Resultats de la cerca
Es mostren 533 resultats
enginyeria ambiental
Construcció i obres públiques
Conjunt de tècniques que apliquen els principis de l’enginyeria per tal de prevenir, controlar o disminuir el risc que les emissions contaminants d’instal·lacions i activitats diverses comporten per al medi ambient.
epilèpsia
Patologia humana
Trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d’alteració de la consciència, de l’activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals.
La seva causa és desconeguda en un 75% dels casos epilèpsia idiopàtica en la resta, entre les causes conegudes, hi ha la febre, les infeccions del sistema nerviós central, els trastorns metabòlics, la ingesta de tòxics, els tumors, els traumatismes i d’altres lesions del cervell L’epilèpsia es considera generalitzada quan afecta tot el cervell, i localitzada o focal quan només n’afecta una part Les crisis epilèptiques poden ésser desencadenades per diversos estímuls i situacions com són la llum, el soroll, els traumatismes, les emocions, la fatiga física i intellectual, l’alcohol, etc La…
Mas de l’Obac Vell (Vacarisses)
Art romànic
Situació Fragment de mur medieval amb opus spicatum que forma part d’un conjunt fortificat convertit posteriorment en una masia V Buron Les ruïnes de l’Obac Vell són situades en una obaga de la part occidental de la serra del Pou, a una altitud de 680 m que permet contemplar a ponent una àmplia extensió que travessa la riera de Rellinars, i al nord la Bauma Roja i el cingle del Paller de Tot l’Any Mapa 36-15392 Situació 31TDG132090 Per anar al mas de l’Obac Vell cal agafar la carretera que va de Terrassa a Rellinars i, pocs metres abans d’arribar dalt de la collada de l’Obac km 9,8, trobarem…
Les amarantàcies
Amarantàcies 1 Amaranthus graecizans a aspecte general, on es pot veure el port d’aquesta herba anual de flors poc aparents, agrupades en inflorescències axillars x 0,5 b cima de flors trímeres, amb algunes de masculines i altres de femenines x 10 c fruit capsular que conserva encara els tèpals membranosos x 10 c’ càpsula, dita pixidi perquè s’obre per una línia de dehiscència transversal x 10 d llavor, de testa negra i brillant x 10 Eugeni Sierra Les amarantàcies són herbes, més rarament arbusts, de fulles esparses o oposades, enteres i sense estípules Se’n coneixen vora de 65 gèneres i de…
modulació codificada
Tipus de modulació emprada en canals de banda limitada, en què les codificacions més habituals no són possibles, bé perquè comporten un augment de l’amplada de banda, bé perquè suposarien una pèrdua de velocitat.
El motiu és que en codificar s’incrementa el nombre de bits a transmetre addició de bits redundants i, si es vol mantenir la velocitat a què arriben els missatges, els bits han d’ésser més curts en el temps per a poder encabir en el mateix temps total els bits redundants aquest fet va associat a un augment de l’amplada de banda teoria de Fourier La modulació codificada, si bé incrementa la complexitat de disseny dels receptors, fa modulacions multinivell d’amplitud i fase per permetre la transmissió de senyals codificats per canals de banda estreta, com és el cas de les línies telefòniques El…
càrving
Altres esports d’hivern
Disciplina de surf de neu alpí consistent a baixar a gran velocitat per un recorregut marcat amb portes amples, distants les unes de les altres, i amb desnivells sobtats que comporten canvis de ritme constants.
Martí Genís i Aguilar
Literatura catalana
Narrador, novel·lista, poeta i publicista.
Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1873 en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària Ja d’estudiant, collaborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa…
numeració

Sistemes directes de numeració dels fils
Indústria tèxtil
Expressió numèrica del gruix dels fils basada en la relació entre el pes i la longitud corresponent.
Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers El sistema directe dona el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu seda, raió, filaments sintètics, però també al cotó i a la llana cardada En la pràctica, antigament, hom posava una madeixa d’una determinada longitud constant en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, pesos fins a equilibrar-la El nombre d’aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest cas, títol o…
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els…
Titella
La titella Anthus pratensis té el plomatge ratllat de color marró, com és propi dels ocells terrenejants, i és fàcil de confondre amb la piula dels arbres Anthus trivialis , de mida 13-15 cm i colors semblants se’n distingeix, sobretot, pel cant i també pel lloc on viu, prats i erms, i pel fet que no sol parar-se als arbres Altrament, la titella no és present al nostre país durant l’època de la reproducció Oriol Alamany La titella és pròpia dels prats humits i els ambients oberts del N i el centre d’Europa, per la qual cosa les poblacions que ens arriben presenten un marcat caràcter…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina