Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
La Llotja de València
La Llotja de València, PComte, 1482-1506, JIvarra, 1482-98, JCorbera, 1506-48 i DUrteaga, 1533-48 Coneguda com “el gran temple del comerç”, és probablement l’edifici més reeixit de l’arquitectura valenciana de tots els temps, i un dels més elegants de tota l’Europa mediterrània medieval D’això, ja n’eren conscients els jurats del consell de València, car el 23 de juny de 1469 van exposar ben clarament que aquesta havia de ser “molt bella e magnífica e sumptuosa”, sens dubte pensant que hauria de superar la que Guillem Sagrera havia construït anys enrere a Mallorca La Llotja de…
Anastasio Chinchilla Piqueras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge militar.
Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la medicina espanyola a…
Santa Maria de Torres (Graus)
Art romànic
Situació Església parroquial del poble de Torres del Bisbe, que conserva el primitiu absis romànic, avui base del seu campanar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria centra el caseriu de Torres del Bisbe, situat a 542 m d’altitud, damunt un esperó calcari, prop de l’embassament de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG835678 Torres del Bisbe es troba al peu de la carretera N-123 de Benavarri a Graus JBP Història La història de Torres, ara per ara, és insegura a causa de l’existència de diversos llocs a la Ribagorça homòfons Hom sap que l’indret va créixer a redós de l’església…
Castell d’Altafulla
Art romànic
El castell d’Altafulla és situat a la part més alta de la vila, just al costat de l’església parroquial de Sant Martí Segons assenyala un estudi recent d’AVirgili, la manca de prospeccions arqueològiques sobre la gran quantitat d’assentaments considerats villes romanes —a excepció dels Munts—, no permet tenir coneixement del poblament de la zona d’Altafulla, ni de l’origen, ni si hi hagué continuïtat o s’interrompé Tanmateix, sembla que l’Altafulla d’època feudal tindria el seu origen en la concessió d’una quadra dins els termes del castrum de Tamarit, i en dates molt properes a l’establiment…
Sant Andreu de Gitarriu (Sales de Llierca)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est J M Melció L’església de Sant Andreu de Gitarriu o de Sant Andreu de Guitarriu es troba a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles de Gitarriu, al cantó de migjorn del puig de Bassegoda L’edifici fou construït sobre un dels graons de la cinglera, al peu del coll de Faja, al costat de les masies de Can Saladell i Can Cofí, actualment deshabitades, i dominant una magnífica panoràmica, amb les muntanyes de Bestracà, Montmajor, Montpetit i Montou que fan de…
tapisseria
Cocollona, tapís de Carles Delclaux
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Art i tècnica de fer tapissos.
D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa Durant els segles XI, XII i XIII la tècnica més usual als països…
Salamanca
Detall de la Casa de las Conchas
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Salamanca, Castella i Lleó, situada a la riba dreta del Tormes.
Situada a la riba dreta del Tormes, sobre tres petits turons terciaris, és edificada en diverses plataformes esglaonades que culminen en la catedral Cruïlla de camins, hi conflueixen tres eixos ferroviaris, i la carretera de Gijón a Huelva corresponent en la seva part central a l’antiga ruta de l’argent d’Astorga a Mèrida, la de Madrid a Porto i la de París i Bilbao a Lisboa Important mercat agrícola i ramader, amb poca indústria, conserva encara el seu antic interès com a centre administratiu i universitari Universidad Pontificia de Salamanca i Universidad de Salamanca Experimentà una…
monestir de Breda

Pati interior de la casa abacial de l’antic monestir de Sant Salvador de Breda
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Salvador de Breda) situada a l’actual vila de Breda (Selva), que s’anà formant al seu voltant.
L’edifici De tot el conjunt monàstic es conserven l’església, gòtica, el campanar, l’ala nord del claustre i diverses construccions que queden delimitades per la plaça de l’església i el carrer del convent De la primera etapa altmedieval sols ens han arribat la magnífica torre romànica llombarda del campanar, únic vestigi de l’església consagrada el 1068, i un porxo del claustre construït posteriorment La primitiva església tenia, probablement, tres absis amb altar dedicats a sant Salvador, sant Benet i sant Miquel, i al costat nord hi havia el campanar…
Alfredo Matas Salinas
Cinematografia
Productor, distribuïdor i exhibidor.
Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films, que debutà…
Santa Maria de Falgars (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria de Falgars es troba al costat de ponent del terme municipal Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 13, 1 —y 75, 7 31 TDG 131757 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet Abans d’arribar a la Pobla, entre els quilòmetres 69 i 70, a mà dreta, hi ha una carretera, en molt bon estat, que travessa el riu i mena al mateix santuari S’hi pot anar també per una pista forestal, practicable, que surt de la Pobla mateix JVV Història L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina