Resultats de la cerca
Es mostren 874 resultats
Sant Julià de Surri (Ribera de Cardós)
Art romànic
L’única menció que tenim d’aquesta església data de l’any 1391, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, on, dins del deganat de Cardós, a més de relacionar el capellà de Santa Coloma de Surri, hi figura el capellà de Sant Julià de Surri amb la quantitat de 20 sous Tanmateix, no hi ha constància de cap capella o església amb aquesta advocació al terme de Surri en la visita pastoral del 1575 figura la capella de Sant Miquel, i en la del 1758 consten les capelles de la Verge del Roser i de Sant Joan Baptista en l’actualitat resten encara la capella de Sant Miquel i la de Sant…
Santa Maria de Terrassa (Gavet de la Conca)
Art romànic
El lloc de Terraza apareix esmentat l’any 1175, com a terme del castell de Galliners La seva església és documentada l’any 1314, en què s’inclou en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades, l’any 1314, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona Vers l’any 1526 n’era rector Esteve Guillem Posteriorment, el poble de Terrassa degué decaure, car ja no consta com a parròquia independent en la minuciosa relació feta pel visitador del bisbe d’Urgell l’any 1758 En la relació de les parròquies del bisbat del 1904 consten “les cases de Terrassa” com a annexes…
Santa Maria de Caldes d’Estrac
Art romànic
El lloc és documentat des de l’any 1128 amb el nom de Aquas Calidas d’Estarag i consta que des del segle anterior el seu territori formava part de l’efímer castell de Montalt, aviat refós amb el terme de Mataró Vers el 1219 Pere Gruny alçà prop les fonts termals un hospital i una església dedicada a santa Maria, que el 1230 consten amb el nom de Callis de Staracho i que es trobaven sobre terres de les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres i de Sant Vicenç de Calidis , dit més endavant de Montalt o de Llavaneres Hi ha notícies del seu funcionament com a filial els anys 1303 i…
Alonso Pérez de Alba
Música
Compositor d’origen incert.
L’any 1491 era al servei de la reina Isabel la Catòlica com a cantor de la seva capella Continuà allí fins el 1505 ocupant diversos càrrecs -capellà, sagristà-, encara que cap al final de la seva vida potser només a títol honorari L’any 1503 succeí a Francisco de la Torre com a mestre de capella a la catedral de Sevilla En el manuscrit 3 de l’arxiu de la catedral de Tarassona es conserva un Agnusdei pertanyent a una Missa de beata Virgine i hi apareix el seu nom complet En la resta de les fonts on consten obres atribuïdes a aquest compositor, el seu nom és escrit en les formes…
Club de Beisbol i Softbol Hèrcules l’Hospitalet
Beisbol
Altres esports de pilota o bola
Club de beisbol i softbol de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundat a Barcelona l’any 1940, nasqué amb el nom de Club de Beisbol Hèrcules les Corts L’any 1969 Carlos Pérez de Rozas el reestructurà i dinamitzà, i l’any següent l’equip fou inclòs de nou en competicions oficials Deu anys després, el 1989, es traslladà a l’Hospitalet de Llobregat i adoptà el nom actual Club de beisbol referent a Catalunya, els seus equips de beisbol i softbol competeixen habitualment a la divisió d’honor estatal Entre les seves files destacaren jugadors internacionals com Óscar Jiménez, Jorge Balboa, Xavier Civit o Emilio Pérez de Rozas En l’equip de softbol destaca…
Sanfermines

Entzierro durant els Sanfermines (2010)
(CC BY-NC 2.0) Globovisión
Folklore
Festes de Pamplona (Navarra) dedicades a Sant Fermí.
D’origen medieval, se celebren del 6 al 14 de juliol, i hi concorren els actes de devoció al sant, patró de Navarra, les fires i la tauromàquia Les celebracions consten de diversos rituals i activitats, entre els quals cal esmentar el txupinazo o chupinazo , coet que assenyala l’inici de les festes a les 12 del dia 6, processons, balls i càntics, sovint tumultuosos i pintorescos, tals com l’ struendo o estruendo consistent a fer el màxim soroll possible amb tambors i altres instruments, i l’ entzierro o encierro , la principal atracció de les festes, durant el qual es tanca una…
soft-ràquet
Altres esports de pilota o bola
Esport de raqueta practicat en pista d’esquaix i també conegut com ràquet.
Molt similar a l’esquaix, algunes diferències de reglament el fan menys exigent des d’un punt de vista físic i tècnic La raqueta que s’utilitza és la de raquetbol i la pilota, tot i ser del mateix material que la d’esquaix, bota més i és més grossa Es practica només en la modalitat individual Els partits consten de tres sets, que es disputen a 15 punts En cas d’empat a 14, el set es resol al millor de 5 punts, excepte en el tercer set, en el qual s’ha de guanyar per una diferència de 2 punts Fou introduït a Catalunya a l’inici de la dècada del 2000 provinent de la Gran Bretanya,…
targeta perforada

targeta perforada
Tecnologia
Cartolina rectangular en la qual són enregistrades dades numèriques o alfabètiques o ambdues alhora en forma de forats disposats d’acord amb un codi preestablert.
Les targetes perforades són normalitzades, i les més comunes tenen unes dimensions de 187 mm de llargada per 82 d’amplada i porten impreses 80 columnes verticals, en cadascuna de les quals consten les xifres del 0 al 9 un espai lliure permet d’enregistrar les referències i d’altres dades Algunes targetes, més petites, tenen 21, 40 o 65 columnes de xifres Per tal d’enregistrar quantitats, són perforades, d’esquerra a dreta, i una per columna, les corresponents xifres, en l’ordre normal de lectura Per a escriure texts o lletres separades hom empra un codi que atribueix a cada lletra dues…
Glossarium mediae latinitatis Cataloniae
Diccionari que recull tots els mots llatins i romànics documentats en fonts arxivístiques i lletràries catalanes de l’any 800 al 1100.
Començat per un equip de filòlegs llatinistes sota la direcció de Marià Bassols i de Climent, n’aparegué el primer fascicle el 1960 En fou el primer cap de redacció, des d’aquest any fins el 1985, i principal impulsor Joan Bastardas i Parera Els articles del diccionari consten de mot base amb les formes en què apareix, el derivat català actual si existeix, l’etimologia, el significat, els testimonis documentals per ordre cronològic, i, si cal, un comentari adient La gran riquesa documental d’aquest recull el fa d’un gran interès no tan sols per a lingüistes, sinó també per a…
Les commelínides
La boga Typha , els joncs i molts altres helòfits pertanyen a famílies de comellínides Montserrat Comelles Comprenen 16 famílies amb unes 15 000 espècies, gairebé les dues terceres parts de les quals pertanyen a una sola família, la de les gramínies o poàcies Els representants més primitius, aliens a la nostra flora, són principalment entomòfils, amb flors encara vistoses però la gran majoria de commelínides presenten diferents graus de reducció floral, associats a l’adaptació a l’anemofília Consten al registre fòssil des del Cretaci superior En general són herbes de fulles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina