Resultats de la cerca

És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta principalment de…

El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…

En els àgnats i peixos, del cor surt una aorta branquial o ventral , la qual dóna lloc als arcs aòrtics, els quals, a llur torn i a nivell de les brànquies, fan possible l’oxigenació de la sang els arcs aòrtics dels dos costats es reuneixen en una aorta dorsal dirigida vers la cua, que es ramifica per tot el cos i de la qual es diferencia també una artèria que irriga el cap A la resta dels vertebrats, l’aorta branquial queda molt reduïda En els rèptils surten del cor dos troncs aòrtics que es reuneixen en una aorta En ocells i mamífers hi ha un sol tronc aòrtic, el qual neix del ventricle…

El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern El diafragma és dividit en dues meitats, a cadascuna de les quals es distingeixen quatre parts la part vertebral, que s’origina a la cara anterior de la columna vertebral lumbar, mitjançant unes estructures tendinoses denominades pilars interns del dia fragma la part lumbar, que es forma entre les…

La tromboflebitis o flebotrombosi consisteix en la formació d’un coàgul de sang o trombe a l’interior d’una vena, a conseqüència del qual aquesta s’inflama i sovint queda obstruïda Aquest trastorn és molt freqüent, sobretot després d’intervencions i manipulacions quirúrgiques, quan es manté repòs absolut durant un temps prolongat, a partir de seixanta anys i en cas de varices o insuficiència cardíaca La tromboflebitis afecta gairebé sempre les venes dels membres inferiors i es manifesta amb dolor, inflor al voltant dels turmells, elevació de la temperatura corporal, palpitacions i malestar…

Recull la sang que provinent del ventricle dret es dirigeix devers els pulmons afuncionals en el fetus i la vessa novament en el circuit major En néixer l’individu el conducte arteriós deixa d’ésser funcional per tal com la circulació pulmonar esdevé ja necessària i s’oblitera durant els primers dies de la vida Si persisteix més temps motiva, en l’home, una de les cardiopaties congènites més freqüents, els ductus arteriosus És anomenat també conducte de Botal

En sentit ampli hom ha aplicat també aquest terme a altres accidents vasculars cerebrals com la trombosi o l’embòlia, però que en sentit estricte cal reservar per a l’hemorràgia L’apoplexia condiciona habitualment un quadre clínic greu d’inici brusc, a vegades precedit de cefalea i vertigen, en què l’individu cau a terra, en un coma profund, amb una respiració sorollosa i la cara congestionada hi ha un relaxament complet de tota la musculatura, abolició dels reflexos normals i aparició de reflexos anormals, i el malalt sol mirar, i inclús girar el cap, cap al cantó en què s’ha produït la…

La malaltia coronària és un trastorn caracteritzat per la manca d’una aportació d’oxigen adequada a les necessitats del miocardi o múscul cardíac Aquest trastorn, anomenat també cardíopatia isquèmica o insuficiència coronària, es manifesta com a angina de pit i infart de miocardi La malaltia coronària és deguda generalment a una reducció del diàmetre d’una o diverses artèries del cor, les artèries coronàries, a causa de l’existència de plaques formades especialment per fibres de collagen i lípids, anomenades plaques d’ateroma Així, doncs, la malaltia coronària sol constituir una complicació…