Resultats de la cerca
Es mostren 434 resultats
Cinema Amateur
Cinematografia
Revista en català publicada a Barcelona trimestralment entre el 1932 i el 1936 per la Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya amb el subtítol "La revista de l’art i la tècnica de l’aficionat".
Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…
Golf de Pedralbes
Golf
Club de golf de Barcelona.
Fundat el 1912 per Eusebi Güell amb el nom de Barcelona Golf Club, era conegut popularment com el Golf de Pedralbes Tenia un camp de 9 forats, 3 dels quals de par 4 i la resta de par 3, i els greens eren de sorra Fou clausurat el 1954 a causa del creixement urbanístic de la ciutat, que comportà l’obertura d’un nou tram de la Diagonal i la construcció del nou campus de la Universitat de Barcelona El 1956 inicià l’activitat el Reial Club de Golf El Prat, successor del club barceloní, en un nou camp de 18 forats situat al Prat de Llobregat
La Zaranda
Teatre
Companyia teatral andalusa.
Companyia creada el 1978 a Jerez de la Frontera per FSánchez, Paco de La Zaranda La seva poètica escènica, marcada per l’expressionisme visual, el compromís existencial i la fidelitat als seus orígens de la baixa Andalusia han tingut un gran ressò internacional El 1995 estrenà al teatre Intar de Nova York Obra Póstuma , d’ECalonge, que també forma part de la companyia Altres muntatges destacats són Vinagre de Jerez 1989, Perdonen la tristeza 1992, Cuando la vida eterna se acabe 1997, La puerta estrecha 2000, Ni sombra de lo que fuimos 2003 i Los malditos 2005, d’Eusebi Calonge,…
Lluís Montané i Mollfulleda
Escultura
Escultor.
Estudià a Llotja Deixeble d’Antoni Alsina i Amils i del pintor Borràs Abella, treballà al taller d’Eusebi Arnau El 1928 fou pensionat a Itàlia i féu també viatges d’estudis a Bèlgica i a París Primer premi d’escultura del concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona 1954 amb Maternal , medalla d’or en el concurs del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1955 i segon premi d’escultura en l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1960, fou vocal de la junta del Cercle Artístic i de l’Ateneu Barcelonès, on també exercí la docència Conreà així mateix el dibuix i la pintura
Llibertat Ródenas
Història
Anarcosindicalista.
Bona oradora, s’inicià com a propagandista durant els anys de la Primera Guerra Mundial El 1918 passà a residir a Barcelona i foren molt notables les campanyes que féu en defensa dels sindicats únics en 1918-19 pel Principat i el País Valencià amb Eusebi CCarbó i el 1922 a Guadalajara i a Madrid amb JPeiró El 1922 s’uní amb Josep Viadiu i formà part del comitè propresos de la regional catalana Durant la Segona República actuà activament a favor de la FAI 1930-32 Pel juliol del 1936 anà amb la columna Durruti al front d’Aragó i posteriorment participà en l’agrupació Mujeres Libres
Ezequiel Martín i Rovira
Música
Pianista i compositor català.
Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano…
Rufí d’Aquileia
Cristianisme
Teòleg i historiador de l’Església.
Pertangué al grup ascètic d’Aquileia sota Cromaci i de Melània a Alexandria i a Terra Santa Origenista sota Dídim el Cec i Gregori de Nazianz, es guanyà l’enemistat de Jeroni i dels seus, però restà fidel a Orígenes fins a la mort, cosa que li ha impedit d’ésser venerat com a sant Fou ordenat de prevere per Joan II de Jerusalem Sojornà entre els monjos del desert de Nítria i de Palestina Tornà a Aquileia i fugint dels gots anà a Roma i més tard a Sicília Amb les seves traduccions, és un dels més grans transmissors de les lletres eclesiàstiques gregues a l’Occident llatí Continuà…
Domènec Sánchez i Deyà
Música
Violinista.
Nen prodigi com a violinista, estudià al Conservatori del Liceu Posteriorment esdevingué concertino de l’Orquestra del Teatre d’aquesta entitat, del Conservatori de la qual també fou professor Fou professor d’Eusebi Bosch i Humet, Francesc Montserrat Ayarbe, Josep Rocabruna i Josep Munner, que el suplí al Conservatori del Liceu En alguna ocasió apareix esmentat com a director d’orquestra El 1909 es traslladà a Buenos Aires, on obrí una acadèmia de música, animat segurament per l’experiència positiva dels Fontova Compongué música de cambra —havia tocat al cafè Condal de Barcelona…
Asland
El pòrtland d'Eusebi Güell El ciment pòrtland s’anirà imposant en tots els països més avançats, però trigarà molt a arribar a l’estat espanyol El 1826 es va muntar a Anglaterra la primera fàbrica i al tombant del segle la Gran Bretanya dominava el mercat mundial França i Alemanya s’afegiren aviat als països productors I també els Estats Units des del 1872 Foren els americans els qui cap al 1890 posaren en marxa els forns rotatoris per a la fabricació del pòrtland, uns forns que augmentaven extraordinàriament la productivitat de la fàbrica La primera fàbrica de ciment pòrtland espanyola serà…
Chronicon Rivipullense II
Historiografia catalana
Nom que rep un cronicó localitzat per Jaume Villanueva (Viage literario a las iglesias de España, vol. XV, p. 70, 191 i 206; vol. XVIII, p. 244-247) al convent dels carmelitans descalços de Barcelona, pertanyent a la família de manuscrits ripollesa i conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ms. 588).
Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició en taula i amb indicació de l’any de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina