Resultats de la cerca

Començà a jugar al Club d’Escacs Sant Boi i poc després s’incorporà al Club d’Escacs Barcelona El 1989 fou campió de Catalunya juvenil i subcampió català absolut El 1991 fou campió d’Espanya juvenil Formà part de la selecció espanyola a l’Olimpíada 1996 i al Campionat d’Europa per equips 1997 Guanyà l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer en dues ocasions 1997, 2001 Obtingué el títol de Gran Mestre poc abans de la seva mort

Fou casada amb el comte Hug V d’Empúries 1262 Per desavinences amb el seu fill, el comte Ponç V d’Empúries, el 1280 vengué els seus féus de Milany, Vallfogona, Llaers i Puigmal al seu parent Dalmau de Palou, el vescomtat de Bas i els castells de Monells, Castellfollit de la Roca, Montagut i Mont-ros al rei Pere el Gran i drets i rendes a Monells, Ullastret, Castell d’Empordà i Corçà, que constituïen el dot concedit pel seu marit, als bisbes de Girona

Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti

Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat El 1708 era oficial del braç militar durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III Membre de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona ,  L’ harmonia del Parnàs , juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura de Gualbes hi inclogué una explicació dels criteris de l’edició dels poemes i dos sonets adreçats a F Vicent Garcia

Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, si bé després es vinculà al de Besalú El seu terme es devia estendre per la part de la vall de Vallfogona que actualment és terme de Ripoll, llevat de la pròxima al riu Ter, que pertanyia al terme del castell de Llaés, si bé aviat fou absorvit per aquest Les primeres notícies del castell corresponen a l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba era fill del bisbe Radulf d’Urgell i, per tant, nét del comte Guifré, amb la seva filla Enquilia, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d…

Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès Amplià els seus estudis a Itàlia 1970-72 Des del 1975 és professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1985 Dins de l'àmbit acadèmic, fou membre de la Junta Consultiva del Rectorat de la Universitat de Barcelona 2005-12 des del 2013 és investigador de l'Institut de Recerca de l'Aigua, de la mateixa universitat En la seva obra, a través de la qual fa una interpretació del cos humà,…

Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina de la Universitat de…

Jesuïta, ocupà diversos càrrecs i fou visitador apostòlic del Japó i de les Filipines Es feu famós pel fet d’haver creat a Barcelona l’anomenat Cottolengo del Pare Alegre Jacint Alegre i Pujals , inspirat en el de Torí, i per haver impulsat la creació d’uns altres dos a València i a Las Hurdes Extremadura

Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú

Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses