Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
Sant Pere de Torredembarra
Art romànic
L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un petit nucli poblacional que s’alça en un pujol prop de la vila Per a entendre bé la seva gènesi cal fer referència a una escriptura de l’any 1057, per la qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis cediren en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar la quadra de Clarà, amb l’obligació de bastir-hi una torre i una fortalesa a la part més baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu Aquesta darrera part, la més rica agrícolament, hauria…
Santa Maria de Miralles (Tremp)
Art romànic
Situació Església avui molt malmesa, construïda dins els cànons estilístics de Santa Maria d’Alaó ECSA - R Larrègula Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Miralles són al caire d’un serrat, en un coll que domina la vall del barranc de Miralles Mapa 32-11251 Situació 31TCG162864 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent JAA Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques sobre aquesta església no és el cas del castell, que apareix esmentat en la documentació des del segle IX i que fou l’origen dels Miralles, llinatge…
Castell de Briançó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
El poble de Briançó es troba dalt d’un petit turó situat a la banda dreta del torrent del Prat, que 1 km després va a parar al riu d’Ondara El castell del lloc té una història molt unida als castells de Montlleó i Pomar Aquesta fortalesa és documentada per primera vegada l’any 1101, en què Geribert Hug i la seva muller cediren els castells de Montlleó, Briançó i Pomar al bisbe de Vic Guillem Berenguer El 1113 féu testament el que devia ésser el castlà del castell, Ramon Tedbal, que deixà a la seva filla Adalenda el castell de Briançó amb el puig on s’assentava així com la meitat de la…
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
Autoretrat de Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (1839)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’impacte d’…
Puput
La puput Upupa epops és un dels nostres ocells més entranyables, el cant del qual, conegut de tothom, se sent des de llargues distàncies La seva imatge també ens és coneguda, pel fet que és un ocell que es deixa acostar fàcilment Els individus, siguin mascles o femelles, tenen el dors bru-rosat, un ratllat blanc i negre a les ales i la cua, el bec llarg i corbat i, sobretot, una cresta molt característica La puput nia als forats dels arbres, parets, edificis vells i roques A les fotografies, preses al Vallès Occidental, s’aprecia el tipus de niu i d’aliment que l’adult porta…
Rascló
El rascló Rallus aquaticus no és un ocell que es deixi veure fàcilment, tot i que és força abundant als nostres aiguamolls i basses, sempre que disposin d’un cinyell de joncs o canyissos al voltant Més petit que la fotja i la polla d’aigua ateny 28 cm, el caracteritzen el llarg bec vermell i el ratllat negre i blanc dels costats, que s’aprecia a la fotografia José Damián Navarro Medina El rascló, és un ocell sedentari i nidificador per tot el territori estudiat, llevat d’Andorra, on no és citat, i de les Pitiüses, on només es presenta en migració i durant l’hivern Fora del…
Xoriguer petit
El xoriguer petit Falco naumanni , més petit fins a 30 cm i més acolorit que el xoriguer vulgar Falco tinnunculus , té la particularitat de niar en colònies El plomatge uniformement bru-rogenc pel damunt, adquireix tonalitats blavoses al cap i a la cua, especialment en els mascles, com s’aprecia al de la fotografia Noteu, també, el color blanc de les ungles, peculiar d’aquesta espècie Xavier Parellada El xoriguer petit és estival i la seva accelerada minva d’aquests darrers anys a la major part dels països europeus, és fruit en bona mesura de la continuada secada del Sahel, que…
Astor
L’astor Accipiter gentilis és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles entre 48 i 61 cm, d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver Accipiter nisus Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua Marisa Bendala L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià s’observen migradors a les…
Sant Genís de Cervià de Ter
Art romànic
Situació Portal romànic de Sant Genís de Cervià, amb llinda i timpà llisos, principal ornament de la façana, única part romànica de l’església F Tur L’església parroquial de Sant Genís és situada dins el nucli urbà de Cervià de Ter, a l’interior del centre històric, en el límit que formava el recinte murat més antic Mapa L39-12296 Situació 31TDG926575 JAA Història L’existència d’aquesta església és testificada per l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Cervià, l’any 1053, pels esposos Llobet Aquesta església depenia dels senyors de Cervià L’any 1142 Guillem Gausfred lliurà els…
Casal o casa forta de Domanova (Rodés)
Art romànic
El lloc de Domanova és a uns 2 km al migdia de Rodés, enlairat entre els cursos de la ribera de Rigardà i la de les Croses Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya feu donació a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes d’un alou situat al terme de Vilella, que afrontava per una part amb Domonova Aquest indret fou el solar d’un important llinatge feudal, cognominat Domanova, els membres del qual són mencionats en la documentació des de la segona meitat del segle XI Així, vers el 1068 consta que Bernat Pere de Domanova tenia el castell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina