Resultats de la cerca

Situació Escassos vestigis d’aquest castell que corona el petit tossal que domina el poble de Puigbalador ECSA - A Roura Els vestigis del castell ocupen el cim d’un petit tossal que domina el poble de Puigbalador Des del castell es vigilava el pas del coll de les Ares, al nord, i l’altiplà capcinès, al sud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′ 55″ N - Long 2° 7′ 12″ E El poble de Puigbalador és situat al nord de Formiguera, a la dreta de la carretera D-118 que condueix al Donasà Des dels carrers del poble s’arriba amb facilitat al cim del turó on s’alçava el castell AB Història…

Situació Vista del llenç de ponent de la muralla del castell de Navata Al fons hi ha una torre circular, lleugerament atalussada, construïda segurament molt al final de l’edat mitjana J Bolòs Les restes del castell de Navata són situades a aproximadament uns 2 km al sud-oest de la vila La fortalesa medieval fou construïda en un planell que, pel costat de tramuntana, s’acaba en un cingle, al peu del qual corre el riu Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal agafar una pista que surt del poble de Navata en direcció a migjorn venint de Figueres a mà esquerra Quan ja som a prop…

Situació Façana exterior d’aquesta església, annexa a la moderna casa d’exercicis, considerada l’església catedral que va precedir la Seu Vella ECSA-JI Ribes L’edifici conegut com a Santa Maria l’Antiga és situat a l’ala nord del claustre de la Seu Vella Actualment és utilitzat en part com a capella dins la casa d’exercicis del bisbat de Lleida Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 L’itinerari és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història L’església de Santa Maria in Sede fou la primera catedral de Lleida la segona si tenim en compte l’existència de la catedral visigòtica…

Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des…

Situació i presentació Limita amb els termes de Montferri, Bràfim i Puigpelat N i Nulles W, a l’Alt Camp, i amb els de Renau SW, Vespella de Gaià SE i Salomó E, del Tarragonès És a la part meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Gaià, riu que forma el límit oriental i que passa en aquest sector profundament encaixat i formant pronunciats meandres entre els darrers contraforts del Montmell a l’indret conegut per l’estret de Cadernal, hom havia projectat el 1925 un pantà de regatge que no es portà a terme La vila de Vilabella és el cap de municipi i l’únic…

Situació Decoració escultòrica de dues de les finestres geminades obertes al mur sud, segona a dalt i quarta a baix de ponent a llevant, que mostren ornaments de diferent estil ECSA - L Carabasa Aquest edifici es troba dins l’antic nucli de la Geltrú, vora l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, de la qual només el separa un carreró estret dit de la Torre CPO Mapa 35-17447 Situació 31TCF932649 Història El primer document trobat fins ara que esmenta el lloc és una venda d’unes terres situades al terme del castell d’Olèrdola l’any 999, les quals limitaven a llevant amb un torrent que…

Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats A partir de llavors aquests bastiren seus estables, més o menys monumentals, amb les quals palesaren el seu afermament, al mateix temps que buscaren posicions de…

Rajola encarregada el 1402 a Paterna pel rei Martí l’Humà per al palau barceloní RManent La presència d’un palau comtal a Barcelona consta explícitament des de l’any 924 El seu emplaçament devia coincidir amb el posterior del bloc del Tinell, cap a l’extrem de tramuntana de la ciutat romanocomtal, lloc que des del baix imperi acollia els principals equipaments del poder religiós i, segurament, també civil Concretament, a sota del Tinell hi ha els vestigis d’un complex d’edificis monumentals alçats en època visigòtica, alguna part dels quals devia ser estatge del comte d’ençà de l’ocupació…

Situació Un aspecte de la façana de llevant, amb la porta situada a uns 6 m del nivell del sòl J M Melció Les restes del castell de Montpalau es troben damunt un petit pla que hi ha al cim d’un turó que s’aixeca uns 150 m per damunt de la plana dels rius Fluvià i Llierca Mapa 257M781 Situació 31TDG678729 De Sant Jaume de Llierca surt una pista que porta fins a la Miana i deixa molt a prop del castell Aquesta carretera de terra surt del poble mateix venint d’Olot, seguint l’antiga carretera, cal agafar un carrer a mà dreta A la sortida de Sant Jaume, cal seguir el camí de l’esquerra, que…

Situació i presentació El municipi de SantPere Sallavinera, de 22,02 km 2 , és situat al N de la comarca, al límit amb el Solsonès i el Bages Limita amb els municipis anoiencs dels Prats de Rei i de Calaf S i Calonge de Segarra W Al N confronta amb la Molsosa Solsonès, al NE amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Aguilar de Segarra, els dos últims del Bages El terme s’estén pel vessant S del turó de Boixadors 863 m, altitud màxima del municipi coronada pel castell de Boixadors, el centre jurisdiccional del terme, per una plana típicament segarrenca, a l’…