Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls ambdós del Gironès i al NW amb ColomersEl municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis la Vila i l’Església, els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el Raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà A ponent el territori és accidentat pels darrers contraforts septentrionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels puig de Brugada, de 158 m El municipi…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja S-SE i Castellterçol W, i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà E i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià N, Monistrol de Calders W i Castellterçol S-SE, que és el format per l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845 La vall de la riera de Tenes o de Castellcir es forma al nord del terme amb el…

Situació El turó de la Pleta, al nord de la vila, on es drecen les restes del castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Tamarit s’emplacen al turó de la Pleta, al sector nord de la vila, en un dels darrers contraforts de la serra de la Gessa, que domina una clotada natural afaiçonada per la Sosa de l’Hortàs Mapa 31-13 326 Situació 31TBG861390 Procedent d’Alfarràs, passa per Tamarit de Llitera la carretera C-148, que es dirigeix a Binèfar Podem pujar al castell des del Carrer Major i el carrer de Bonveí, o des de l’església de Santa Maria la Major, per una pista que porta fins al cim…

Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…

Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…

La geografia La part plana del municipi és constituïda per dipòsits alluvials, quaternaris les zones muntanyoses, en part aïllades, situades sobretot al NW i al S del terme, són formades de materials calcaris mesozoics, que a l’extrem meridional són en contacte amb les laves traquítiques del Logudor Diversos cims ultrapassen els 300 m el més elevat és el mont Dolla 437 De S a N, el litoral es desplega en una costa d’uns 90 km, des del cap de Pòllina fins passada la punta de la Guixera, on hi ha una setena part de platges i la resta és rocosa La primera part, fins a la ciutat de l’Alguer, té…

Osona, nom d’una tribu ibèrica La comarca d’Osona és molt rica en jaciments prehistòrics, des dels del Cingle Vermell i altres de la vall de Sau, que fan remuntar el poblament comarcal al Paleolític Superior, seguint per diferents coves, com les Grioteres o de Balà i molts megàlits, cistes i jaciments que documenten la presència humana durant el Neolític i cultures del bronze i del ferro amb tot hem de considerar com els primers osonencs a la tribu ibèrica que habitava un territori que s’anomenava Ausona o Ausetània Aquesta tribu és una de les més documentades de les tribus ibèriques…

Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…

Al juliol del 1434 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Palou Vilanova del Vallès segle XIV – Barcelona d 1440, canonge i precentor de la seu de Barcelona diputat militar Ramon Galceran de Pinós i de Milany, cavaller, senyor de la baronia de Milany, de Vallfogona i dels castells de Tudela i de Cartellà diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Roger de Cartellà, canonge i paborde de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la quadra…

Situació Vista aèria de Sort ei sector central de la població, situat entre el castell i l’església parroquial, en formava l’antiga vila closa ECSA - M Catalán La vila de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, presideix l’anomenada ribera de Sort o depressió de la vall de la Noguera Pallaresa La població s’estén a banda i banda del riu, amb el nucli antic emplaçat al vessant dret i coronat per les restes del castell Aquest, situat, doncs, a la part alta de la vila, ocupa un ample perímetre poligonal que s’estén a 700 m d’alçada, al damunt del repeu del tossal de l’extrem nord-oest de…