Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
La ciutat de la Seu d’Urgell i altres poblacions de la comarca de l’Alt Urgell
Art romànic
La Seu d’Urgell Vista aèria de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric en primer terme ECSA - TAVISA En una zona bastant extensa, a les planes alluvials del Segre voltades per altes muntanyes, és a dir, a l’Alt Urgell, hi ha poblacions antigues i importants, com ara la Seu d’Urgell, Castellciutat, Castellbò i Organyà Si hom vol tractar dels orígens de la Seu d’Urgell, cal remuntar-se a l’època romana, època en què el primitiu nucli de població urbana es trobava al lloc de Ciutat, l’actual Castellciutat En el mateix lloc, el més estratègic a cavall del turó que domina la plana…
Santa Maria d’Amer
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir de Santa Maria d’Amer, envoltat d’edificacions, moltes d’elles bastides aprofitant els murs de les antigues dependències del cenobi TAVISA Amer és una vila situada a 186 m d’altitud, al costat dret de la riera d’Amer o riu Brugent, a uns 23 km de Girona L’església de Santa Maria és la parroquial Mapa L38-13333 Situació 31TDG672513 JRR Història La primera referència escrita d’Amer data de l’any 844, en la qual hi havia una cella benedictina que depenia del monestir de Sant Medir, vora Girona, els orígens del qual són incerts Al segle X aquest monestir,…
Els insectes i l'activitat humana (III)
Insectes d’interès en agronomia o en silvicultura Dues espècies d’insectes causants de plagues importants al nostre país, ambdós lepidòpters a l’esquerra el cuc o corc de la fruita Carpocapsa pomonella , o corc de les peres i les pomes, que ataca també presseguers, albercoquers i pruneres, i a la dreta, una galeria construïda pel barrinador de la fusta Zeuzera pyrina , que viu als avellaners i també als fruiters Rafael Campillo i Mariano Rojo Si és elevat el nombre d’insectes amb interès mèdic i veterinari, encara n’és més el dels insectes que incideixen sobre els boscos i els conreus La…
Santa Maria d’Escaladei (la Morera de Montsant)
Art romànic
Situació Vista aèria del clos d’aquest gran monestir, que ha sofert un gran espoli a través dels segles, avui dia en curs de recuperació ECSA - J Todó El monestir d’Escaladei és situat al peu de la serra de Montsant, prop del poble del mateix nom Mapa 32-17444 Situació 31TCF166697 S’hi accedeix, partint de la carretera N-420, per la C-242 Una vegada passat el coll d’Alforja, cal desviar-se per la carretera local de Poboleda Uns 6 km després d’aquesta població, en direcció a la Vilella Alta, hi ha la desviació que porta al poble d’Escaladei, format a l’antiga conreria monàstica Des d’aquí es…
Sant Miquel d’Escornalbou (Riudecanyes)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església i l’antic monestir d’Escornalbou, que formen un conjunt molt retocat per les obres que hi realitzà Eduard Toda ECSA - JTodó El conjunt de l’antiga canònica de Sant Miquel d’Escornalbou és situat al vessant sud del turó d’Escornalbou, coronat per la capella de Santa Bàrbara i les restes del castell Mapa 33-18472 Situació 31TCF252553 Per a arribar a l’indret cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior JAA Història Els precedents Els autors que s’han ocupat dels orígens del monestir i castell d’Escornalbou han suposat que el lloc era…
Els ambients aigualosos
De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…
Ex-Libris i exlibrisme a Catalunya
Notes per a una història singular Tot i que els ex-libris –aquestes marques de propietat que s’adhereixen a les guardes d’un llibre per indicar-ne la pertinença-nasqueren, pròpiament, just després de la invenció de la impremta dins, ja, la segona meitat del segle XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades millenària història de la seva existència Tanmateix, no manquen documents en l’etapa preexlibrística anterior a la impremta, com la plaqueta de terra cuita esmaltada en blau cel,…
El govern de l’arxiduc Carles III
L’arxiduc Carles III, AVaccaro sd PCM / RM Després de la presa de Barcelona per part dels aliats, Carles d’Àustria va romandre fins el 5 de novembre, data en què es traslladà a la ciutat, a la Torre de Lledó de Sarrià Allà fou on rebé les ambaixades de la Diputació del General i del Consell de Cent de Barcelona, que el van felicitar i es posaren al seu servei Una de les primeres decisions de l’arxiduc va ser la formació de diverses juntes de govern Aquests organismes, que foren la Junta de Cavallers, la Junta Militar i la Junta d’Estat, actuaven totalment al marge de les institucions…
Cap a una unió de corones?
L’any 1369, amb l’assassinat de Pere I de Castella a Montiel, la poderosa família aristocràtica dels Trastàmara va assolir la corona castellana a través d’Enric II i va encetar una etapa de reforçament feudal a Castella Simultàniament, la mateixa família va provocar una espectacular substitució nobiliària a Galícia i el reforçament del feudalisme eclesiàstic de la mitra de Santiago 1394 Entre el 1407 i el 1410, la branca menor d’aquesta nova dinastia castellana —que tenia interessos dins els ordes militars d’Alcántara i Santiago, i un sòlid patrimoni a Castella i Extremadura— va reprendre l’…
La institucionalització de l’activitat científica
El conreu de les activitats científiques i tecnològiques necessita tenir un marc favorable per al seu desenvolupament, un marc que permeti professionalitzar les distintes ocupacions i afavorir la comunicació entre els estudiosos de les distintes branques cientificotècniques, les quals varen manifestar-se de manera palmària a partir de la instauració de les monarquies centralitzadores Hi hagué tres grans innovacions que crearen les bases per a la pràctica d’aquestes activitats En primer lloc, la multiplicació o la creació d’institucions estables, que permetien no sols l’accés a un lloc de…