Resultats de la cerca
Es mostren 541 resultats
Theodor Kullak
Música
Pedagog alemany.
Fou un pianista precoç Rebé les primeres classes d’aquest instrument de WJA Agthe i debutà a onze anys a Berlín A partir del 1837 inicià les carreres de dret i medicina en aquesta ciutat, al mateix temps que continuà els seus estudis musicals amb EE Taubert i S Dehn, els quals completà amb C Czerny, S Sechter i O Nicolai a Viena, ciutat on es traslladà el 1843 El 1844 inicià la seva activitat docent tot impartint classes de música entre membres de l’aristocràcia berlinesa i el 1846 fou nomenat professor de la cort prussiana Juntament amb J Stern i AB Marx fundà una escola de…
tutsi
Etnologia
Individu d’un poble etiòpid originari de la zona del Nil que al segle XIV envaí la regió compresa en els actuals estats de Ruanda i Burundi.
S’imposaren als autòctons, els hutus hutu o rundi, i als twa poble pigmeu, amb els quals, no obstant això, comparteixen estretes afinitats lingüístiques els tutsis adoptaren la llengua dels hutus, del grup bantú i culturals ruanda Els tutsis són el grup més meridional dels etiòpids i són famosos per llur estatura, excepcional, i per llurs danses La forma de vida tradicional dels tutsis es basava en la ramaderia nòmada i la guerra Formaven reialmes amb una organització de tipus feudal, al capdamunt de la qual un rei o mwami totpoderós recolzava sobre una aristocràcia formada pels…
Joana d’Aragó
Història
Filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Joana Enríquez.
El 1474 presidí a Barcelona, en nom del seu pare, la cort general del Principat de Catalunya Concertat el seu matrimoni amb el rei Ferran I de Nàpols 1477, passà a residir a aquesta ciutat, on exercí diverses vegades el càrrec de virreina, tant de Ferran I com, mort aquest 1494, dels successors El 1499 se n'anà a la cort del seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó Fou nomenada 1501 lloctinent general de la corona catalanoaragonesa, i el 1505, lloctinent de València, on havia fixat des del 1501 la residència, juntament amb la seva filla Joana, vídua del rei Ferran II de Nàpols, fins que el 1506…
Godella
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat al NW de la ciutat de València, entre els turons que tanquen l’Horta, a l’W, i la plana regada per la séquia de Montcada, al sector anomenat els Deserts de Dalt.
L’agricultura de regadiu 475 ha ocupa el sector oriental patates, blat de moro, blat i hortalisses, i la de secà garrofes i oliveres és a la part més muntanyosa Hom hi explota pedreres de pedra calcària Les indústries principals són les del calçat i les tèxtils, i hi ha forns de calç A partir de mitjan s XIX esdevingué centre d’estiueig de l’aristocràcia i l’alta burgesia valencianes, i hom hi construí nombroses residències, especialment al barri de Campolivar Des del 1970 ha esdevingut centre d’habitatge permanent de nombroses famílies provinents de València, cosa que ha…
Carlos d’Ordóñez
Música
Compositor i violinista austríac d’ascendència espanyola.
Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät Societat de músics El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J Haydn la seva òpera de titelles Alceste , paròdia de l’òpera homònima de ChW Gluck Després d’un seguit de collaboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra No hi ha constància de més activitats seves a partir del 1780 Sembla que cap al 1784 deixà de…
crioll | criolla
Noies criolles de Bolívia
© X. Pintanel
Història
A l’Amèrica colonial hispana, fill de peninsular nascut a Amèrica.
El nom s’estengué per l’Amèrica portuguesa i francesa i àdhuc per les colònies d’altres continents El reduït nombre de dones blanques emigrades a les Índies occidentals motivà que els criolls fossin un grup numèricament escàs en comparació amb els mestissos, bé que superior al dels peninsulars Durant els segles XVI i XVII els criolls participaren en la vida colonial en les mateixes condicions que els peninsulars i assoliren una elevada posició social i econòmica, però sense arribar encara, en general, als alts càrrecs polítics La supressió de la compra de càrrecs 1812 i la vinguda d’una nova…
viola de roda

Viola de roda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda fregada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, amb una maneta que fa girar una roda de fusta adjacent al pont Accionada per la mà de l’instrumentista, la maneta posa en moviment la roda que frega continuadament les cordes tot produint el so La llargària de les dues cordes melòdiques -generalment afinades a l’uníson- es modifica mitjançant unes tangents que, mogudes des d’un teclat collocat en un lateral de la caixa, trepitgen les cordes de forma semblant a com ho fan els dits en un violí o una…
van Loo
Família d’artistes holandesos establerta a França al s XVII.
Jacob van Loo Sluis, Zelanda 1614 — París 1670 fou retratista de l’aristocràcia parisenca Abraham-Louis van Loo Amsterdam 1656 — Niça 1712, fill de Jacob, fou pintor decorador Jean-Baptiste van Loo Ais de Provença 1687 — 1745, fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història treballà a París Retrat eqüestre de Lluís XV i a Londres Retrat de H Walpole Charles-André van Loo , anomenat Carle van Loo Niça 1705 — París 1765, germà de l’anterior, treballà a Roma Glorificació de sant Isidor , per a l’església de Sant'Isidoro i a Torí, on fou pintor del rei de Sardenya, que li…
Camilo Castelo Branco
Literatura
Novel·lista romàntic portuguès.
Fill natural d’un noble i d’una pagesa Apassionat, voluble, inestable en la seva actitud política i religiosa, acabà suïcidant-se Escriví la novella fulletonesca Mistérios de Lisboa 1854, inspirant-se en Sue i en Balzac, però obtingué els èxits més grans en la novella passional, centrada en la vida de la noblesa provinciana o de la burgesia de Porto, on defensà els drets de la passió, d’acord amb els tòpics més exaltats del Romanticisme popular, anticlerical i fustigador dels interessos de classe La seva capacitat pel sarcasme i per la tendresa, la tendència fulletonesca, la subjecció a les…
Jean d’Ormesson
Literatura francesa
Escriptor francès, de nom complet Jean Bruno Wladimir François de Paule Lefèvre d’Ormesson.
Comte d’Ormesson, pertanyia a una de les famílies de l’aristocràcia francesa Fill d’ambaixador, s’educà a l’estranger i es llicencià en lletres i història a l’École Normale Supérieure de París Agregat de filosofia, durant molts anys compaginà el seu treball a la UNESCO, com a president del Consell Internacional de la Filosofia i les Ciències Humanes 1992-96, amb diferents càrrecs en ministeris del govern francès Fou director general de Le Figaro 1974-77 i, des del 1973, pertangué a l’Académie Française En la seva obra alternen records poetitzats de la seva vida, com Du cǒté de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina