Resultats de la cerca
Es mostren 5192 resultats
arxivística
Arxivística i biblioteconomia
Ciència que estudia la naturalesa dels arxius, els principis de la seva conservació i organització i els mitjans per a la seva utilització.
Modernament, els arxius són considerats no pas com a dipòsits o museus, sinó com a instruments de treball Els principis bàsics de l’arxivística són salvar els documents quan són considerats caducats en l’administració que els ha produïts i fer que puguin ésser consultats fàcilment la tria tècnica d’aquells documents que poden ésser destruïts la installació adequada la conservació contra els perills de la llum solar, la humitat, el foc, els insectes o els furts la reconstrucció dels fons originaris, i la publicació de guies, inventaris i d’altres sistemes de divulgació Tenen íntima relació amb…
Obra Social “la Caixa”
Institució dedicada al mecenatge i a les iniciatives solidàries, educatives i culturals que constitueix l’activitat principal de la Fundació Bancària “la Caixa”, de la qual forma part.
Es la continuació de l’obra social desenvolupada per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona a partir de la Fundació “la Caixa”, establerta el 1983 i dissolta el 2014 Consta de diverses divisions A grans trets, els grans àmbits d’actuació són l’acció social, l’educació i la recerca, i la cultura i la ciència L’acció social impulsa projectes de voluntariat, contra l’exclusió social, la pobresa i la violència domèstica, l’atenció a la gent gran amb una seixantena de centres propis a tot l’estat i la collaboració en prop de 600 i a la infància, la integració laboral i la salut,…
música de Granollers
Música
Música desenvolupada a Granollers (Vallès Oriental).
L’activitat musical de Granollers té diferents eixos vertebradors El conservatori, que posteriorment adoptà el nom Conservatori de Música Josep Maria Ruera, nasqué l’any 1928, sota la direcció de Joan Baptista Lambert Les activitats del centre es paralitzaren al febrer del 1939 per problemes en les finances municipals, però foren represes al setembre del mateix any El 1940 la direcció passà a les mans del compositor Josep Maria Ruera, el qual, juntament amb el pianista Aureli Font i el violinista Joan Coll, entre d’altres, assegurà la continuïtat del conservatori La seva consolidació es…
Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Revista trimestral publicada a València entre el 1926 i el 1931, com a òrgan de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, una institució vinculada als jesuïtes.
Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…
museïtzar
Museologia
Aplicar a un patrimoni cultural o natural unes tècniques museogràfiques que fomentin el seu ús per la societat.
Institut d’Estudis Valencians
Institució fundada el 1937 a València pel Consell Provincial per a crear i potenciar una infraestructura cultural autòctona.
Era presidit per Josep Puche i Álvarez i n'era secretari general Carles Salvador i Gimeno Constava de les seccions historicoarqueològica, filològica, d’estudis econòmics i de ciències i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencià Mantingué relacions amb l’Institut d’Estudis Catalans Molt condicionades les seves activitats per la guerra civil, desaparegué el 1939
Institut d’Estudis Baleàrics
Institució d’investigació i promoció cultural dependent de la conselleria d’educació i cultura de les Illes Balears.
Iniciat com a Institut d’Estudis Locals l’any 1972, fou transferit a l’ens autonòmic el 1979 És dirigit per un consell general i dividit en seccions, actualment onze Els seus membres tenen caràcter de collaboradors Té per missió la promoció de la investigació i a les publicacions referents a les Illes Balears En aquest sentit, afavoreix el funcionament d’altres centres culturals i collabora amb entitats científiques Les seves publicacions, començaren el 1973 i hom pot destacar-ne la reedició el 1996 del primer llibre de química en català, Tractat del salitre , editat a Mallorca el 1640, obra…
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
Excursionisme
Revista cultural publicada des del 1891 al 1938 a Barcelona, com a portaveu del Centre Excursionista de Catalunya.
Fou la continuació de publicacions semblants de L’Excursionista 1878-91, butlletí mensual de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i del Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions 1878-91 Suspès el 1939, reaparegué el 1946, en castellà, amb el títol de Montaña Des del 1970 és en català, Muntanya , i amb el subtítol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya Inicialment fou dirigit per Francesc Carreras i Candi Sobretot a les primeres èpoques, hi ha treballs importants, escrits sovint per especialistes, sobre història, arqueologia, art, geologia, geografia i…
cultura de Bernburg
Prehistòria
Cercle cultural emparentat amb el de Waltenenburg i derivat del període Montelius III de la cultura megalítica nòrdica.
És típica la seva ceràmica amb decoració de cordes
Gravetià
Prehistòria
Fàcies cultural del començament del Paleolític superior que prengué el nom del jaciment occità de la Graveta (Guiena).
Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià