Resultats de la cerca

Després d’iniciar-se en la música amb el mestre de capella Joaquín Sánchez, de la catedral de Plasència, se n'anà a Madrid a estudiar amb Julia Parody, després es traslladà a París, on el seu mestre Alfred Cortot el qualificà de “geni musical del segle XX”, i finalment a Roma, on estudià amb Carlo Zecchi Al llarg de la seva carrera aconseguí una gran quantitat de premis internacionals Deixà d’actuar el 1978 per a dedicar-se a la docència al Conservatori de Mèrida És considerat un dels grans pianistes del segle XX i un dels millors intèrprets del repertori romàntic Beethoven,…

Al principi dels anys trenta treballà amb Walter Lanz als Universal Studios, on s’inicià professionalment com a dibuixant d’animació Fou director d’animació a la Warner Bros 1935, on creà els personatges de Porky Pig, Elmer Fudd, Daffy Duck i Bugs Bunny, aquest darrer amb la collaboració de Chuk Jones i Ben Hardaway Contractat per la Metro Goldwyn Mayer 1942, donà vida als personatges de l’esquirol Screwy Squirrel, els ossos Geoge i Junior, el llop Wolf i el gos Droopy El 1954 retornà als Universal Studios, amb Walter Lanz, per a qui realitzà les historietes del pingüí Chilly-Willy El 1960…

Estudià solfeig i piano al Conservatori de París El 1923 es casà amb el tenor Maurice Sens, que la feu estudiar amb Lucette Korsoff El 1927 debutà a la Scala de Milà en el paper de Freia, de L’or del Rin Dos anys més tard hi interpretà els papers de Donna Elvira Don Giovanni i d’Elisabeth Tannhäuser Inicià així una intensa carrera que la convertí en una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació, amb una seixantena de papers en el seu repertori, que interpretà arreu del món, aplaudida especialment en Turandot i La Gioconda Després d’un accident automobilístic, es…

Deixeble del mestre Glanadell a l’església de Sant Esteve de Granollers, posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Enric Morera, que l’instruí en les disciplines de l’harmonia i del contrapunt Fundador i director de l’Orfeó Granollerí, el 1920 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Germanor Empordanesa Fundà diferents formacions orquestrals i de cambra, entre les quals cal esmentar el Quartet Català El 1926 retornà a Barcelona per dedicar-se a l’ensenyament i fundar el Sextet Toldrà En el catàleg de la seva producció sobresurten les cançons per a…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els prosseguí amb Cerracchini A nou anys debutà com a pianista, i quan en tenia onze fou nomenat membre honorífic de l’Accademia Filarmonica de Roma Posteriorment continuà la seva formació musical a Anglaterra amb C Potter piano i HG Blagrowe violí El 1845, de retorn a Itàlia, s’establí a Bolonya, on estudià amb G Rossini i fou professor del Liceo Musicale El 1848 tornà a Anglaterra per dedicar-se a l’ensenyament del cant, primer privadament i, a partir del 1856, a la Royal Academy of Music Alumnes destacats seus foren Grisi, Patti,…

Començà els estudis de medicina a la Universitat de Durham, però aviat els abandonà per dedicar-se exclusivament a la música Fou alumne de H Howells entre el 1942 i el 1946 Del 1951 al 1980 feu d’assessor musical de la BBC Com a compositor evolucionà des d’un atonalisme inicial cap a un llenguatge més tradicional Les seves obres són notables per una sòlida construcció formal i per les harmonies diatòniques És autor d’onze simfonies 1951-90, quinze quartets de corda 1952-91 i llibres com Carl Nielsen Symphonist 1952, Sibelius and Nielsen 1965, The Essence of Bruckner 1966, revisat…

Estudià dret però, un cop acabada la carrera, decidí dedicar-se al teatre Fundà una companyia teatral, amb la qual intentà fer-se un lloc en els escenaris parisencs, però no hi reeixí Durant gairebé dotze anys treballà com a actor ambulant a Bretanya i Occitània El 1656 era novament a París, on presentà Les précieuses ridicules , l’èxit de la qual li valgué la protecció del rei L’època en què assolí més fama coincidí amb el període de collaboració amb JB Lully, fruit de la qual foren obres escèniques com Le mariage forcé , George Dandin , Le bourgeois gentilhomme o Psyché 1671…

Inicià la carrera de teologia a Friburg, però Vittorio Gui l’animà a dedicar-se al cant, que estudià a Milà El 1947 interpretà el paper de Varlaam de Borís Godunov a Trieste i un any després debutà amb èxit a la Scala de Milà El 1953 representà un memorable Falstaff a Edimburg, actuació que de seguida l’encasellà en papers còmics Fou un Leporello Don Giovanni i un Bartolo El barber de Sevilla de referència, i fins i tot interpretà a Salzburg Osmín, en una exitosa producció d' El rapte del serrall 1965 Participà en les estrenes mundials d’òperes de G Petrassi i GF Malipiero i…

Estudià la carrera de química al St John’s College d’Oxford, però la voluntat de dedicar-se a la música feu que el 1946 ingressés al Royal College of Music de Londres En 1948-49 formà part de l’Orquestra Boyd Neel com a violoncellista El 1950 enregistrà un disc al costat del contratenor Alfred Deller, a qui acompanyava amb la guitarra Fou membre de diversos grups de cambra anglesos, com el Deller Consort, el Morley Consort, Musica Reservata o el Jaye Consort Viols, alternant la viola de gamba i el llaüt, i realitzà una important tasca musicològica de recuperació de partitures de…

Començà a estudiar música per dedicar-se a la flauta, però finalment orientà la seva carrera vers la direcció d’orquestra Debutà el 1953 com a director al Teatre de Friburg, on ocupà la plaça de director permanent fins el 1959 Director musical de l’Òpera de Graz del 1959 al 1961, posteriorment exercí de director general de música a Hannover 1961-65 i de director de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg 1965-80 Entre el 1969 i el 1973 feu classes de direcció a la Folwang Hochschule d’Essen Entre les seves collaboracions amb diverses institucions musicals cal destacar la…