Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
Santa Magdalena del mas Cerdà (Bassella)
Art romànic
Situació Petita església propera al mas Cerdà, encara avui dia oberta al culte ECSA - JA Adell L’església de Santa Magdalena és propera al mas Can Cerdà La capella és assentada sobre una codina de pedra sorrenca que probablement serví de pedrera Mapa 34-12291 Situació 31TCG639518 Per arribar-hi cal sortir de la carretera de Solsona a Bassella, per la Ribera Salada, on es pren la cruïlla que va a Sant Mer En el primer encreuament s’agafa la pista que porta al mas Junyent Ja en aquest nou camí cal agafar la tercera desviació a la dreta, sense senyalitzar, que mena al mas i a la capella JAA…
Torre de la Mora (Sant Feliu de Buixalleu)
Art romànic
Situació Al nord de Gaserans, sobre el turó més alt de la zona, hi ha la Torre de la Mora S’hi albira tot el pla de Gaserans, territori evidentment agrícola, i amb claredat el castell de Montsoriu Mapa 365M781 Situació 31TDG632303 Hom hi arriba per la carretera d’Hostalric a Sant Celoni A la dreta s’agafa el camí veïnal que porta a Gaserans, des d’on s’arriba a Can Lledó Un camí de bosc mena quasi fins al cim del turó MBM Història Aquesta antiga torre de guaita, del terme feudal del castell de Montsoriu, comunicava el castell amb un sector de la part baixa del terme o planura de…
Francesc Ferrari i Billoch
Historiografia catalana
Periodista i escriptor.
La seva aportació d’interès historiogràfic se centrà en la guerra civil i en la lluita contra maçons i marxistes, amb una visió parcial i ultradretana També feu algunes incursions en el camp de la biografia El 1923 entrà de redactor a La Almudaina de Palma i el 1928 s’establí a Madrid com a redactor del diari Informaciones El començament de la guerra civil l’agafà de nou a Mallorca Fou corresponsal de guerra de La Almudaina a Manacor El 1938 fou nomenat enllaç de premsa i propaganda de la Delegació Sindical Provincial de les Balears Més tard, treballà en diverses editorials lligades al…
violí
Violí
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal.
Té un mànec sense trasts, i hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Deriva de la viola da braccio i del rabec Té una tapa d’avet amb dos calats en forma d’efa i un fons d’erable, amb els riscles i els contrariscles baixos i de la mateixa fusta A l’interior hi ha una peça cilíndrica, també d’avet, per a aguantar la pressió del pontet i la tensió de les cordes Sobre el mànec hi ha enganxat un batedor de banús, com les clavilles Posseeix quatre cordes, afinades en sol-re-la-mi La caixa de ressonància és molt escotada dels costats Les dues primeres cordes greus són de tripa de moltó…
Josep Maria Vidal i Llenas

Josep Maria Vidal i Llenas
© Universitat de Barcelona
Física
Meteoròleg.
Estudià ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1934, on fou alumne d’Eduard Fontseré El 1935 s’incorporà al cos d’ajudants de meteorologia del Servicio Meteorológico Nacional SME, i treballà a l’observatori d’El Retiro de Madrid Entre el desembre del 1936 i el novembre del 1937 es traslladà a València, on el govern de la República establí l’SME, i posteriorment passà a treballar a l’aeroport de Reus Un cop retornat a Barcelona, simultaniejà el treball a l’SME amb la docència a la secció de física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona Es doctorà a Madrid el…
Sant Jaume de Montfalcó (les Olugues)
Art romànic
Situació Edifici totalment arruïnat, del qual només resta part de l’absis I del mur sud ECSA-X Solé Les ruïnes de l’església de Sant Jaume són situades dalt d’un turó boscós, al sud-oest del poble de Montfalcó Murallat, en un paratge anomenat el Pla de Sant Jaume Mapa 34-14 361 Situació 31TCG611163 Per a arribar-hi des de Cervera s’ha de prendre la carretera N-141, que mena a Sant Ramon després de 4 km, poc abans d’arribar a les Oluges i davant de Cal Ferrer, s’agafa una pista en direcció sud uns 2 km, fins a arribar al Pla de Sant Jaume, des d’on es travessen uns camps d’ametllers en…
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Música
Denominació que prengué l’antiga Orquestra Ciutat de Barcelona a partir de la constitució d’un consorci integrat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya el 1994.
L’any 1944 l’Ajuntament de Barcelona impulsà la creació de la primera orquestra estable de Catalunya, l’Orquestra Municipal de Barcelona, promoguda pel compositor i director català Eduard Toldrà Complint l’objectiu per al qual fou creada -la difusió de la música culta, especialment la dels músics catalans, entre el gran públic-, l’Orquestra Municipal de Barcelona de seguida es feu un lloc en la vida musical de la Barcelona de l’època, i inicià un cicle regular de concerts simfònics en què collaboraren els principals intèrprets del món El 1962 Albert Ferrer agafà la direcció de l’orquestra en…
aiguarràs
Química
Oli essencial volàtil, incolor, d’olor característica, poc tòxic, insoluble en aigua, miscible amb molts solvents orgànics.
Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament…
Sant Quintí o Sant Antís d’Aneto (Montanui)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes d’aquesta capella, un edifici molt arcaic del final del segle X o del principi de l’XI ECSA - MÀ Font Aquesta capella, ara mig enrunada, es troba poc més amunt de Sant Climent d’Aneto És situada sobre un dipòsit de sediments fluvials, a la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana, des d’on es veu, a l’altra banda de riu, la gran escletxa del barranc de la Salvassa Mapa 32-9180 Situació 31TCH151152 Des del poble d’Aneto, cal seguir un camí en direcció N-E La localització de l’edifici no és difícil si s’agafa com a referència la tercera torre d’alta tensió a partir…
Sant Vicenç de Rin (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Antiga església del despoblat de Rin, ara arruïnada i coberta de vegetació ECSA - F Parra La capella de Sant Vicenç, mig arruïnada i coberta per la vegetació, es troba als afores de la caseria de Rin, ara despoblada, que és a tramuntana del terme, al límit amb Tor-la-ribera Mapa 32-10 213 Situació 31TBH976905 El lloc resta allunyat de les comunicacions actuals i és de difícil accés Hi mena directament l’anomenat camí del Pedregal, que s’agafa a la sortida mateixa de la Pobla de Roda, davant d’una granja i a la banda esquerra de la carretera de l’Isàvena cal seguir sempre en direcció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina