Resultats de la cerca

S'enfrontà a l’oligarquia local i a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se a Xile, on organitzà la primera escola normal 1842, collaborà al diari El Mercurio de Valparaíso i fundà El Progreso aSantiago Escriptor romàntic, el 1845 publicà el seu assaig novella Facundo Civilización y Barbarie Viatjà pels EUA i per Europa Havent tornat a l’Argentina, publicà Mi defensa, on rebutjà els atacs que li feien els rosistes, i Recuerdos de provincia , una de les millors obres de la narrativa argentina S'uní com a corresponsal als federalistes de José Urquiza 1852 i assistí a la caiguda de Rosas, la…

Fill de balaguerí i saragossana, residí de nen a Lleida, on precoçment, el 1933, cofundà —amb Crous i Vidal, Cristòfol, Garcia Lamolla i altres— la revista avantguardista Art Estudiant de lletres a Barcelona 1934 es relacionà amb el grup ADLAN i prologà —amb MACassanyes— l’Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia 1936 Militant del BOC i després del POUM, intervingué en accions bèlliques a Mallorca, Aragó i l’Ebre Exiliat, feu costat com a legionari a les forces militars franceses en lluita contra Hitler 1940, i tractà a París els surrealistes, i collaborà amb poemes en la revista La…

Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos Aires Fou successivament bisbe auxiliar de…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…

Estudià a l’Argentina amb César A Caggiano i a París amb Maurice Loutreuill Per causa de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona 1915-22, on es casà Hi féu també la primera exposició individual, a les galeries Dalmau 1921 Novament a París, no deixà d’enviar obres a algunes de les exposicions oficials d’art de Barcelona com tampoc a d’altres de França, Bèlgica o Madrid El 1928 féu una altra exposició individual a la Sala Parés de Barcelona i també a Madrid i a Bilbao L’any següent tornà a traslladar-se a Barcelona i hi romangué pràcticament fins a l’acabament de la…

Professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment a la Universitat de Barcelona, en poesia ha publicat Sobre el desordre 1992, premi Literatura Breu de poesia 1992 i Els vianants 1995, premi Guerau de Liost 1994 El 2001 publicà el dietari novellístic L’erosió Un viatge literari a Buenos Aires premi Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa 2002 i el 2002  Escrit en dos quaderns premi Literatura Breu de narrativa 2000 En el camp de l’assaig, entre d’altres, ha escrit l’estudi Tres lectures de Joan Fuster amb JA Fluixà, A…

Ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homegeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol En el primer, Mirall de miratges 1987, es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació A Helena, amada 1993, s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia Foc humit 1996 mostra la història d’un amor-passió en un…

Molts dels emigrants i dels descendents d’emigrants catalans, valencians, mallorquins i menorquins a l’Amèrica del segle XVIII esdevingueren, a poc a poc o ràpidament, "catalans d’Amèrica" Aquests catalans d’Amèrica participaren, de maneres molt diverses, en les revolucions liberals iniciades al final del segle XVIII o el començament del XIX, les quals comportaren la formació d’un bon nombre de noves repúbliques parlamentàries independents Repúbliques americanes i presidents catalans 1810-2000 La participació en aquests processos d’emancipació exigia una forta…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…