Resultats de la cerca
Es mostren 2937 resultats
Bertran de Born
Literatura
Música
Trobador occità.
Senyor del castell d’Autafòrt, la seva vida transcorregué enmig de les lluites feudals i civils d’Aquitània, al costat de prínceps de la casa de Plantagenet i en oposició als reis de França i a Alfons I de Catalunya-Aragó Fomentà la revolta d’Enric, dit del Curt Mantell, fill gran d’Enric II d’Anglaterra, contra el seu pare i, mort aquell, encoratjà el seu germà Ricard Cor de Lleó a fer el mateix Es casà dues vegades Consta documentalment que Bertran de Born ingressà al monestir cistercenc de Dalon Perigord, on passà els seus darrers dies Una gran part de les seves quaranta poesies…
,
Sant Andreu de Castellò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vista de la part de l’absis, sobremuntat per un campanar d’espadanya que reprodueix la corba d’aquell ECSA – M Anglada El poblat de Sant Andreu que ara només té quatre cases habitades és situat al vessant oriental del turó de l’Orri, a 1 329 m d’altitud, passat el barranc de Sant Andreu i un parell de quilòmetres més amunt del poble de les Eres Mapa 34–10215 Situació 31TCG606959 S’hi arriba a través de la pista que va a Aravell, Castellbò i Sant Joan de l’Erm vell Castellbò és a 14 km de la Seu d’Urgell, al sud-oest s’hi va pel primer trencall de carretera després de Castellciutat…
Sant Andreu del Vilar de Terradelles (Vilademuls)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Andreu es troben ben a prop del petit nucli del Vilar de Terradelles, en un petit serrat, a l’esquerra del Cinyana, separades del petit nucli del Vilar, format pels masos Can Paiet, Mas Ribes i una masoveria d’aquest Mapa L39-12296 Situació 31TDG916625 Aquestes ruïnes ocupen l’extrem d’un petit terraplè separat del nucli de poblament del Vilar per la carretera local que, sortint de la N-II, porta a Terradelles, Vilademus i Banyoles Història Segons F Monsalvatje, consta que l’any 1372 fou redimit el bovatge del “ vicinatus dez Vilar de Sancto Andree de…
Castell de Castellet (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Petita fortificació propera al mas de les Cots, bastida damunt d’una penya V Roca Castell situat a l’espadat que hi ha damunt del mas de les Cots, a la riba dreta del Rialb És al cim d’una penya, amb una bona panoràmica sobre la vall del Rialb, des d’on és visible el castell de Tarabau Mapa 34-12291 Situació 31TCG477636 Des del Cerdanyès hi ha una pista que puja fins al coll de les Fonts, a prop del mas de Barraques Des de la pista, un camí porta als prats que actualment hi ha al voltant del mas De l’extrem nord del planell on es construí la casa de pagès, arran del cingle, surt un…
Santa Maria de Felhuns
Situació Edifici molt alterat per reformes tardanes, que conserva d’època romànica l’absis, modificat en la part superior, i alguns murs encastats en les refaccions posteriors ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria és a l’extrem sud del nucli urbà del poble de Felhuns, situat entre els pobles d’Ancinhan i Lo Vivièr, a la riba esquerra de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′ 44″ N - Long 2 29′ 04″ E Per a arribar a Felhuns des d’Ancinhan cal prendre les carreteres D-619 i D-9 Un trencall a mà dreta condueix al poble JAA-CPO Història Les formes antigues del topònim Felhuns…
Mare de Déu de Buràs (Montanui)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest petit santuari, actualment en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font Aquest santuari, ara en ruïnes, es troba a la serra de Casternui que tanca per la dreta l’entrada a la vall de la Valira de Castanesa És a 1 080 m d’altitud, en un replà que domina el vell nucli de Casterner de Noals Mapa 32-10 213 Situació 31TCH103013 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que porta actualment a Casterner, és a dir, des del km 131 de la N-230 s’agafa primer la C-144 que va a Castillo de Sos i poc després la carretera de Bonansa A menys d’un parell de…
Casa forta de la Torre dels Moros (Lasquarri)
Art romànic
Situació Els murs d’aquesta fortificació, de planta gairebé quadrada, són al cim d’un petit turó al nord-oest de Lasquarri, envoltats pel bosc ECSA - J Bolòs La fortificació anomenada la Torre dels Moros és situada al nord-oest de la població de Lasquarri, entre el barranc de Solans i el de Salanova, al cim d’un petit turó Mapa 32-11 251 Situació 31TBG948771 Si venim per la carretera de Graus o de Benavarri, no cal arribar al poble de Lasquarri Hem d’agafar la carretera que segueix l’Isàvena, cap a Bonansa Havent fet uns 500 m, quan veiem a mà esquerra una nau que és un garatge, hem d’anar a…
Castell i recinte fortificat de Corbera de Castell
Art romànic
És situat a l’antic poble de Corbera del Castell dit avui Corbera d’Amunt, el qual és deshabitat des de l’inici del nostre segle Les primeres mencions del lloc de Corbera Corbaria , 953 Corbera , 958 es troben en donacions de terres horts, vinyes, boscos, garrigues fetes per alguns propietaris alodials a Sant Miquel de Cuixà mitja dotzena entre el 953 i el 988 Aquestes possessions van ser confirmades al monestir per les butlles pontificals del 968 i el 1011 L’any 1020 s’hi afegí un predi important que comprenia també cases i edificis, llegat per un tal Bernat, germà de Miró, amb condició…
Sant Esteve de Bagà
Art romànic
L’església vella de Bagà, dedicada a Sant Esteve és avui perduda Estava situada al lloc que avui ocupen les ruïnes de l’església de Sant Sebastià, al nord de la vila de Bagà, al vessant dret del torrent de Paller Dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà, el lloc de Bagà Bagada s’esmenta per primera vegada l’any 949, en una donació de béns del bisbe Radulf d’Urgell al monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera menció directa de l’església de Sant Esteve és referenciada en l’acta de consagració de l’església monacal del monestir de Sant Llorenç, l’any 983, però d’una manera molt…
Pere Aldavert i Martorell
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La Renaixença Des del…
,