Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
El crèdit comercial
Cap al final del segle XI el creixement de l’activitat comercial feia necessari sovint el recurs al crèdit Els primers documents de crèdit comercial que es coneixen permeten veure com aquesta fou una activitat amb un ràpid desenvolupament En un primer moment el crèdit comercial no es diferenciava del crèdit al consum L’any 1095 el jueu Bonisah, amb la seva esposa Regina i la sogra Bonafilla devien a Ramon Guillem i a Ramon Desplegat quatre quintars d’alum Com que no podien satisfer el seu deute van empenyorar als creditors tres peces de terra que tenien al Pla de Barcelona, al lloc dit…
Veracreu d’Anglesola
Art romànic
Anvers de la creu, on s’aprecia clarament la remodelació que sofrí la peça en època moderna, tal com es conserva actualment ECSA-E Segarra Anglesola posseeix una relíquia insigne de la Creu de Crist, vulgarment coneguda amb el nom de “Santa Creu” Es conserva a la capella de la Santa Creu La llegenda conta que Martí de Montsant, pelegrí o soldat que venia de les croades de Terra Santa, anà a Anglesola al principi del segle XIII, allí caigué malalt i fou hospitalitzat a l’Hospital dels Pobres de Jesucrist en aquells moments de recent fundació, que era governat pels pares trinitaris Aquest…
Castell d’Almenara (Agramunt)
Art romànic
Situació Vista aèria del cim de la serra d’Almenara amb la torre del castell, en curs de restauració, i l’església de Sant Salvador o Sant Vicenç ECSA-JR González Aquest castell, que rep el nom popular de Pilar d’Almenara, es dreça al punt més alt de la serra d’Almenara, a l’extrem meridional de l’altiplà que la corona La serra d’Almenara separa pel sud el Sió de les terres planes de l’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG394244 Cal prendre la carretera que d’Agramunt porta directament a Tornabous Al cap de 4 km s’arriba al coll de la serra d’Almenara Poc abans d’arribar a aquest punt cal…
Sant Pere Gros (Cervera)
Art romànic
Situació Antiga església prioral, de planta circular, l’exemplar sencer més monumental d’aquesta singular tipologia a Catalunya ECSA-JA Adell L’església de Sant Pere Gros, dita també Sant Pere de Cervera o Sant Pere del Grau, s’emplaça als afores de la ciutat de Cervera, vers el sud-oest, enmig d’uns camps propers a la confluència del Torrent Salat amb el riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG554137 Per a anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera local L-214, que mena a Rocafort de Queralt passant per Granyena El recorregut des de Cervera és d’1 km MLIR Història La primera menció…
Castell de Castelldans
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral de l’edifici central d’aquest desaparegut castell d’origen andalusí ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim d’un turó que domina pel nord el poble de Castelldans, el qual és situat a 353 m d’altitud, al sector septentrional del terme, a cavall entre les valls del reguer de la Femosa i del riu Set Mapa 388 Situació 31TCG136970 S’accedeix a la població de Castelldans des de Lleida per la carretera N-240 en direcció a Tarragona Un cop arribats a Juneda, cal desviar-se per la carretera LV-7023, que en pocs quilòmetres mena a Castelldans XEC-…
Alexandre Cirici i Pellicer
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Tractadista i crític d’art i activista cultural.
Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…
, ,
La canònica de Santa Maria de Castelló de Farfanya
Art gòtic
L’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, a la Noguera, fou bastida a mitjan segle XIV, en substitució d’una altra de castral, més antiga, també sota l’advocació de Santa Maria Fou promoguda per la comtessa Cecília de Comenge, mare del comte Pere d’Urgell i vídua del comte Jaume I, com es dedueix de les claus de volta de la nau, on s’alterna l’heràldica pròpia de la comtessa amb la del comtat d’Urgell i la de la vila Vista aèria de l’església canonical, una obra promoguda a mitjan segle XIV per la comtessa Cecília de Comenge ECSA - MCatalán Entre les raons que expliquen la…
Menàrguens

Menàrguens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…
Sant Martí de Collfred (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Temple parroquial en bon estat de conservació gràcies a la restauració duta a terme recentment ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és situada a l’extrem de llevant del poble de Collfred, que és a uns 8 km d’Artesa, sobre el curs del Segre JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG440425 Història L’església de Collfred apareix esmentada en un document de l’any 1054 pel qual Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda dotaren la canònica de Sant Miquel de Montmagastre de tot un seguit de béns i esglésies, entre les quals s’esmenta la de Collfred A partir d’aquest moment, doncs, l’…
Jaciment de la plaça de Sant Jaume (Tortosa)
Art romànic
Situació Vista general dels treballs arqueològics realitzats l’any 1990, on s’observa l’absis poligonal de l’església de Sant Jaume J Martínez El jaciment és situat al nucli antic de la ciutat, sobre la plana que conforma una estreta franja entre el turó del castell de la Suda, al costat de llevant, i el marge esquerre del riu Ebre, a ponent La plaça de Sant Jaume pertany al barri de Remolins i és delimitada pel Carrer Major de Sant Jaume, a l’est, i pels edificis que l’envolten Mapa 522 32-20 Situació 31TBF913213 Història Les excavacions arqueològiques a la plaça de Sant Jaume dutes a terme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina