Resultats de la cerca

Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran semblança de la talla de Llo amb…

La luxació congènita de maluc consisteix en un desplaçament dels ossos que formen aquesta articulació com a conseqüència d’alteracions esdevingudes durant la gestació o en el moment del part De vegades hi ha una malformació anatòmica present des del naixement, però la luxació es manifesta més endavant, sobretot quan l’infant comença a caminar Sovint la luxació de maluc és diagnosticada en l’examen mèdic postnatal, de manera que es pot solucionar amb un tractament senzill i breu En aquests casos, l’infant no tindrà dificultat a caminar Com més es triga a diagnosticar l’alteració, més complex n…

Situació L’església de l’antic priorat i actual santuari marià de Santa Maria del Collell es troba al sud-est del Torn, prop de la carretera de Sant Miquel de Campmajor, just al límit de llevant de la comarca i al cantó de migjorn del terme municipal de Sant Ferriol Mapa 295M781 Situació 31TDG717669 L’església vella del santuari del Collell es troba situada al costat mateix de l’església nova, a la plaça central del conjunt d’edificis del santuari i collegi Per arribar-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres, i després el trencall de Sant Miquel de Campmajor Abans d’arribar…

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també…

El cos humà és una “màquina molt ben dissenyada” L’únic defecte que se li pot atribuir és que està pensada per al moviment Totes les articulacions i la musculatura permeten una elasticitat suficient per a realitzar molts moviments Però, quan és qüestió de mantenir, de manera sostinguda i perllongada en el temps, una mateixa postura amb desviació d’alguna articulació , poden aparèixer els problemes que es coneixen com a contractures, tendinitis, síndrome del túnel carpià, lumbàlgies, cervicàlgies Comoditat o ergonomia Per respondre aquesta pregunta, plantejarem diferents exemples Quan estàs…

Generalment al centre hi ha un cap de dona amb una ala sortint per cada costat i dos caps de serp per la part de dalt d’aquest cap

És pròpia de les persones que han sofert una feridura

La tos ferina és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que incideix especialment en infants petits i origina fonamentalment una tos molt característica, que es presenta en forma d’accessos paroxístics i s’acompanya d’un estridor o xiulet sonor i ronc El tractament, que consisteix en l’administració d’antibiòtics, és eficaç quan s’instaura en les primeres fases de la malaltia perquè evita eventuals complicacions Per aquesta raó, si un nodrissó o infant petit presenta catarro nasal, inflamació conjuntival i síndrome febril, convé de consultar de seguida el metge, ja que es pot…

Fragment de sarcòfag encastat fins l’any 1969 al parament extern del mur meridional del temple de Sant Joan Sescloses Museu d’Art de Girona Es tracta d’un fragment de sarcòfag que fins el 1969 era encastat al parament extern del mur meridional de l’església de Sant Joan Sescloses D’aquest emplaçament, fou traslladat, primer, al Museu Arqueològic de Girona, i després al Museu d’Art de Girona, on consta amb el núm d’inventari 131502 És una peça de marbre blanc que fa 0,305 × 0,37 × 0,07 m És datable vers els anys 310-320 El fragment presenta un doble fris al superior, hi ha la…