Resultats de la cerca

Feu estudis a la Universitat de Barcelona i fou catedràtic a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres al llarg de trenta anys La seva tesi doctoral, El Alto Ampurdán 1963, que encara avui és una obra de referència, li valgué una merescuda reputació com a geògraf Collaborà en la Geografia de Catalunya 1964, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i en altres iniciatives de caràcter geogràfic També és autor de diferents estudis sobre els límits de l’Empordà i d’un seguit de monografies sobre la geografia urbana de Figueres, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador Els seus estudis més…

Fill de Pere II i de Leonor de Vernet, hereu d'importants vincles i feus a l'antiga Septimània, transmesos per la seva àvia Maria de Rasès, descendent directe del príncep got Sigisbert A causa de desavinences i enfrontaments públics amb el senescal Hugues d'Arcys i l'inquisidor major Bernard de Caux, es veié abocat a creuar els Pirineus amb la seva família, per tal de buscar la protecció del comte d'Empúries Fundà casa a Castelló d'Empúries primer, i a Santa Maria de Palautordera després, ja sota l'aixopluc del poderós casal de Barcelona Casat amb la pubilla d'una…

Abat de Santa Maria de Roses 1396-1401, de Sant Esteve de Banyoles 1401-08, de Rodes 1410-13 i de Sant Cugat 1416-19 Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries Partidari del papa BenetǏII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas , escrit el 1404

Feu fortuna a Amèrica, i en morir deixà mig milió de pessetes per a l’erecció, a Gràcia Barcelona, de l’Asil Duran, un reformatori per a nois 1890 confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula Els internats hi podien aprendre un ofici molts d’ells treballaven per a la Impremta Altés en uns tallers construïts expressament El 1941 l’asil fou traslladat a la Bonanova També llegà una quantitat per a construir l’Asil Duran de Castelló d’Empúries 1898

Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921 Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens 1955, Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval 1955 i Els primers vescomtes de Rocabertí 1968-69

El primer vescomte documentat és Bonfill sX El 1154 encara apareix esmentat en documents el vescomtat de Peralada El 1078 la vila de Peralada havia estat legada pel comte Ponç I d’Empúries al seu segon fill Berenguer d’Empúries aquest i els seus successors, però, no empraren regularment el títol de vescomtes de Peralada, que canviaren aviat pel de vescomtes de Quermançó i més tard pel de vescomtes de Rocabertí, i empraren per a la vila de Peralada el títol de senyoria

Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús 1884 i s’especialitzà en temes de teologia Fundà i dirigí la revista mensual La Educación Hispanoamericana 1904-08 Fou conseller d’instrucció pública 1921-26, collaborador assidu de Razón y Fe , de la Catholic Encyclopedia , i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901 El modernismo religioso 1908, La piedad ilustrada 1910, Ascética ignaciana 1915, i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia Universal 1925-30…

Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de la propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921, on defensà que l’organització de la propietat agrària es basa en principis justos i equitatius, i l’harmonia del camp català Formà part del consell central de la secció agrària de la Lliga i presidí el Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Fou bibliotecari de l’Ateneu de Girona i tresorer de l’Institut d’Estudis Gironins Collaborà en Diari de Girona , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Pyrene , Revista de Girona , etc, on publicà…

Fou deixeble protegit d’Antoni Agramont i intèrpret de trombó de la Cobla Empordanesa fins l’any 1889 La temporada del 1890 formà part de la Cobla Els Montgrins i, poc després, fou sollicitat de nou des de Castelló d’Empúries per a integrar-se a Els Rossinyols, on exercí de primer fiscornista i director L’any 1895 abandonà aquestes activitats en traslladar-se a Calella, lloc on dugué a terme una tasca docent Fou àmpliament conegut com a virtuós del fiscorn en l’etapa de la Cobla Empordanesa Com a compositor popular de sardanes, formà part de la darrera generació del nou-cents,…

Filla del vescomte Guerau VI de Cabrera i de Sança de Santa Eugènia Regí el vescomtat, sota la tutoria del seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès El 1282 es casà amb el comte Ponç V d’Empúries La unió de llurs patrimonis i la donació per part del rei Pere II del vescomtat de Bas formà el més gran domini del Principat, però aquesta unió no fou definitiva Vídua, el comtat passà al seu fill Ponç VI, però retingué el vescomtat amb tota la jurisdicció Ponç VI premorí a la seva mare, que, en morir, deixà el vescomtat al seu cosí Bernat I de Cabrera