Resultats de la cerca

Formà part del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’Institut Municipal d’Història de…

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de València el 1978 Afiliat a Alianza Popular des del 1989,  Partido Popular , fou cap del servei de finançament autonòmic de les Illes Balears Director general de pressupostos de la conselleria i membre dels grups de treball del Consell de Política Fiscal i Financera 1989-93, el 1993 fou nomenat conseller d’Economia i Hisenda, càrrec que deixà al juny del 1996, en ser designat president del Govern Balear  en substitució de Cristòfol Soler Bé que el PP obtingué majoria relativa en les eleccions del 1999, el Pacte de Progrés…

Nascut en el si d’una família aristocràtica, començà estudis universitaris, però aviat decidí dedicar-se a la música A Munic estudià composició amb F Danzi i l’Abbé Vogler L’any 1806 estrenà la seva primera òpera, Die Opernprobe 'Assaig d’òpera', seguida pocs anys més tard per Antigonus i Ottaviano in Sicilia Tot i l’èxit creixent de la seva música, amb altres òperes com Athalia , Der Wettkampf zu Olympia 'La competició a Olímpia' i Nittetis , i el suport de Carl Maria von Weber, Poissl tingué dificultats per a assolir una posició que li garantís l’estabilitat econòmica Finalment, l’any 1823…

Estudià piano, violí i composició amb diferents professors particulars Durant els anys vint collaborà en publicacions musicals de diverses ciutats europees i es dedicà, també, a promoure concerts centrats en la música d’avantguarda L’any 1929 s’establí a Berlín per treballar en el "Berliner Zeitung am Mittag" 'Diari berlinès de migdia' Això li permeté assistir als cursos d’anàlisi d’A Schönberg El compromís amb la Nova Música i la solidaritat amb músics jueus li comportaren, l’any 1934, la prohibició d’escriure en publicacions alemanyes Malgrat que durant un quant temps continuà les seves…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià a l’Escola d’Esquí de la Molina, on també exercí d’entrenador, i fou campió de Catalunya d’eslàlom gegant 1950 i salts de trampolí 1953 Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí, però una lesió n’impedí la participació als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz 1948 Practicà l’esquí nàutic i també formà part de la selecció estatal 1956-60 d’aquest esport Guanyà el Campionat d’Espanya 1960 i la Copa Ibèrica 1960 en la disciplina de salts En el camp de la medicina esportiva, fou pioner en la traumatologia aplicada a l’esquí Fou el…

De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…

Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el projecte…

Estudià al Conservatori de Moscou amb N M’askovskij i tot seguit es dedicà a l’ensenyament en diverses escoles, fins que hi tornà com a professor de composició en fou director del 1942 al 1948 Aquest darrer any, malgrat els nombrosos premis estatals, es veié acusat de formalisme al costat de S Prokof’ev, D Šostakovič o N M’askovskij, i perdé el càrrec El seu nom fou rehabilitat el 1958 Lligat a les formes tradicionals, durant els anys vint es deixà influir per l’impressionisme, però els anys quaranta retornà a la música de caràcter nacional Això no li impedí posar els seus alumnes en contacte…

Orfe des d’infant, passà alguns anys de l’adolescència en hospitals a causa de la tuberculosi que patia, fet que l’impedí completar els estudis d’enginyeria Bàsicament autodidacte, els anys de postguerra es dedicà a reparar rellotges i ràdios Els anys cinquanta començà a experimentar amb instruments electrònics i uns anys més tard creà Ace Electronics, que començà a fabricar òrgans dissenyats per ell El 1964 llançà l’FR-1 Rhythm Ace, una caixa de ritmes a través de la qual establí una breu aliança amb l’empresa Hammond El 1972 fundà Roland, que, entre d’altres, construí un gran nombre d’…

Hereu dels whigs i de la tradició radical, no esdevingué un partit en el sentit modern fins després de la mort de Palmerston , el 1865, que permeté una distinció més clara entre conservadorisme i liberalisme, i la reforma electoral del 1867 Assolí el seu prestigi màxim durant els governs reformistes de Gladstone 1868-74, 1880-85, 1886 i 1892-94 A la primeria del segle XX, tot i que dominà l’escena política, esdevingué un partit progressivament contradictori, dividit entre una ala dreta lliurecanvista i una ala esquerra socialitzant, les doctrines de la qual influïren marcadament el laborisme…