Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Abscés de pulmó
Patologia humana
Definició És anomenada abscés de pulmó l’acumulació de pus —líquid viscós constituït bàsicament per microorganismes, cèllules del sistema immunitari i restes de teixits— que es localitza en una cavitat formada a l’interior del pulmó per la destrucció dels teixits broncopulmonars normals en el curs d’una infecció Aquesta cavitat habitualment es comunica amb el bronqui per on han entrat els gèrmens responsables de la infecció en el teixit pulmonar Causes L’abscés de pulmó és degut en general a una infecció del pulmó causada per microorganismes procedents de la boca i la faringe, que solen…
Tumor faringi
Patologia humana
Definició Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, formen masses cellulars capaces de comprimir les estructures veïnes i que, quan es tracta de tumors malignes, poden envair els teixits propers o disseminar-se a d’altres regions de l’organisme Causes, tipus i manifestacions Hi ha una gran varietat de tumors faringis, ja que poden originar-se en els diversos teixits que formen les estructures de la faringe Així, hom diferencia diversos tipus de tumors faringis segons el comportament i l’origen Els tumors faringis…
Traumatisme nasal
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes nasals les alteracions anatòmiques i funcionals degudes a un impacte mecànic sobre el nas Causes i freqüència Els traumatismes nasals són causats per impactes mecànics produïts contra la regió de la cara El nas és la part del rostre que més sovint és afectada pels traumatismes facials pel fet que és prominent, i per tant la primera zona que rep l’impacte Els traumatismes nasals s’esdevenen sobretot en la infància, com a resultat d’accidents casuals L’elevada freqüència d’aquest tipus de traumatismes en aquesta edat és deguda al fet que els infants vigilen…
Tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules que pertanyen a aquestes estructures respectivament i que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que és habitual formant una massa o tumor Aquests tumors benignes es caracteritzen pel fet que, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits sans més propers ni originen metàstasis o disseminacions en altres òrgans Els tumors benignes d’estómac i duodè solen ésser asimptomàtics i, per tant, en general, passen desapercebuts Tanmateix, però, de vegades són advertits…
Vitiligen
Patologia humana
Definició El vitiligen és un trastorn de la pigmentació relativament habitual Es caracteritza per l’aparició de zones de pell despigmentades a conseqüència d’una destrucció dels melanòcits responsables de l’elaboració dels pigments en l’àrea que n’és afectada Causes La causa exacta d’aquesta alteració és desconeguda, però s’han detectat alguns factors que probablement incideixen en l’origen En les zones afectades pel vitiligen, desapareixen parcialment o totalment els melanòcits , les cèllules productores del pigment que normalment acoloreix la pell, la melanina Quan els melanòcits…
Gigantisme i acromegàlia
Patologia humana
Definició El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions similars degudes a un tumor hipofisial que produeix quantitats excessives d’hormona de creixement o GH —somatotropina o STH—, i que solament difereixen en l’edat en què s’inicia la malaltia En el cas del gigantisme l’excés de GH es produeix abans de la pubertat i provoca un creixement exagerat de la longitud dels ossos —la qual cosa comporta una estatura molt superior a la que una persona arribaria a tenir segons la seva raça i els antecedents familiars— i també dels teixits tous i les vísceres de l’organisme En el cas de l’…
Prolapse genital
Patologia humana
Definició És anomenada prolapse genital la caiguda cap a una posició inferior d’algun dels òrgans genitals femenins localitzats a l’interior de la pelvis —de vegades acompanyada de la davallada d’algunes vísceres properes— a conseqüència d’una debilitat en els teixits que els sostenen en la seva posició normal, i que en grau extrem causa la sortida a l’exterior d’una part d’aquests òrgans per fora de la vulva Tipus L’alteració més habitual és el prolapse uterí , és a dir, la davallada de l’úter, que fa protrusió en un grau menor o major per l’interior de la vagina, ja que la porció inferior…
Hipotiroïdisme
Patologia humana
Definició És anomenat hipotiroïdisme el conjunt d’alteracions orgàniques que provoca una producció insuficient d’hormones tiroides Quan aquest trastorn s’esdevé des d’abans del naixement, entre d’altres alteracions que produeix afecta la maduració del sistema nerviós i provoca endarreriment mental, i si es manté durant la infantesa causa un defecte del creixement Quan es presenta en l’edat adulta provoca aversió al fred, cansament, lentitud de pensament i pèrdua de memòria, parla lenta i un to de veu greu, dificultat de moviments i dolors musculars, induració de la pell —que es troba pàllida…
Càncer d’úter
Patologia humana
Definició És anomenada càncer o tumor maligne d’úter la proliferació anòmala d’un grup de cèllules originàries d’aquest òrgan que, per causes desconegudes, adopten característiques atípiques, comencen a reproduir-se sense control i formen una massa de teixit que, si no es procedeix a un tractament oportú, tendeix a estendre’s al mateix úter, s’infiltra per les estructures adjacents i fins i tot es dissemina a través de la circulació sanguínia i la limfàtica per d’altres òrgans, on es reprodueixen tumors secundaris o metàstasis capaços d’originar complicacions mortals Causes L’origen íntim del…
Martí I de Catalunya-Aragó
Martí I de Catalunya-Aragó segons la miniatura dels Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10).
Fill segon de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380 Per…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina