Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Les betulàcies
Betulàcies 1 Bedoll Betula pendula a brot amb aments fructífers a mig madurar, formats cadascun per un eix amb nombroses cimes al seu voltant x 0,5 b cima de tres flors femenines, reduïdes a sengles pistils amb les bràctees corresponents x 3 c bràctea fructífera formada per la unió de les tres de cada cima x 2 d sàmara, menuda i amb dues tènues ales x 2 2 Vern Alnus glutinosa a brot amb fulles joves, aments masculins ja secs i aments femenins a mig madurar x 0,5 b detall d’una cima florífera de l’ament femení, amb tres bràctees però només dues flors x 3 3 Avellaner Corylus…
les Roquetes

Bloc Carles Tries, a les Roquetes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona al peu i vessants del turó de les Roquetes
(305 m alt.), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és pràcticament tot desproveït de vegetació.
Fins el 1950 tingué algunes torres d’estiueig i “Casetes amb hortet” disperses aleshores s’inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per autoconstrucció Actualment el barri és format per blocs d’habitatges Els dèficits en equipament urbà són importants Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi han arribat tardanament el 1974 i el 1981 respectivament
Horta

Plaça d’Eivissa, al cor del barri d’Horta (Barcelona)
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona i antic municipi del Barcelonès, situat al N de la ciutat, al sector on s’inicia la muntanya, entre els Tres Turons (la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira), el turó de la Peira i la serra de Collserola.
El municipi d’Horta, agregat a Barcelona el 1904, era format al segle XIX pels nuclis agrícoles antics de Sant Genís dels Agudells i d’Horta Aquest tingué l’origen en la casa, fundada per Guillem d’Orta al segle XII, i en l’església de Sant Joan erigida prop seu Formà part del territori de Barcelona El creixement industrial i urbà de Barcelona, iniciat al segle XVIII, hi incidí molt lentament, i s’anà configurant com un dels barris residencials d’estiueig dels barcelonins de classe mitjana, que en ésser electrificat el tramvia 1901 passaren, en molts casos, a residir-hi carrers de Campoamor i…
La Cadena Costanera catalana
La Cadena Costanera catalana es formà durant la compressió paleòcena L’estructura l’ha determinada l’acció de grans falles direccionals sinistres orientades NE-SW, que produïren deformacions intenses al sòcol i a la cobertora Els elements estructurals principals de la Cadena Costanera són, així, tres falles i les respectives bandes de deformació associades en vermell ple, en el dibuix la banda deformada del Vallès-Penedès, la banda deformada de la serra de Miramar, associada a la falla del Camp, i la banda deformada de les serres de Cavalls-Pàndols-el Montsant Les àrees compreses entre…
Santa Maria de Montcada
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), situat al NE del turó de Montcada, contrafort de la serra de Collserola (296 m alt.), a uns 2 km del centre urbà, amb el qual és unit pel nou barri de la Fontpudenta.
Format durant el primer terç del s XX, prengué el nom de l’antiga església romànica esmentada ja el 1134 que s’alçava dalt el turó del mateix nom i que fou enderrocada el 1808 per les tropes napoleòniques el nou santuari 1908 fou enderrocat el 1917 en construir-se la fàbrica Asland A partir del 1950 rebé l’impacte del creixement industrial i de població de la regió de Barcelona, de manera que en 1960-70 la seva població sofrí un increment del 166% Travessat per la carretera de Barcelona a Sabadell, forma un continu urbà amb Cerdanyola L’església parroquial és dedicada a santa…
Sant Medir

Sant Medir
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga parròquia i actual santuari del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat a l’antiga vall de Gausac, o vall de Sant Medir, afluent de capçalera de la riera de Sant Cugat, al S del municipi, als vessants de la serra de Collserola.
Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de Sant Pere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una germandat de Sant Medir, i mantingut modernament per les típiques colles de Gràcia amb les de…
el Baix Llobregat

Comarca
Comarca de Catalunya, a la vall mitjana i baixa del Llobregat.
La geografia Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent Terciari superior, a ambdós costats de la vall prelitoral del…
El Vallès Occidental
Situació i presentació La comarca del Vallès Occidental és formada per 23 municipis amb una extensió globlal de 583,17 km 2 i és envoltada al N i NW pel Bages, a l’E i NE pel Vallès Oriental, al SE pel Barcelonès i al SW i W pel Baix Llobregat Ocupa una part del Sistema Mediterrani i s’estén per les seves tres unitats bàsiques Això no obstant, la part més característica de la comarca correspon al fons de la Depressió Prelitoral Els municipis situats en els vessants muntanyosos són vallesans més per raons de geografia humana i econòmica, d’evolució històrica i per l’actual divisió…
Sant Feliu de Llobregat
La ciutat de Sant Feliu de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat malgrat que la ponència proposava Martorell A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya 1987, Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta el Consell Comarcal El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de…
Els loculomicets
Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina