Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
Rivière
Dinastia d’industrials procedents de l’Alvèrnia (Occitània).
El primer fou François Rivière , que s’associà el 1860 a Madrid amb Pierre Mage per a la fabricació de teixits metàllics El 1876 establí una sucursal a Barcelona, que esdevingué la central 1887 després de la installació d’una fàbrica a Sant Martí de Provençals 1885 L’empresa esdevingué la raó social F Rivière i Fills 1902 en associar-s’hi els seus fills naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888 Francisco Rivière y Chavany Pau, Bearn 1867 — Barcelona 1922, casat 1896 amb Antònia Manén i Massana, i Fernando Rivière y Chavany Madrid 1869 — Barcelona 1933, casat 1900 amb Rosalia…
Sant Pere de Sant Just (Camarasa)
Art romànic
El llogaret de Sant Just, actualment despoblat, es troba a uns 5 km de la vila d’Àger, prop de la carretera que es dirigeix a Tremp Aquest indret apareix documentat al segle XII, i donà origen a una nissaga cognominada Santjust, els membres de la qual, castlans del lloc, apareixen freqüentment en les escriptures entre els nobles del vescomtat d’Àger i també es documenten com a canonges de la canònica de Sant Pere La seva església consta ja documentada en una acta testamentària datada el 1140 Pertangué a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger, segons que consta en la…
Martirià Font i Coll

Martirià Font i Coll
© Josep Renalias
Música
Instrumentista de tible, compositor de sardanes i director de cobla.
Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es…
,
Ramon I d’Arquer
Història
Noble.
Fill de Pere II i de Leonor de Vernet, hereu d'importants vincles i feus a l'antiga Septimània, transmesos per la seva àvia Maria de Rasès, descendent directe del príncep got Sigisbert A causa de desavinences i enfrontaments públics amb el senescal Hugues d'Arcys i l'inquisidor major Bernard de Caux, es veié abocat a creuar els Pirineus amb la seva família, per tal de buscar la protecció del comte d'Empúries Fundà casa a Castelló d'Empúries primer, i a Santa Maria de Palautordera després, ja sota l'aixopluc del poderós casal de Barcelona Casat amb la pubilla d'una important família occitana,…
Pascal Rogé
Música
Pianista francès.
Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria professional, que l’ha portat a…
Castell de Montagut (Querol)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat probablement al cim del puig de Montagut, al sud del terme municipal, prop del límit amb Aiguamúrcia La seva història és molt vinculada a la dels propers castells de Querol i Pinyana La primera referència documental d’aquest castell és de l’any 990, en què Sendred de Gurb donà a Sant Cugat tots els alous que tenia dins del terme dels castells de Montagut, Querol i Pinyana Pocs anys més tard, el 996, el mateix Sendred i la seva muller Matresinda vengueren el castell de Montagut, juntament amb els de Querol i Pinyana, a Hug, fill d’Ansulf i germà de…
Albert Guinovart i Mingacho

Albert Guinovart i Mingacho
© David Ruano
Música
Pianista i compositor.
Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…
Albert Guinovart i Mingacho
Música
Pianista i compositor català.
Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Londres amb M Curcio Pianista altament considerat per la crítica i el públic, ha treballat sota la batuta de noms com Lawrence Foster, Christopher Hogwood, Franz-Paul Decker, Josep Pons i Edmon Colomer, entre d’altres Parallelament a la seva dilatada trajectòria com a intèrpret, ha compost obres bàsicament per al món del musical, el cinema i la televisió Una particular i altament sensible lectura del Romanticisme juntament amb una gran capacitat en el disseny melòdic li han valgut l’apreci del públic N…
Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada
Beisbol
Fotografia
Periodisme
Fotògraf, periodista i dirigent de beisbol.
Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a La Vanguardia , on es jubilà el 1985 La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant…
Bonaventura Cotxet i Obrer
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic.
Pertanyent a una antiga nissaga d’Er, abraçà la causa tradicionalista i fou ordenat sacerdot el 1815 Fou successivament capellà a Rigardà, Arles, Elna i Trullars Rector de Montlluís 1823-25, des d’aquest any fins el 1832 exercí de capellà castrense de les partides antiliberals durant la guerra dels Malcontents Nomenat cavaller de l’orde del Sant Sepulcre, el 1928 participà també en l’expedició francesa a la guerra d’independència de Grècia campanya de Morea Nomenat rector d’Enveig el 1832 i d’Er el 1834, donà suport actiu des d’aquesta parròquia als carlins durant la primera i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina