Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
Francesc Tegell
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El 1720 era prevere a Barcelona, entre el 1740 i el 1744 era a Roma, al servei del cardenal Colonna, i el 1744 era canonge a Barcelona Pertangué a l’acadèmia literària La Conformitat Versificador hàbil, deixà inèdits dos llargs poemes narratius El Poema anafòric , de caràcter festiu, consta de dotze «saraus», un per a cadascun dels celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes del 1720 cada sarau és descrit amb mètrica diversa, en funció de les intencions del poeta, fet que dota la composició d’una gran agilitat L’encapçala un pròleg en…
,
Sándor Petöfi
Literatura
Poeta hongarès.
Màxim representant del Romanticisme a Hongria D’origen humil, tingué una formació irregular, fou soldat i treballà després com a actor en una companyia de comediants ambulants Fou descobert pel poeta Vörösmarty Cap espiritual de la revolució hongaresa del 1848, a l’academicisme formal i individualista de la poesia precedent oposà una poesia optimista i cívica, accessible a tothom La seva poesia lírica, d’una gran fecunditat, es caracteritza per un llenguatge nou, nodrit pel coneixement i pel gust de la lírica popular, on s’accentuen els temes de l’amor, de la joventut, i l’exaltació…
David Hockney
Pintura
Pintor anglès.
Format al College of Art de Bradford 1953-57 i al Royal College de Londres 1959-62, aquest any viatjà a Nova York, on entrà en contacte amb Andy Warhol i amb els pioners del pop-art , que l’influïren profundament De fet, la seva pintura pot inscriure’s dintre de les derivacions d’aquest corrent, bé que sense la crítica ferotge o el cinisme impersonal de la societat de consum que la majoria dels seus representants mostren Un viatge a Califòrnia 1964 acabà per definir el seu estil realista, de colors brillants i exaltació del cos masculí, a través del qual evoca un món hedonista,…
Cuerda de presos
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 110 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ansara Films JAPoves, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1953 de Tomás Salvador GUIÓ Rafael JSalvia, Fernando Melero, Ricardo GToledo, PLazaga FOTOGRAFIA Manuel Berenguer blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burman MUNTATGE Sara Ontañón, Mercedes Alonso MÚSICA Enrique Franco INTERPRETACIÓ Antonio Prieto Serapio, Germán Cobos Silvestre Aguí, Fernando Sancho Juan Díaz de Garallo, Laly del Amo Cándida, Carmen Lozano, Santiago Rivero, Rafael López Somoza ESTRENA Barcelona, 30081956, Madrid, 29031962 Sinopsi Província de Lleó, 28 de setembre de…
tiranicidi
Història
Història del dret
Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.
Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica la proposició…
l’Ascensió
Elevació corporal de Jesús al cel, des de la muntanya de les Oliveres, quaranta dies després de la resurrecció.
La narració d’aquesta ascensió sensible, lligada al temps i a l’espai, només es troba en l’evangelista Lluc Evangeli i Fets dels Apòstols Els altres escrits del Nou Testament parlen només de la resurrecció i l’exaltació de Crist a la dreta del Pare, fet que representa el nucli mateix de la predicació apostòlica amb la paraula ascensió i expressions semblants volen enunciar, més que no pas el fet sensible narrat per Lluc, una veritat de fe, la qual no pot ésser situada en el món de l’experiència concreta és a dir, que Jesús per la resurrecció entra corporalment en una altra…
Sebastià Sánchez i Juan
Literatura catalana
Poeta.
Signava Sebastià Sánchez-Juan De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excellent corrector de català Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit Amb el pseudònim de David Cristià , publicà un contundent Segon manifest futurista català contra l’extensió del tifisme en la literatura El seu primer llibre, Fluid 1924, és d’una avantguarda experimental i primerenca És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, collaborà a L’Amic de les Arts i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo Convertit al catolicisme,…
,
Oliba

Estàtua de l’abat Oliba a Montserrat
© Lluís Prats
Història
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Bisbe, comte, abat i impulsor de la cultura catalana incipient.
Vida i obra Fill d’ Oliba Cabreta , fou comte de Berga i de Ripoll, abat de Cuixà i de Ripoll des del 1008 i bisbe de Vic des del 1017 Renovador de l’esperit monàstic, promotor de la construcció de nombroses esglésies i monestirs, fou també un personatge decisiu en el renaixement cultural de la Catalunya altmedieval La florida de les escoles durant el seu govern fou notable a Vic, on sota la direcció d’Ermemir Quintilià es transcriviren còdexs magnífics i a Ripoll, on triplicà els volums de la biblioteca que feia anar a buscar a les fonts de l’Ebre, a Cantàbria, a Fleury, prop d’Orleans, a la…
,
Francesc Ferrari i Billoch
Historiografia catalana
Periodista i escriptor.
La seva aportació d’interès historiogràfic se centrà en la guerra civil i en la lluita contra maçons i marxistes, amb una visió parcial i ultradretana També feu algunes incursions en el camp de la biografia El 1923 entrà de redactor a La Almudaina de Palma i el 1928 s’establí a Madrid com a redactor del diari Informaciones El començament de la guerra civil l’agafà de nou a Mallorca Fou corresponsal de guerra de La Almudaina a Manacor El 1938 fou nomenat enllaç de premsa i propaganda de la Delegació Sindical Provincial de les Balears Més tard, treballà en diverses editorials lligades al…
Lucrècia
Literatura catalana
Tragèdia en cinc actes de Joan Ramis.
Desenvolupament enciclopèdic Lucrècia o Roma libre , del 1769, constitueix la primera mostra del neoclassicisme en la literatura catalana Aquesta primera i més reeixida obra dramàtica de Ramis pren com a tema un episodi de la història romana Collatí, marit de Lucrècia, exalça la virtut de la seva esposa contra l’opinió de Tarquini, el fill del rei de Roma, que pensa que no existeix la virtut en el cor dels humans Tarquini, però, descobreix que Lucrècia és realment honesta, i això encén el seu desig Finalment, declara la seva passió a la dama i li demana que el correspongui La negativa de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina