Resultats de la cerca

Els Cruïlles línies troncal i de Rupit © Fototecacat El primer individu de la línia troncal documentat amb aquest nom fou Humbert de Cruïlles 1136 tanmateix, sembla que en poden ésser considerats antecessors directes un Gilabert I, que testà el 1035, el seu fill Jofre I o Gaufred , que vivia entre el 1035 i el 1062, Jofre II, que anà amb Ramon Berenguer III a Mallorca 1114, i Guerau 1125, potser pare d’Humbert de Cruïlles El fill d’aquest darrer, Gilabert II de Cruïlles , sembla que anà a l’expedició d’Almeria 1147 Seguiren els seus fills Gastó de Cruïlles mort el 1229 i Galceran de Cruïlles…

És una calcedònia opaca que es presenta en masses quasi sempre de color blanc, groc clar, gris o negre Acostuma a formar nòduls, però també apareix en capes extenses a les roques sedimentàries A causa de les seves característiques com l’abundància, la duresa, la fractura concoidal i les vores esmolades i tallants dels seus trossos, el sílex fou la primera matèria preferida per a fabricar instruments lítics durant l’anomenada edat de la pedra, del Paleolític més antic fins a l’aparició del coure i del bronze En aquest sentit hi ha pocs materials superiors o iguals com l’obsidiana Sovint la…

Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent…

Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els…

El comte Bernat Tallaferro féu renovar l’església, consagrada el 1003, i li donà les relíquies de sant Prim i sant Felicià, que foren centre de devoció i de pelegrinatge comarcal Amb intent de reformar-la, el comte Bernat II, el 1070, la uní a Sant Víctor de Marsella El 1086 recuperà la dignitat abacial Tingué un priorat prop dels murs de Tarragona, el de Santa Magdalena, i, a més, el de Santa Maria de Collell El 1592 el papa Climent VIII li adjuntà els monestirs de Sant Quirc de Colera i de Sant Llorenç del Mont o de Sous Sant Pere de Besalú s’extingí amb l’exclaustració del…

Solia actuar des d’un balcó o, més sovint, dalt d’un entaulat, a les places de poble i a les barriades de València Al s XVIII, l’espectacle anava a càrrec d’un sol colloquier, el qual solia declamar monòlegs o bé estrafeia diàlegs, si el text comportava més d’un personatge Posteriorment, ja sovintejà la participació d’un altre actor, de vegades una dona, i en una darrera etapa, l’actuació esdevingué una forma teatral primària, anomenada joc Les obres recitades o representades, escrites prèviament, eren de caràcter còmic i en vers, i eren precedides i seguides per execucions musicals de…

Això s’esdevingué amb Guillem de Gurb , que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt mort en 1080/86 Fou pare de Bernat Guillem de Queralt , i aquest, de Berenguer I de Queralt mort després del 1135, que apareix amb el càrrec de senescal del comte de Barcelona La seva neta Sibilla de Queralt morta el 1198 es casà o almenys s’esposà primer 1164 amb Ramon Folc de Cardona, hereu del vescomte Ramon Folc III, i després amb Galceran de Sales, senyor de Pontons, amb el qual tingué Berenguer III de Queralt mort vers el 1227, el qual feu diverses donacions a Ripoll en…

Considerada generalment de raça negra, estava establerta en immensos dominis prop d’Adrianòpolis i posseïa grans propietats a Paflagònia El primer membre esmentat a les fonts bizantines és Manuel Comnè , dit Erotikós , prefecte d’Orient, protospatari i conseller de Basili II, pare d' Isaac I Comnè , que fou emperador de Bizanci 1057-59, i de Joan Comnè , curopalata i gran domèstic, casat amb Anna Dalassena Llur fill Aleix I Comnè fundà 1081 una dinastia imperial que s’extingí a la mort d' Andrònic I Comnè 1185 Eudòxia Comnè , filla d' Isaac Comnè i neta de l’emperador Joan II…

Els senyors de Montfort descendeixen de Guillem, fill d’Amalric, comte de l’Hainaut, que adquirí la possessió feudal 952 i féu edificar el primer castell 996 La senyoria cresqué ràpidament en extensió, gràcies a l’esforç de personatges que, en el decurs dels s XII i XIII, augmentaren, per mitjà d’una eficaç política matrimonial, el poder familiar El comte Simó III de Montfort adquirí, a mitjan s XII, el comtat de Leicester, a Anglaterra Els seus fills Simó IV de Montfort , cèlebre protagonista de la croada contra els albigesos, i Guiu de Montfort donaren un relleu internacional a la família…

Té per genearca Giselbert de Longwy, comte de Salm i pare de Giselbert I mort vers el 1067, comte de Luxemburg des del 1019 i de Salm La seva neta, la comtessa Ermessenda I morta el 1143, transmeté el comtat al seu fill Enric II mort el 1196, que ja era comte de Namur La filla d’aquest, Ermessenda II morta el 1247, el transmeté al seu fill Enric II mort el 1281, que dividí els béns entre els seus dos fills El petit, Valeram I, formà la línia dels comtes de Ligny, de Saint-Pol i de Conversano, comtes i després ducs de Brienne, ducs de Piney i prínceps de Tingry, que s’extingí el…