Resultats de la cerca
Es mostren 3743 resultats
continència
Virtut que consisteix a contenir-se, a mantenir dins uns límits prudents la satisfacció dels plaers.
TCP/IP
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard de la capa de transport TCP
i de la capa de xarxa IP
, en els quals es basen les comunicacions a internet.
Originàriament el protocol TCP/IP fou introduït com a protocol d’internet, però cada vegada està més estès el seu ús en les LAN, la qual cosa permet emprar els diferents protocols i aplicacions disponibles per a internet dins les LAN i, per tant, facilita la creació d’intranets En el nivell físic poden funcionar pràcticament sobre qualsevol tipus de xarxa i n'existeixen implementacions sobre xarxes Ethernet, X25, etc Sobre TCP/IP és possible utilitzar protocols del nivell d’aplicació com l’HTTP per al servei web, l’SMTP per al correu electrònic, l’FTP per a la…
emissora
Sala de control d’una emissora de televisió
© Fototeca.cat
Centre que reuneix les instal·lacions i els aparells necessaris per a la producció i la transmissió, mitjançant una antena, de programes de ràdio i televisió.
Aquests poden ésser originats a la mateixa emissora o estació butlletins de notícies, cròniques, reportatges i intervius, projecció de films, actuació d’artistes i de conferenciants als estudis de la pròpia emissora o bé a fora, per equips mòbils enllaçats amb l’emissora telefònicament, o bé per ràdio, mitjançant una freqüència auxiliar, o a través de microones en el cas de les retransmissions televisives Els tècnics amplifiquen, enregistren i mesclen els diferents sons i converteixen les imatges a transmetre en senyals elèctrics abans d’aplicar-los als dispositius moduladors de les ones…
controlador
Tecnologia
Part del sistema de control que regula la llei de control
i genera l’acció correctora.
Partint de la mesura de la magnitud que cal controlar, actua automàticament sobre el sistema controlat a fi de corregir qualsevol desviació respecte al valor prefixat La seva instrumentació pot ésser pneumàtica o electrònica, o ésser feta per mitjà d’un ordinador control digital També és anomenat regulador o corrector
aeroport
Elements d’un aeroport: 1, torre de control; 2, pistes; 3, terminal de càrrega; 4, mòdul d’embarcament; 5, terminal de passatge; 6 sala de pre-embarcament; 7, recollida d’equipatge; 8, accés i facturació
© Fototeca.cat
Transports
Aeròdrom proveït d’instal·lacions i serveis permanents que assisteixen amb regularitat el trànsit aeri i que permeten l’aparcament, l’entreteniment i la reparació de les aeronaus, així com l’embarcament i el desembarcament de passatge i de càrrega.
La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…
Controller Area Network Bus
Protocol de comunicació en sèrie per a l’intercanvi d’informació entre unitats de control electròniques.
Desenvolupat inicialment per Bosch el 1986 per al seu ús en l’automòbil, permet compartir una gran quantitat d’informació entre les diferents unitats de control del sistema, la qual cosa comporta una reducció tant del nombre de sensors utilitzats com de la quantitat de cables de la installació elèctrica En CAN Bus totes les unitats de control poden ser transmissores o receptores d’informació Addicionalment, una unitat de control pot sollicitar informació a una altra en un camp en què la trama de transmissió de dades estigui destinada a aquesta finalitat
Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
Corporació encarregada del control de la producció Agrària Ecològica a Catalunya.
Creat per la Llei 15/2000 sota la tutela del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb les funcions de supervisió i d’acreditació del compliment a Catalunya del sistema de control establert pel Reglament CEE 2092/91 que regula la producció agrícola ecològica i la seva indicació i etiquetatge en els productes agraris i d’alimentació
diagrama de blocs
Diagrama de blocs d’un sistema genèric de control per retroacció
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Representació gràfica esquemàtica i funcional d’un sistema, sovint electrònic, en la qual figuren els seus elements o parts constituents (blocs), amb les funcions corresponents a cadascuna d’aquestes i llur interacció, representada per línies que uneixen aquests blocs.
cartell
cartell propagandístic xinès per al control de la natalitat
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a…
tub electrònic
Tub electrònic (pèntode): 1, ànode o placa; 2, reixa supressora; 3, reixa pantalla; 4, reixa de control; 5, càtode; 6, filament
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per dos elèctrodes o més, a l’interior del qual hi ha el buit, o bé un gas determinat, a través del qual té lloc la conducció del corrent elèctric mitjançant el moviment dels electrons (o d’aquests i dels ions) entre els elèctrodes.
Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc, és…