Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
Castell d’Alcanó
Art romànic
El poble d’Alcanó és a 214 m d’altitud, al centre del terme Sembla que inicialment aquest indret s’hauria de relacionar amb una almúnia sarraïna, dedicada a les tasques agrícoles i ramaderes Una de les primeres referències d’Alcanó data de l’any 1203, quan el bisbe Gombau de Camporrells adquirí un palau que els canonges de Sant Ruf tenien a l’extrem NE de la Suda per a palau episcopal, en canvi de cedir-los uns predis a les Pardinyes i uns drets sobre l’almúnia d’Alcanó Tant els canonges de Sant Ruf com el capítol de Lleida contribuïren a la repoblació del terme Una de les primeres notícies…
Šamil Basajev
Política
Guerriller txetxè.
Estudià agronomia a Moscou El 1991 segrestà un avió rus que obligà a aterrar a Ankara amb l’objectiu de fer propaganda per la causa de la independència txetxena i posteriorment fou un dels caps militars en la primera guerra txetxena 1994-96 contra l’exèrcit rus En les eleccions presidencials del 1997 fou derrotat per Aslan Maskhàdov, el líder independentista moderat, però aquest incorporà Basàjev al govern txetxè Les discrepàncies entre ambdós dirigents aviat afloraren el moderat Maskhàdov defensava la negociació amb Rússia, mentre que Basàjev era favorable a la confrontació i la creació d’un…
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
Josep Jaubert de Reart
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Fou descendent de la burgesia honrada de Perpinyà, cosí dels Renard de Saint-Malo Alcalde del seu municipi nadiu i membre del Consell del primer arrondissement del nou departament dels Pirineus Orientals, es dedicà a l’estudi històric, especialment a l’arqueològic, en el seu temps de lleure, sense deixar de banda, com era usual en l’escola romanticista local, alguns fets de folklore o de lingüística Els seus treballs són, malgrat tot, acurats, i gairebé tots foren publicats a Le Publicateur du département des Pyrénées-Orientales De fet, els inicis de l’arqueologia contemporània de la…
Hard Rock
Cinematografia
Companyia nord-americana dedicada a l’oci, el joc, la restauració i l’hoteleria.
Fou creada per dos nord-americans residents a Londres que el 1971 hi establiren un local d’estil americà que anomenaren Hard Rock Cafe Freqüentat per musics com Eric Clapton, Pete Townshend i Carole King i altres celebritats, el 1982 obrí un segon local als Estats Units Los Angeles, Califòrnia i l’any següent, amb el tercer restaurant a Tòquio inicià una expansió mundial a la qual contribuïren els nombrosos articles de marxandatge de disseny característic, sempre vinculats al món del rock-and-roll Des de la dècada de 1990 incorporà també en el negoci hotels, casinos i altres…
Estienne
Família d’impressors i llibreters francesos.
Famosos per la perfecció tipogràfica de llurs publicacions i per llur erudició, els Estienne contribuïren notablement als progressos de l’esperit renaixentista Henri Estienne ~1470 — 1520 publicà cent vint-i-una obres, entre les quals destaca el Quintuplex Psalterium , en foli El seu fill Robert Estienne París 1503 — Ginebra 1559 imprimí, en hebreu, grec, llatí i francès, onze edicions completes de la Bíblia, el Dictionarium sive Latinae Linguae Thesaurus , en foli 1532 edició augmentada el 1536 i edició amb addicions el 1543, un Novum Testamentum , en foli 1550 i la seva…
Kulturkampf
Història
Terme que signfica ‘lluita per la cultura’, emprat per a designar el conflicte entre l’Església catòlica i l’imperi alemany (1871-87) originat en la decisió del govern de Bismarck de sotmetre les activitats de l’Església a la raó d’estat.
Aquesta decisió, principalment implantada a Prússia i acceptada també en altres estats alemanys, cal que sigui emmarcada a partir de la constitució de l’imperi després de la victòria sobre França, la definició de la infallibilitat papal i la consegüent constitució dels vells catòlics i la formació del Zentrum, partit catòlic La primera mesura fou la supressió de la secció catòlica del ministeri de cultes juliol del 1871, seguida per la llei contra la predicació novembre, el control sobre les escoles i la supressió tant dels jesuïtes com d’altres ordes similars març-juliol del 1872 el procés…
Gaggini
Arquitectura
Família d’arquitectes i d’escultors italians originaris de Bissone, a la Llombardia, actius sobretot a Gènova i a Sicília als ss XV i XVI.
Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la…
Sant Llorenç de Rocallaura (Vallbona de les Monges)
Art romànic
El poble de Rocallaura és situat dalt d’un turó de la serra que fa de partió de la vall del Maldanell amb els fondos que baixen del Belltall L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura, que centra l’actual nucli de població, havia format part en un primer moment del bisbat de Vic tanmateix, entre els anys 1146 i 1154 fou cedida pel prelat vigatà a la mitra de Tarragona, en el reordenament de la diòcesi fet sota l’arxiepiscopat de Bernat Tort Posteriorment, Sant Llorenç de Rocallaura figura en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys…
Sant Bartomeu de Barenys (Salou)
Art romànic
L’antic poblat de Barenys ocupava una partida rural, anomenada actualment “els Castellots”, i era situat a la costa, prop de Salou Una de les primeres referències documentals de l’indret data de l’any 1155, en què l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, amb el consentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, donà als esposos Ramon Ribes i Sibilla el terme de Barenys perquè el repoblessin Una quarantena d’anys més tard, l’antiga església parroquial de Barenys —que havia estat dedicada a sant Bartomeu—, grafiada com a ecclesiam de Bereins , és mencionada en la butlla de confirmació de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina