Resultats de la cerca

Introducció Mapa arqueològic de l’Empordà J Badia A l’Empordà, sobretot en una zona ben delimitada a l’extrem nord de l’Alt Empordà, han estat localitzades un nombre força considerable de restes materials del període històric que hom comenta monarquia visigòtica, dominació sarraïna, inici del domini carolingi L’escassetat de fonts escrites sobre tota aquesta època fa doblement apreciable el coneixement d’aquest conjunt de restes i ruïnes Tanmateix, hem de considerar que, en la majoria dels casos, la insignificança dels vestigis en llur estat actual en fa molt difícil una anàlisi fiable i,…

Antecedents Mapa del Berguedà amb la senyalització de les necrópolis i estacions J Bolòs L’època anterior a la dominació franca, un llarg període de temps, és molt poc coneguda a la comarca del Berguedà Els estudis arqueològics són mínims i la zona és molt escassament referenciada en els texts històrics Les troballes de sílex i destrals de pedra a l’alt Berguedà valls de Brocà i Lillet i al baix Berguedà Casserres, Capolat, Sagàs, etc permeten d’assegurar que el Berguedà estava mínimament poblat al Neolític, almenys des del final d’aquest període Cal pensar que el poblament fou mínim, però…

Amb uns 190000 km 2 i uns 14500000 h, limita, a l’W, amb l’oceà Atlàntic, al SE amb la Mediterrània costes del Llenguadoc i de la Provença, a l’E penetra al Piemont, en territori de l’actual Estat italià, i toca la Ligúria la línia que marca la delimitació septentrional descriu dues corbes petites als extrems i una de gran al centre, i deixa a l’altra banda d’aquesta línia, d’E a W, la Savoia, la part alta del Delfinat i de l’Alvèrnia, la Marca de Llemotges i el Peiteu Poitou la part meridional limita amb el País Basc de l’Estat francès, amb Aragó i Catalunya en aquest punt té dos…

Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…

Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric A les comarques dels Pallars es coneixen des de fa molts anys diferents tipus d’hàbitats antics —nombroses coves prehistòriques i despoblats que abracen des dels moments més reculats en el temps fins a la romanitat tardana—, i també altres vestigis, entre els quals cal esmentar diversos monuments megalítics i l’importantíssim conjunt de làpides epigràfiques romanes procedents del municipi romà d’ Aeso Isona, el major volum epigràfic recuperat a la Catalunya no litoral No ha estat fins als darrers temps, però, que tot aquest ric…

Situació És l’església parroquial de Mura, població estesa a redós del Montcau i del massís de la Mata, a l’extrem sud-occidental de la comarca Long 1°58’34” - Lat 41°42’00” Vista exterior de l’absis de l’església, ornamentat amb parells d’arcuacions dividits per columnes de mitja canya, en una evolució de la decoració típica llombarda A mà dreta de la fotografia hi és visible la construcció del segle XI A Lajarín Vista exterior de l ’església des de l’angle nordoriental Hom hi pot veure la construcció primitiva del començament del segle XI F Junyent-A Mazcuñan Hom arriba a Mura des de…

Situació Vista aèria de l'antic cenobi de Sant Genís de Rocafort, on es veu el joc interior dels arcs que sostenien la desapareguda coberta ECSA - J Todó L’església és situada al cim d’una roca sobre el cementin de Martorell i l’autopista de Barcelona a Vilafranca, no gaire lluny del peatge de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF101912 Per arribar-hi cal deixar el cotxe al quilòmetre 1 de la carretera de Martorell a Gelida i enfilar pel dret un camí de muntanya que puja en direcció a migdia MPP Història El monestir de Sant Genís de Rocafort va ser fundat pels senyors de Castellví de Rosanes…

Retaule de la Pietat de la capella homònima Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, abans que fos desmuntat El mercader Joan Piquer l’encarregà a Francesc Olives el 1480 collecció privada De Francesc Olives –també denominat Solives, Solibes, Sesolives o Ces Olives– se’n coneixen poques dades biogràfiques Se sap que era originari de Banyoles Pla de l’Estany, que el 1480 contractà un retaule a Sant Llorenç de Morunys Solsonès, i que l’any següent, el 1481, s’havia traslladat a Tarragona, ciutat on consta domiciliat quan li encarreguen un altre retaule per al santuari de la Bovera, a Guimerà Urgell…

Un teixit pictòric fragmentat La pèrdua d’un alt percentatge de pintura gòtica a Catalunya es fa singularment palesa en l’àmbit cronològic anterior a la Pesta Negra del 1348 Si a això afegim que, abans de mitjan segle XIV, els rics arxius catalans, en particular els notarials, no conserven, ni de bon tros, sèries documentals tan completes com en temps posteriors, el resultat és que el nostre coneixement sobre la pintura d’aquesta època és molt escàs A més a més, aquesta llacuna de coneixement de la pintura al nord-est català entre el dos-cents i el tres-cents coincideix amb un moment clau en…