Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
Sant Ramon
Església
Església situada al NW de la vila del Pla de Santa Maria (Alt Camp), al raval de Sant Ramon.
L’edifici És un notable edifici bastit entre els segles XII i XIII, de planta de creu llatina, amb una sola nau, transsepte i absis semicircular orientat a llevant precedit d’un curt tram presbiteral És probable que a l’origen al creuer ja s’alcés un cimbori, el qual fou totalment refet en època barroca Una volta de canó de perfil apuntat cobreix la nau, mentre que els braços del transsepte tenen volta d’aresta la coberta de l’absis presenta volta de quart d’esfera L’edifici té diverses finestres de doble esqueixada i altres tipus d’obertures, entre les quals destaca una esplèndida rosassa…
disseny
Disseny i arts gràfiques
Activitat encaminada a aconseguir la producció en sèrie d’objectes útils i bells.
Tal com és entès actualment, pretén d’actuar sobre l’entorn físic de l’home per tal de millorar-lo en el seu conjunt Amb la revolució industrial, els productes fabricats manualment passaren a ésser produïts en grans sèries per les màquines i en desaparegueren les característiques i la forma individual anteriors Els nous articles industrials intentaren de lluitar contra el perill de la massificació, tot dissimulant llur origen mecànic amb un ornament desmesurat Posteriorment, començà a haver-hi alguns sistemes, com el del moviment anglès Arts and Crafts i el seu líder William Morris, que s’…
Sant Climent de Llobregat
Art romànic
Situació Església parroquial que només conserva de la primitiva construcció romànica el campanar F Baltà L’església és situada a la part més alta del poble de Sant Climent de Llobregat, sobre la vall del mateix nom Hi ha carretera des de Sant Boi de Llobregat i des de Viladecans Mapa 36-16420 Situació 31TDF161768 Història Dins el terme del castell d’Eramprunyà, la vila de Sant Climent és documentada el 970 El 981 els marmessors del difunt Galí, vicari comtal a Eramprunyà i governador a les fronteres del Llobregat i del Penedès, fan una deixa d’una…
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…
Pere Ponsich i Rondes
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg d’expressió francesa.
Vida i obra Realitzà els estudis primaris al collegi de Perpinyà i al collegi Santa Bàrbara de Tolosa, i els secundaris a Tolosa i Lió El 1931 inicià a Montpeller uns estudis superiors de dret que no li interessaren gaire Marxà a París, on obtingué la llicenciatura en història i llatí a la Sorbona Per completar la seva formació, seguí durant un any a l’École Pratique des Hautes Études els cursos d’A Dauzat, A Grenier i F Lot Al mateix temps, a l’Institut de Paléontologie es formà amb l’ abbé Breuil, tot seguint a l’Institut d’Art et d’Archéologie les lliçons de Focillon, Puig i Cadafalch i…
Josep Lluscà
L’estètica al servei de la funcionalitat A propòsit de Josep Lluscà, Jordi Llovet ha escrit paraules molt encertades que es poden aplicar als millors dissenyadors i al disseny mateix en general en relació amb l’art «Ni l’obra d’art posseeix solament una dimensió “estètica”, ni els objectes dissenyats esgoten la seva dimensió en el camp de la “utilitat”» Tant una cosa com l’altra posseeixen «una dimensió estètica —són bells o no ho són— i una dimensió moral en un sentit mediat en les obres d’art i immediat en els fets de disseny» El desequilibri d’aquests dos vessants que es produeix a vegades…
La pintura sobre taula
La majoria de peces conservades de pintura sobre taula no són més que elements funcionals que es van crear a partir de la necessitat de moblar l’església entorn de l’altar Si, tal com es comentarà més endavant, les grans esglésies i les basíliques se servien de materials preciosos o de més valor com ara l’or, el vori, la pedra o bé el teixit, la pintura sobre taula representava un recurs poc costós per a les esglésies més humils D’aquí que sovint, a través de l’element pictòric i de tècniques compatibles que proporcionaven volum –com ara l’estuc–, es volguessin imitar les esplèndides obres de…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
Marededeu de Pinyana o d’Erillcastell (El Pont de Suert)
Art romànic
Talla Talla de la Mare de Déu de procedència incerta i que avui es conserva al Museu Diocesà de Lleida amb el núm 327 de l’inventari ECSA - M Macià Es tracta d’una curiosa talla treballada en fusta de pi, amb unes dimensions considerablement reduïdes 47 X 15 X 11 cm i que ha perdut gairebé tota la policromia Porta el dors totalment buidat, la qual cosa indica que originàriament devia anar adossada a algun tipus de mobiliari litúrgic Es conserva al Museu Diocesà de Lleida núm 327 i hom ha cregut que hi ingressà l’any 1897 procedent de l’església de Sant Gil de Pinyana o de Santa…
comptabilitat
Economia
Branca particular de l’economia formada per un conjunt de postulats, proposicions i lleis que tenen per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.
El concepte de patrimoni fou tret del dret i reelaborat en sentit comptable per Giuseppe Cerboni i la seva escola, que establí les responsabilitats jurídiques de l’administració d’un patrimoni, el qual fou definit per Fabio Besta i l’escola materialista com el conjunt de béns materials i immaterials afectes a una titularitat jurídica i susceptibles d’expressió quantitativa Els béns més els drets constitueixen l'actiu patrimonial el passiu patrimonial és constituït per les obligacions La diferència entre ells és el net patrimonial, concepte semblant al de capital comptable La complexitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina