Resultats de la cerca

Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia, d’…

Situació Façana sud de l’església, en la qual destaca l’esplèndid campanar decorat amb arcuacions llombardes i restaurat recentment ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Eulàlia és al centre del poble de Millars, a 17 km de Perpinyà per la N-116 Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 35,4” N - Long 2° 41’ 49,8” E Història Tot i que les referències al lloc i el topònim Millars es remunten al final del segle IX, no hi ha notícies sobre l’església de Santa Eulàlia de Millars i els clergues que la regien fins ben avançat el segle XII L’any 1137 Ermengol de So llegà als clergues de Millars la…

L’edifici Situat en un bell paratge, del que va ser el conjunt monàstic només podem contemplar l’església Aquesta s’ha considerat una obra rural del segle XII, influïda encara pels models de l’arquitectura llombarda Es troba al costat oriental del conjunt i té una planta gairebé en forma de creu grega Consta d’una nau coronada a llevant per un transsepte i tres absis Els absis laterals s’obren a la nau mitjançant un simple plec, mentre que el central, més gran, va precedit per un presbiteri, delimitat per un arc i el plec que obre l’absis La nau i els braços del transsepte són coberts amb…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església vella, just a tocar la capçalera de l’església posterior de Rabós d'Empordà F Tur A tocar de l’església parroquial de Sant Julià de Rabós, del segle XIV, hi ha els vestigis del temple anterior, que són, exactament, vers el sud-oest, molt a prop de l’absis Actualment fan, en bona part, de paret de tanca i de sosteniment de les terres del fossar, emplaçat a migdia de l’església actual, en gran part sobre el lloc que ocupava l’antiga Mapa 220M781 Situació 31TEG025922 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de la N-II, a l’indret de Pont de…

Situació Vista interior de la nau, d’estructura romànica, molt alterada per posteriors reformes J Recarens L’església de l’antiga parròquia rural de Sant Segimon és situada al costat nord-est del terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu, molt a prop del d’Arbúcies, en un petit coll amb una magnífica vista al Montseny i al veí castell de Montsoriu Mapa 365M781 Situació 31TDG637292 Del punt quilomètric 14,2 de la carretera GE-552, de la Batllòria a Arbúcies, a 1,8 km de la darrera població, surt una pista en direcció al nord-est que en uns 3,5 km deixa al peu del santuari, després d’haver…

Situació L’església de Sant Martí de Vila-seca és dins el terme de la vall d’Ora, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, a prop de la casa Vila-seca Mapa 292M781 Situació 31TCG875544 Interior de la capçalera de l’església, amb l’absis i l’arc que l’obre a la nau L Prat Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera, amb l’absis, ornamentat amb arcuacions cegues i lesenes, seguint els models del romànic llombard L Prat Per anar-hi des de Solsona estant cal agafar la carretera de Berga fins al punt quilomètric 15, on es troba un trencall a mà esquerra que cal seguir Havent fet 2,2 km…

Situació La primitiva parròquia de Sant Martí d’Escaró, avui desapareguda, era situada al Veïnat d’Amunt Per a arribar a Escaró, cal prendre des de la carretera N-116, a l’altura del poble de Joncet, a Serdinyà, la carretera D-27, que ressegueix la Vall Marçana PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 981, en què la cella Sancti Martini , al Conflent, fou confirmada per un precepte del rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Al principi del segle XI apareix a mans dels comtes de Cerdanya El comte Guifré II bescanvià amb el bisbe d’Elna l’església de Sant…

L’edifici Aquesta església és un extraordinari edifici romànic, erigit a la segona meitat del segle XI La característica més rellevant del temple és la planta de creu grega, tret que al nostre país es troba en molt pocs edificis, com ara Sant Daniel de Girona Gironès o Sant Martí de Romanyà Baix Empordà Més original encara és la forma cilíndrica del seu cimbori, perquè tots els altres cimboris de Catalunya adopten la forma prismàtica Així, la planta de l’edifici consta de dues naus de les mateixes dimensions, encreuades Al centre d’aquesta creu grega, s’aixeca una cúpula,…

Situació Aspecte de l’absis de l’església, remarcable pel seu fris d’arcuacions sostingudes per mènsules, i amb petites obertures a manera d’espitlleres al centre de cada arcuació ECSA - JL Valls Vista de les façanes de migdia amb la seva portada constituïda per arcs en degradació ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada a llevant del llogaret de la Pava, en el sector muntanyós del terme Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 15” N - Long 3° 3’ 9” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera del castell de Valmy, que surt de la N-114, a 500 m de la sortida d’Argelers en direcció a Cotlliure,…

L’edifici Es tracta d’una església de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis, semicirculars i precedits d’arcs presbiterals els de l’absis central i nord són dobles Una estructura d’embigat de fusta cobreix les tres naus i, a la nau central, forma unes falses encavallades que suporten la biga comunera No podem ni descartar ni afirmar amb rotunditat que aquesta estructura de fusta sigui l’originària La coberta se sosté amb arcs de mig punt que descansen sobre pilars cilíndrics a cada costat de la nau central aquests pilars presenten una curiosa decoració prop del punt d’unió…