Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
Puigdàlber

Vista parcial del poble de Puigdàlber (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al N de la plana del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,4 km 2 , el més petit del Principat, és situat a la fossa del Penedès, en terreny gairebé pla És drenat per les rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs El municipi és envoltat pels termes del Pla del Penedès, a llevant, i de Font-rubí, a ponent Hi passa la carretera C-15 de Vilafranca a Igualada, a 7 km de distància de la capital comarcal Per una carretera local es comunica amb la C-243 de Vilafranca a Martorell, per Sant Sadurní El 2001, s’agregà al terme el sector del Mas Moré, fins…
el Penedès
El massís del Montmell (Penedès)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la…
cant coral a Catalunya
Música
El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat.
L’antecedent directe d’aquesta institució fou la societat musical anomenada La Aurora, formada per un conjunt d’instrumentistes, que Clavé dirigí a partir del 1845 i per a la qual fixà un reglament Cal dir que La Aurora fou un dels molts grups de rondalla que realitzaven cantades, generalment a l’aire lliure, en dates assenyalades, com la nit de Nadal, Carnestoltes, Pasqua i durant les revetlles d’estiu Clavé optà per suprimir els instruments de La Aurora i transformar la institució en una societat coral, cosa que donà lloc a la Societat Coral La Fraternitat el 2 de febrer de 1850 Aquest fet…
Castellví de Rosanes

Castellví de Rosanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al sector més septentrional de les muntanyes d’Ordal, fins a l’Anoia i fins prop del Llobregat.
Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí que passa vora…
L’Alt Penedès
Situació i presentació L’Alt Penedès té una extensió de 592,77 km 2 , una distància màxima de 36 km entre els punts extrems oriental i occidental, i una altitud mitjana de 216 m El terreny s’enlaira des dels 90 m del punt més baix, al terme de Castellet i la Gornal, fins a ultrapassar els 900 m a la serra de la Plana d’Ancosa, en el punt d’intersecció de la comarca amb les de l’Anoia i l’Alt Camp Tota ella és interior, situada entre les comarques de l’Anoia al N, el Baix Llobregat a l’E, el Garraf i el Baix Penedès al S i l’Alt Camp a l’W Els límits comarcals són en general ben definits en…
Santa Maria Magdalena o Santa Creu de Palau o de Bonastre (Masquefa)
Art romànic
Aquesta església es trobava inicialment dins de l’antic terme del castell de Masquefa, en el lloc anomenat Palau No passà de capella rural de la parròquia de Masquefa Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 963, que el comte Miró vengué a Ènnyec Bonfill de Gelida el castell de Masquefa Les referències sobre el lloc de Palau són del 1008, data en què Adroer i la seva filla Bonadona vengueren a l’abat Orió de Sant Cugat unes terres situades al terme del castell de Masquefa i en el de Castellet, les quals afrontaven amb l’estrada…
Corbera de Llobregat

Corbera de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat situat a la dreta del Llobregat, aigua avall del congost de Martorell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Castellví de Rosanes i de Sant Andreu de la Barca, al NE amb Castellbisbal del Vallès Occidental, al sector E amb Pallejà, a migdia amb la Palma de Cervelló i amb Cervelló, i a ponent amb el municipi alt penedesenc de Gelida El Llobregat, només en un petit sector entre la riera de Corbera, que hi desguassa, i la roca de Droc o d’Adroc 156 m, fa de termenal amb Castellbisbal El terme de Corbera comprèn tota la vall de la riera de Corbera i part de la capçalera de la riera de la Palma o de Rafamans El territori és molt accidentat pel…
La Torrassa (Sant Esteve Sesrovires)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta torre, que conserva la porta d’entrada primitiva oberta en el mur del pis superior ECSA - J Bolòs Torre situada al mig d’un camp, a la riba esquerra de l’Anoia, entre el camí que passa al costat del riu i un rec que portava l’aigua als molins de Martorell Abans restava entre el gual de Santa Margarida i el de Ribaroja ara és molt a prop del pont de l’autopista que porta al peatge de la sortida de Martorell i de Piera Mapa 36-16420 Situació 31TDF091915 Per anar-hi, cal seguir el passeig de Catalunya Al final d’aquest passeig, cal baixar i agafar el camí dels…
la Rierussa
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix vora Masquefa (Anoia), travessa el terme de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i s’uneix, per l’esquerra, a l’Anoia vora Gelida.
vescomtat de Jóc
Història
Títol senyorial concedit l’any 1599 a Pere de Perapertusa i d’Erill (1573-1624), baró de Jóc, de Rebollet i de la meitat de Gelida, cavaller de l’orde de Sant Jaume.
Comprenia les localitats de Jóc, Finestret, Rigardà, Rodés, Saorle, Glorianes i Rupidera Passà el 1660 als Bournonville, marquesos de Risburg, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilamart, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina