Resultats de la cerca

L’entrada és protegida per l’illa de Sálvora, voltada d’altres illots Al centre de la ria hi ha l’ illa d’Arousa illa d’Arousa , de la qual pren el nom, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental La ria presenta nombroses illes, probables testimonis de l’antic litoral, unides per tómbols A Toxa, Loaña, Mariña, Grove És la ria on hi ha més nuclis de població O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcía, Rianxo, Esteiro, etc, que viuen de la pesca i d’indústries derivades

També era anomemat tamborí de Bearn A l’antiga Roma, era conegut amb aquest nom l’instrument que després s’anomenà cornamusa

Originàriament era un petit nucli de pescadors arran de mar, entorn dels carrers de les Illes i de Santa Anna, que apareix ja com a nucli habitat el 1757 Al segle XVIII serví de port per a embarcar-hi els productes de la terra de la comarca i portar-los a Barcelona Parròquia des del 1928, la seva església Santa Anna havia estat construïda al començament del segle XX Des del 1950 és un dels primers centres turístics de la Costa Brava Durant la temporada d’estiueig, la població flotant supera les 15000 persones La dedicació a la pesca ha disminuït en benefici de la dedicació als serveis…

Situació Capçalera de l’església, un edifici de la plenitud del segle XII que manté la tradicional decoració llombarda ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel de Pilzà és dins el recinte del que fou l’antic castell Mapa 32-12 289 Situació 31TBG921589 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història L’església parroquial de Sant Miquel, que havia estat la capella castellera de la fortalesa de Pilzà, formà part integrant fins el 1956 del bisbat d’Urgell Una de les primeres mencions documentals indirectes d’aquesta església data de l’any…

Situació Façana de ponent d’aquesta església que depengué durant l’edat mitjana de la canònica de Santa Maria de Solsona E Pablo L’església parroquial de Santa Maria és situada al costat del castell, a la part alta del poble de Vernet Mapa 33-13328 Situació 31TCG377413 L’itinerari per arribar a Vernet és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història El lloc de Vernet es consigna per primera vegada l’any 1048, entre les afrontacions del castell de Malagastre, que Constança d’Urgell i el seu fill Ermengol III van vendre a Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda La parròquia de…

Situació És situada en un pla prop del cementiri de la Palma, aïllada entre vinyes, a l’esquerra de la riera de la Palma, poc més d’un quilòmetre més amunt de l’aiguabarreig d’aquesta amb la riera de Cervelló Mapa 36-16420 Situació 31TDF146846 Cal prendre la carretera de Corbera de Llobregat i, poc abans d’entrar a la Palma, acabada de travessar la riera, cal agafar el camí del cementiri, on s’ha de deixar el cotxe, i continuar a peu uns 700 m Història La comtessa Riquilda, el dia de la consagració de Sant Pere de les Puelles, el 30 de juny de 945, va donar a les monges d’aquest monestir un…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest amb el mur frontal F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de la Cirera són uns 500 m al sud-est del mas de la Cirera, que és a l’extrem septentrional del terme de Cabanelles, en un replà de la serralada que separa les conques del Fluvià i de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG775825 Un antic camí, apte avui només per a vehicles tot terreny, puja fins a la rodalia de l’església des de Sant Martí Sesserres, passant pel mas Cantenys Des del costat de tramuntana de la serralada hom s’hi pot aproximar, des del poble d’Albanyà,…

Situació Vista de migdia d’aquesta capella, antiga parroquial del priorat de Rocafort ECSA - Rambol És situada a la plana de l’Anoia, a la dreta del riu, vora el cementiri de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF096914 Per arribar-hi cal prendre a Martorell la carretera que duu a Gelida i després de passar per sota de l’autopista, agafar el camí del cementiri i, vora aquest, el que porta a Santa Margarida Història L’església s’alça en un lloc habitat d’antic, com ho evidencien, a més d’un milliari romà de l’emperador Maxenci, datable entre el 350 i el 353, les restes d’una basílica d’època…