Resultats de la cerca

Titulat mestre d’obres el 1868 i arquitecte el 1877 D’estil eclèctic i, de vegades, modernista, fou un dels arquitectes més sollicitats del seu temps Autor de nombroses cases a l’Eixample de Barcelona al carrer de Girona 112 1879, al passeig de Gràcia - carrer de Provença 1881, can Boada, a la Gran Via 346 1886, carrer de Lloria 43 1888, can Robert, a la Gran Via 350 1890, carrer de Rosselló 158 1896, passeig de Gràcia - carrer de Mallorca 1905 i can Vicenç Ferrer, a la plaça de Catalunya 1912 desapareguda També bastí la casa Buxareu, al xamfrà del carrer dels Àngels amb el de…

L’antic convent de Sant Francesc es trobava extramurs de la ciutat, molt pròxim al portal de Sant Joan, dit també de Sant Francesc Limitava al nord amb el camí de Tarragona, que passava davant l’hospital de la Santa Creu, a l’E amb el promontori del Sitjar i barranc d’Orleans, al S amb el cementiri i l’església de Sant Joan del Camp i a l’W amb el camíque portava a l’esmentat fossar No podem precisar amb exactitud la correspondència actual d’aquesta ubicació, però podem delimitar un espai aproximat comprès entre el peu del carrer de la Murada de Sant Joan, el de Joan d’Aldana, el de Sant Joan…

Si els Cucurny crearen la primera empresa de productes refractaris, i la més important, Òrsola, Solà i Companyia establí la que més volum tingué en la construcció de mosaics, bé hidràulics, és a dir, aquells que s’endurien amb l’aigua, bé de ciment comprimit, aplicats especialment a paviments urbans Paper comercial, 1913 Òrsola, Solà i Companyia serà l’empresa més important de construcció de mosaics, aplicats a paviments urbans J Òrsola i I Solà crearen aquesta societat el 1876 a Barcelona La seva primera adreça serà la del carrer de les Corts Catalanes, núm 187, al xamfrà de la ronda de Sant…

Obres al carrer de Mèxic, Barcelona, 26-5-1917 AC / GS La transformació i el creixement de les ciutats als Països Catalans durant les tres primeres dècades del segle XX representen sovint processos parallels El model seguit en la majoria dels casos va ser el resultat de la modernització funcional de les ciutats De ciutats conventuals amb pervivència d’estructures feudals tardanes es passà a la ciutat oberta, sotmesa a les tensions del lliure mercat i, per tant, guiada, encara que no pas del tot determinada, pel planejament urbanístic que s’establia en els diferents nivells Les ciutats…

El sistema arxivístic municipal és regit des del 1990 per una normativa global per tal de regular i preservar tot el patrimoni documental municipal L’Arxiu Municipal Administratiu conté els fons documentals contemporanis, rep les transferències dels arxius de gestió i atén les consultes de l’administració i dels investigadors, atrets pel ric fons urbanístic dels segles XIX i XX L’Arxiu Històric de la Ciutat conserva el llegat documental medieval i modern i dels fons de donacions i dipòsits Disposa d’una biblioteca especialitzada en història de Barcelona 125 000 volums, una hemeroteca 63 000…

La construcció de l’Eix Macià, iniciada el 1992, suposà una profunda remodelació del sector oest del barri, que, malgrat tot, manté una personalitat ben diferenciada i una fisonomia urbanística en què predominen les cases de tipus anglès Les terres que actualment ocupa la Creu Alta pertanyien a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, de l’antic municipi de SantPere de Terrassa, i foren annexades a Sabadell per decret el 1904, juntament amb la meitat del terme municipal del poble esmentat la resta del municipi va ser annexat a Terrassa Una creu de…

Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al passeig de…

Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de la fàbrica L…

El terme és ocupat gairebé totalment per la plana litoral quaternària La costa presenta un predomini de còdols i sorrals escassos, seguits d’una línia d’aiguamolls i antigues albuferes, avui pràcticament dessecats L’interior assoleix els primers turons de la serra d’Espadà coll del Tossal, puntal de Cabres, la Murta De NW a SE és drenat pels barrancs i les rambles de la Fontfreda, del Tossal, del Torrent, de Serratella, de la Ratlla i de Betxí El terme envolta el petit municipi de Vilavella L’agricultura és de vella tradició hortícola, bé que hi havia hagut també un secà força important de…

Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…