Resultats de la cerca

Es formà a Llotja Fou deixeble de JCampeny i EClarasó Treballà en illustració i dibuixà per a editorials estrangeres, aprengué a tallar pedra i fusta amb el mestre Antoni Alsina Viatjà per Europa i Amèrica, i fou membre de l’escola de Ceret A Barcelona féu una important exposició el 1926 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on presentà obres com Agnus Dei , La calma , La marinada , Tema infantil , Dansarina popular , Diana , Labor i quatre composicions per a fonts públiques Collaborà durant dos anys en les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Hi participà amb els seus…

Fou membre de l’Esbart de Sarrià on aprengué danses de Catalunya, València i les Illes Balears Estudià dansa clàssica i espanyola a l’Institut del Teatre i s’integrà al Ballet del Gran Teatre del Liceu Marxà a Madrid, on treballà al Teatro de la Zarzuela Posteriorment, formà part del Ballet Gulbenkian de Lisboa, i féu viatges per França, Bèlgica i Holanda, on s’estrenà com a coreògraf A mitjan dècada dels setanta emigrà al Brasil, convidat pel Ballet Municipal de Sâo Paulo s’hi establí i amb el temps esdevingué director d’aquesta institució Artista emprenedor, pocs anys més tard…

Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec Aviat excellí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme Autoretrat , 1872 Carolina Pons , 1876, collecció Pairó-Pons, Girona El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època El Moll, La Cucanya, El Recó ,…

Aprengué l’ofici a la impremta d’Antoni Bordassar El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol Imprimí, entre…

Filla del pintor Manlio Masu, la seva formació fou autodidàctica i debutà el 1990 com a vocalista en un conjunt de jazz fins el 1995 El 1996, després d’un concert de Maria del Mar Bonet a l’Alguer, aprengué el català en la seva variant algueresa, en la qual començà a cantar a la seva ciutat L’any 2000 publicà el primer disc, El meu viatge , i actuà per primer cop a Catalunya al Festival de Música Viva de Vic Posteriorment ha fet concerts arreu dels Països Catalans L’any 2006, a Girona, estrenà l’espectacle musical Pregàries Àlbums posteriors són Alguímia 2003, antologia musicada…

Filla d’un executiu francès, el seu cognom de soltera era Klein El 1927 es traslladà a Madrid, on estudià Després d’enviudar 1944 el 1949 es casà amb l’editor José Ortega Spottorno, fill del filòsof José Ortega y Gasset, del qual adoptà el cognom Aprengué a cuinar de manera autodidacta, influïda per la seva àvia Escriví el seu primer llibre de receptes 1080 recetas de cocina 1972 a instàncies del seu marit, que es convertí en un dels llibres més venuts de l’Estat espanyol de tota la història Posteriorment publicà altres llibres com ara Nuevas recetas de cocina 1984, La cocina de…

Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya Continuador d’una tradició vuitcentista, el fill, Àngel Millà i Navarro , aprengué l’ofici de llibreter amb el seu avi, Melcior Millà i Castellnou, i, bé que el primer s’establí pel seu compte, després ajudà el seu pare en el negoci de la llibreria-arxiu Com a editors iniciaren la sèrie Catalunya Teatral , amb més de dos-cents cinquanta títols A la postguerra, amb la collaboració del seu fill Lluís Millà i Reig, primer hagué d’editar només en castellà —…

Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil Godella, Horta 1846 — , tot seguint la tradició familiar dels Capuç dels s XVII i XVIII Es perfeccionà a Madrid 1904 i a Roma 1909, a l’Academia Española de Bellas Artes, dirigida aleshores per Josep Benlliure viatjà a París Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rímini —primera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1912—, inspirada en El Bes d’Auguste Rodin, trencà la tradició classicista, i encaminant-se vers unes recerques plàstiques europees creà una obra escultòrica…

Gràcies a la formació musical dels seus pares, de ben petit aprengué violí i piano Posteriorment perfeccionà els seus estudis de violí amb l’espanyol Pedro Begue i els de piano amb el seu oncle Germán Posada L’any 1927, la família es traslladà a París Allà inicià estudis a la Schola Cantorum, on rebé classes de direcció d’orquestra i cant gregorià amb Vincent d’Indy També fou alumne de l’École Normale de Musique, centre en el qual estudià amb N Boulanger i G Dandelot Quan tornà a Medellín exercí el càrrec de director de l’Escuela de Música L’any 1942 es traslladà a Mèxic, on…

Aprengué violí amb el seu pare, i a nou anys ja formava part d’un quartet Amb el patrocini del comte Eugen z Brvna pogué anar al Conservatori de Praga, on estudià amb FW Pixis i BD Weber Després d’algun èxit i de la finalització dels estudis tocà en l’orquestra del Teatre de la Ciutat després ho feu a Praga, Teplice i Horovice El 1826 anà a Viena, ciutat on ensenyà violí i establí amistat amb F Schubert El 1828 conegué N Paganini a Viena i quedà fortament impressionat Amb el temps adquirí una gran popularitat a Viena i a Bohèmia, on anava sovint El 1830 feu la coneixença de F…