Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
rata dormidora

Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més petita 7-9 cm,…
Joan Pons i Pons
Literatura catalana
Novel·lista.
Fundador de la Revista Postal Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi 1991 i les novelles Nàufrags 1993, premi Ateneu de Maó 1992 i la juvenil Els ecos de l’horitzó 1999, mentre que amb Remant al sol 2001 guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000 Amb El laberint de les girafes 1999, que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols 2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998, Sorra a les sabates 2005 i Barba-rossa 2006, novella històrica amb rerefons contemporani que…
,
escala dels vents de Beaufort
Meteorologia
Escala que permet d’estimar la velocitat d’un vent, una vegada observats els seus efectes.
En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort grau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a la superfície de la mar,…
parmèlia
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les parmeliàcies, de tal·lus foliaci, més o menys aplicat al substrat, lobulat i generalment proveït de rizines.
Moltes espècies són sorediades o isidiades Comprèn espècies comunes que viuen sobre roques i escorces d’arbres
praïs
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels iponomèutids de mida petita, amb les ales anteriors allargades i estretes, sovint blanquinoses i proveïdes de punts negres, i les posteriors una mica més amples.
Algunes espècies poden ésser plaga de l’olivera Poleae i dels arbres fruiters, especialment els cítrics Pcitri
plantar a portell
Agronomia
Plantar els arbres en rengles paral·lels de manera que els de cada rengle corresponguin als punts mitjans dels buits entre dos arbres dels rengles immediats.
ambigu | ambigua
Matemàtiques
Dit de la gramàtica en la qual existeix un mot m que es pot generar de dues maneres diferents.
En aquesta gramàtica hi ha dos arbres arrelats en la variable inicial, diferents, amb els quals s’obté m
Cabra
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, vora el riu Cabra
.
És un centre agrícola hortalisses, arbres fruiters, cereals, oliveres i comercial, amb indústria derivada de l’agricultura conserves, oli, sabó
terafòsids
Entomologia
Família d’aràcnids de l’ordre del araneids que comprèn nombroses espècies d’aranyes grosses amb l’abdomen no segmentat i fileres terminals; són molt verinoses, i algunes fins i tot mortals per a l’home.
Habiten sobretot a les cavitats del sòl i els arbres, a les regions tropicals El representant més important és la migale
caçamosques
Agronomia
Trampa amb esquer per a combatre les mosques de la fruita i altres insectes perjudicials, anomenada també mosquer
i atrapamosques
.
Generalment és un recipient de vidre, amb líquids atraients, emmetzinats o no, que hom suspèn entre el brancam dels arbres fruiters
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina