Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
birbar
Agronomia
Eixarcolar, arrencar les herbes dels sembrats; en general, eliminar les males herbes nascudes entre plantes conreades, sigui en camps, vinyes, planters, jardins, hortes, etc, alhora que hom remou el terreny tot esterrossant-lo.
naiadàcies
Botànica
Família d’helobials de distribució cosmopolita, constituïda per unes 40 espècies d’herbes aquàtiques submergides.
birbadora
Agronomia
Arada que porta davant la rella un semicercle de ferro per a tallar les herbes.
envinagrat

Envinagrats diversos
Alimentació
Menja aperitiva (hortalisses o verdures sobretot) adobada i conservada en vinagre, herbes aromàtiques i sal.
Les ranunculàcies
Ranunculàcies 1 Ranunculus repens a aspecte general x 0,5 b flor un cop extretes algunes peces x 1,5 c fruit en aqueni x 3 2 Ranunculus aquatilis a brot florit i fruitat que duu dos tipus de fulles, palmatisectes i laciniades x 0,5 b fruit x 4 3 Vidiella Clematis flammula a brot en flor, amb les típiques fulles de raquis i peciols prènsils x 0,5 b fruits corresponents a una flor, cadascun dels quals és un aqueni terminat en una llarga aresta plumosa x 0,5 4 Aspecte general de la fetgera Hepatica nobilis x 0,5 5 Aspecte general del marxívol Helleborus foetidus , amb fulles típiques,…
Dieta hiposòdica
La dieta hiposòdica , és a dir, de baix contingut en sodi, forma part del tractament de diversos trastorns en els quals es pot produir un augment en la retenció d’aigua en l’organisme, sia en el líquid extracellular —com s’esdevé en cas d’insuficiència cardíaca, d’infart agut de miocardi, de glomerulonefritis, d’insuficiència renal crònica o de cirrosi hepàtica—, o bé, concretament, en el líquid que circula dins de l’aparell cardiovascular —com s’esdevé en cas d’hipertensió arterial— Segons dades estadístiques, en el nostre medi es consumeixen per terme mitjà de 4000 a 6000 mg de sodi…
revolució verda
Agronomia
Increment espectacular de la producció de cereals en països en via de desenvolupament, especialment els anys 1965-85, que tingué lloc per la utilització de varietats d’alt rendiment de blat, ordi i blat de moro.
El terme fou emprat per primera vegada l’any 1968 pel doctor Williams SGaud, director de l’Agència per al Desenvolupament Internacional EUA L’aspecte més positiu de la revolució verda és la seva contribució a la lluita contra la fam en països en desenvolupament L’any 1970 s’atorgà el premi Nobel de la pau a Norman Bourlaug, director del programa de millora que permeté l’obtenció de varietats de blat d’alt rendiment El potencial productiu d’aquestes varietats solament es manifesta si se'ls proporciona fertilitzants i aigua suficients A més a més, sòl ésser necessari protegir els conreus contra…
niu

Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els…
aspersió
Agronomia
Sistema de regatge que consisteix a distribuir l’aigua en forma de pluja mitjançant els aparells anomenats aspersor
.
Els aspersors, que reben l’aigua a través de tubs fixos fàcilment acoblables i desacoblables, són mòbils i poden ésser collocats als punts on calgui en cada moment determinat El regatge per aspersió, que nasqué a Itàlia cap als anys trenta com a mètode per a incorporar adobs al sòl, comporta un seguit d’avantatges suposa un notable estalvi d’aigua, pel fet que hom pot dosificar exactament les quantitats de líquid que necessita cada parcella regada, i pel fet que hom evita pèrdues d’aigua per transport facilita la mecanització del conreu en suprimir els obstacles que per a les màquines…
apotecari | apotecària
Farmàcia
Aquell que, antigament, preparava medicaments.
A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302 són citats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina