Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
svedberg
Bioquímica
Unitat de coeficient de sedimentació, equivalent a 10 1 3 segons.
Així, les proteïnes tenen svedbergs compresos entre 1 i 200, segons el dissolvent, la temperatura i la forma de la partícula Pren nom de T Svedberg
transconductància
Electrònica i informàtica
Coeficient que fa referència a la sensibilitat d’un tub electrònic.
Constitueix un dels paràmetres i és igual al quocient entre la variació del corrent anòdic i la de la tensió de reixa, essent constant la tensió anòdica És anomenada també conductància mútua o pendent del tub, i hom la representa per g m o S
autòdrom
Transports
Circuit de cursa per a automòbils, en forma oval i d’unes longituds que oscil·len entre els 2,5 i els 4,5 km, on els vehicles poden atènyer velocitats de gairebé 300 km/h.
La pista és tancada i contínua, feta d’aglomerat asfàltic d’elevat coeficient d’adherència, i té revolts peraltats i alemnys dos llargs trams rectes Un dels primers circuits d’aquest tipus fou el de Terramar Sitges, construït sota el model dels de Booklands i Monza Els autòdroms tradicionals han esdevingut massa perillosos per als ràpids vehicles de competició moderns i, tret del d’Indianàpolis 4 032 m, o no s’utilitzen, o hom n'ha modificat el traçat, reduint la longitud de les llargues rectes de tribuna, o han estat ampliats amb un circuit complementari que els fa ésser més…
rellotge de volant
Esquema d’un rellotge de volant: (o de polsera): Bastidor : 1, platina; 2, pont del barrilet; 3, pont del rodatge; 4, pont del volant; 5, pont de l’àncora; 6, coixinets (robins). Òrgan regulador : 17, volant; 18, espiral; 19, eix del volant; 20, raqueta. Mecanisme de remuntatge i canvi d’hora (remontoir) : 21, corona; 22, tija de remuntatge; 23, pinyó de remuntatge; 24, pinyó de corredís o d’embragatge ( coulant ); 25, pinyó de transmissió; 26, roda de minuteria; 27, pinyó de minuts ( chausée ; 28, roda d’hores; 29, tireta; 30, bàscula; 31 molla de retenció de tireta; 32 roda de corona; 33, roda de cadell ( rochet ; 34, cadell
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge en què l’oscil·lador és constituït pel conjunt volant-espiral.
Aquest és format per un volant d’inèrcia que té la major part de la massa concentrada a la seva perifèria i una molla espiral subjecta entre l’eix del volant i un punt fix exterior Les variacions de temperatura afecten molt la freqüència d’aquest oscillador, ja que la dilatació dels seus components provoca un moviment més lent de l’oscillador i un retard del rellotge El contrari passa amb la contracció dels metalls quan el rellotge se situa en un lloc de baixa temperatura Per evitar aquest defecte hom ha construït volants de múltiples formes i dissenys que intenten de compensar la dilatació…
perspectiva axonomètrica
Elements de la perspectiva axonomètrica (isomètrica) i representació d’un cub
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació que consisteix a referir els objectes que han d’ésser representats —mitjançant projeccions ortogonals— als plans d’un tríedre trirectangle ( plans coordenats
) i projectar-los, després, sobre un quart pla ( pla del quadre
) oblic als anteriors ( axonometria
).
El seu traçat es redueix a dibuixar les direccions dels cossos parallelament a la projecció dels eixos coordenats, relacionant amb ells les mesures d’alçada, amplada i profunditat Definit el pla del quadre, les projeccions de les arestes del tríedre sobre el pla no són donades en llurs veritables magnituds, sinó que tindran una magnitud menor Això equival a dir que totes les línies de l’espai paralleles a un pla del tríedre es veuran reduïdes en la mateixa proporció La relació entre la magnitud sobre el pla del quadre d’una de les arestes i la seva veritable magnitud és…
cos negre
Física
Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.
Hom en considera una materialització, bé que no exacta, formada d’un petit forat en una esfera buida i recoberta interiorment de fum d’estampa, de manera que qualsevol radiació que hi entra és pràcticament absorbida per la superfície interior gràcies a l’elevat coeficient d’absorció d’aquesta 0,99 i a les successives reflexions interiors El cos negre emet la màxima quantitat possible d’energia per una tempertura determinada lleis de Kirchhoff A més, l’absorció total de radiacions per part d’un cos negre representa l’augment màxim de temperatura La radiació emesa per un cos…
supergenerador
Física
Tipologia de central tèrmica nuclear que utilitza plutoni com a combustible nuclear.
La seva característica física principal és que té un coeficient de conversió relació entre el nombre de nuclis d’isòtops físsils formats i el nombre de nuclis d’isòtops físsils destruïts superior a 1, mentre que a les centrals nuclears normals és inferior a 1 Utilitza neutrons ràpids, sense moderador El cor del reactor el forma una barreja de plutoni amb urani-238, envoltada d’una cobertura de matèria fèrtil urani, part de la qual, en absorbir els neutrons que surten del nucli, es converteix en plutoni, que pot tornar a ésser utilitzat com a material físsil Els models…
ferroníquel
Tecnologia
Aliatge del níquel (34-90% de Ni) amb el ferro i, a més, eventualment, amb algun altre metall (crom, molibdè, manganès, etc), en el qual el ferro presenta una estructura totalment austenítica.
Aquesta propietat, juntament amb els efectes produïts per la presència del Ni, confereix als ferroníquels unes característiques especials, segons les quals hom els classifica en quatre grans grups els ferroníquels de baix coeficient de dilatació o de dilatació controlada , en els quals la dilatació pot ésser considerada nulla per a un cert interval de temperatura, i que són emprats en metrologia, geodèsia i regulació termoestàtica els ferroníquels de variació controlada del mòdul elàstic , que contenen petites quantitats de crom, tungstè, silici i manganès, i que hom empra en la…
cos complex
Matemàtiques
L’equació quadràtica x2 + 1 = 0 no té solució en el cos ℝ dels nombres reals.
Cal, doncs, construir un cos que contingui el cos ℝ com a subcòs i alhora un element i que compleixi i 2 + 1 = 0 Per fer-ho és possible procedir de dues formes D’una banda, és possible de considerar el pla complex D’una altra, és possible de considerar l’anell quocient ℂ = ℝ X / x 2 + 1, on ℝ X és l’anell dels polinomis en la variable X amb coeficients reals i X 2 + 1 és l’ideal engendrat pel polinomi, irreductible a ℝ, X 2 + 1 Hom disposa aleshores de l’aplicació canònica π ℝ X → ℂ i la imatge d’ X és anomenada i És a dir, i = π X Aquest cos té una propietat molt important és…
fregament
Tecnologia
Acció recíproca entre dos cossos en contacte quan l’un es mou respecte a l’altre.
Cal no confondre'ls amb la fricció, que és la resistència al fet que el moviment s’iniciï Generalment, en parlar de fregament hom sobreentén que un dels cossos és sòlid, i l’altre pot ésser sòlid, líquid o gasós El fregament entre molècules d’una mateixa substància és anomenat viscositat El treball necessari per a vèncer el fregament es transforma en calor El fregament és degut a l’encaix que sempre es dóna entre les rugositats de dues superfícies en contacte en el cas dels sòlids i a l’atracció entre les molècules d’ambdues superfícies L’experiència demostra que el fregament entre dues…