Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
hipoteca d’alt risc
Economia
Préstec, especialment hipotecari, que s’atorga a persones amb historials dolents de crèdit o bé amb una incerta capacitat de retorn del deute.
Té, per tant, un elevat risc d’impagament i, per això, té un tipus d’interès més elevat que la mitjana del mercat Aquestes hipoteques, conegudes també amb el nom d’hipoteques subprime , es generalitzaren als EUA amb la gran expansió del mercat immobiliari com a mitjà dels bancs per a incrementar el negoci en una etapa en què el preu del diner anava a la baixa i, per tant, els marges eren estrets Del maig del 2000 al juny del 2003, els tipus d’interès als EUA baixaren del 6,5% a l’1% Les hipoteques d’alt risc passaren de suposar una quota del total del mercat de préstecs del 7% el 2002 a més…
La vida i la mort d’en Jordi Fraginals
Literatura catalana
Novel·la de Josep Pous i Pagès, publicada el 1912.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la lluita constant que Jordi Fraginals , fadristern d’una família de propietaris rurals, ha de mantenir enfront de les convencions socials per tal de construir-se el seu propi destí i imposar la seva voluntat al medi que l’envolta Estructurada en cinc parts, la novella mostra l’evolució vital del personatge començant per un petit Jordi Fraginals actiu i ple d’ideals que va creixent al costat del mestratge de mossèn Llorenç Aquesta harmonia inicial, però, es trenca quan el seu pare, Mateu Fraginals, decideix enviar-lo al seminari, seguint el costum assignat…
marea

Posicions de mases de la Lluna i el Sol en la formació de les mareas
© Fototeca.cat
Geologia
Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna.
El cicle complet consta de dues pujades i dues baixades de l’aigua, i té una durada mitjana de 24 h 50 min, que coincideix amb el temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Lluna pel meridià del lloc d’observació La fase durant la qual té lloc la pujada de l’aigua rep el nom de flux o marea entrant , i la fase durant la qual té lloc la baixada és anomenada reflux o marea sortint Quan l’aigua arriba al nivell màxim, durant el flux, hom diu que hi ha marea alta , mentre que quan és al nivell mínim, durant el reflux, hom diu que hi ha marea baixa La diferència entre…
crònica
Historiografia
Text historiogràfic, generalment circumstancial i no encaixat rígidament dins unitats cronològiques, com s’esdevé amb els annals i els dietaris, sinó amb text seguit, bé que, en termes generals, respecti l’ordre en el temps.
La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de…
marquesat de Móra
Història
Títol senyorial concedit el 1643 a Juan Miguel Fernández de Heredia y Pujades de Pròixida, comte de Fuentes i senyor de Móra de Rubiols, per als primogènits d’aquests comtes.
Passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli
Castell Nou vescomtal (Barcelona)
Art romànic
Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres…
Josep de Taverner i d’Ardena
Historiografia catalana
Erudit i eclesiàstic.
Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A diferència de la…
El Punt
Portada d’El Punt (11-V-1996)
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català fundat el 1978 i publicat com a capçalera independent fins el 2011.
Publicat a Girona des del febrer del 1979, fou creat per a cobrir la informació local i regional com a alternativa catalana al diari franquista Los Sitios 1943, i des del 1990 s’anomenà Punt Diari Fou dirigit per Jordi Negre 1979, Carles Sánchez-Costa 1979-80, Xavier Roig 1980, Pius Pujades 1980-82, Josep Collelldemont 1982-85, Jaume Fabra 1985, Carles Revés 1985-86, Enric Matarrodona 1986-89, Joan Vall i Clara 1989-92 i Emili Gispert 1992-2011 Distribuí la revista Presència com a suplement setmanal Fins el desembre del 1980 fou editat per Edicions Comarcals, i a partir d’…
Penya Rhin
Automobilisme
Club automobilístic de Barcelona.
Fundada el 1916, s’originà a partir de les trobades d’un grup de notables al cafè El Oro del Rhin, on es reunien per parlar i comentar els esdeveniments quotidians però especialment els esportius Es distingí per les seves activitats automobilístiques, bàsicament en l’organització de proves de tot tipus, en què fou especialment remarcable l’organització de proves puntuables per als Campionats del Món de Fórmula 1 i d’Europa de Muntanya El 1916 organitzà la primera cursa per als socis, a fi de comparar les capacitats mecàniques de llurs vehicles Ho feu en el circuit del Baix Penedès, un traçat…
Castell de Brufaganyes (Roses)
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de les ruïnes de la fortificació J Todó-TAVISA Les restes d’aquest castell, anomenat popularment castell de Bufalaranya o d’En Bufalaranya, es drecen al cim d’un puig cònic de vessants pronunciats per llevant, migdia i ponent que davallen vers la propera vall de la Trencada, l’antiga vall de Penida Pel costat de tramuntana era quelcom més accessible, ja que el turó enllaça amb els altres contraforts de la serralada, al sector del coll de Sant Genís i el serrat de Can Berta, a la serra de Rodes Mapa 220M781 Situació 31TEG162828 La carretera de Roses a Cadaqués…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina