Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
nefròtom
Biologia
Zona intermèdia del mesoderma a partir de la qual, en els embrions dels vertebrats, es desenvolupen els òrgans excretors metamèrics.
concepte universal
Lògica
Concepte que no es refereix a cap individu o singular, a un sol ens concret, ans a un conjunt d’individus (classe, gènere, espècie, etc) o a quelcom abstracte (qualitat, relació, etc.).
També anomenat noció genèrica , idea i entitat abstracta i oposat a l’individual, particular i singular, el concepte universal ha estat objecte de les més vives polèmiques al llarg de la història de la filosofia des de Plató i Aristòtil, sobretot a l’edat mitjana, pel que fa a la determinació del seu estatus ontològic Així, l’anomenada qüestió dels universals determinà el que hom pot caracteritzar com a triple posició ontologicognoseològica davant el problema d’una banda, la del realisme exagerat sovint denominat simplement realisme , que estableix l’existència dels universals en ells…
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la dreta del Llobregat (límit oriental del terme), en la zona intermèdia de la comarca.
Situació i presentació El límit oriental del terme és el mateix Llobregat, divisòria amb Molins de Rei el famós pont de Molins de Rei, bastit en temps de Carles III i enderrocat fa pocs anys, pertanyia en part a Sant Vicenç i Sant Feliu de Llobregat El municipi comprèn una zona plana, propera al riu, i una major extensió accidentada pels contraforts més orientals dels massissos de Garraf-Ordal Així, el límit de ponent amb Cervelló passa per Puig Castellar 189 m, per Puig Perdiguer i pel turó de les Canals 257 m després el termenal travessa el camí del Mas Vila la capella del qual és dins el…
arenícola
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets, sedentaris, amb el cos dividit en tres regions, la intermèdia de les quals presenta plomalls de brànquies.
Excaven galeries en forma de U a la sorra del litoral Ingereixen fang contínuament, del qual retenen les partícules orgàniques que constitueixen llur aliment L’espècie A marina és molt comuna a la Cantàbrica i a la mar del Nord L’espècie A piscatorum és emprada pels pescadors de canya com a esquer
regionalisme
Política
Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.
Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la defensa d’una llengua…
fruit

Parts d’un fruit carnós
Botànica
Ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.
En el cas dels fruits partenocàrpics partenocàrpia no hi ha llavors Després de la pollinització de la flor, els primordis seminals esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament es fa carnós, s’endureix o canvia de forma Els carpels es transformen en pericarpi , part del fruit que engloba les llavors El pericarpi es compon d’ epicarpi i d' endocarpi i, en molts casos, d’una capa intermèdia, sovint carnosa, el mesocarpi Així, per exemple, en el préssec la pell correspon a l’epicarpi, la carn al mesocarpi i el pinyol a l’endocarpi Hi ha fruits carnosos , amb el pericarpi…
neodimi
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de color blanc d’argent, que actua amb valència +3.
Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi El 1943 F Trombe i F Gaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl 3 , a 900°C, per l’acció del magnesi El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’aliatges amb el…
aparell
Química
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura, amb el fi d’obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent.
L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d’assegurar l’…
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina