Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Els estudis entomològics
El desenvolupament dels estudis entomològics, com els d’altres branques de la zoologia, s’inicia tardanament als Països Catalans si hom compara amb la tradició existent en l’estudi d’altres branques de les ciències naturals com per exemple, la botànica, i també en relació amb d’altres països L’entomologia s’inicia als Països Catalans i a la península Ibèrica a començament del segle passat, època en què apareix el primer naturalista espanyol interessat en aquesta ciència No obstant això, durant el segle XVIII, tot i que encara no hi hagué autors autòctons, nombrosos autors estrangers feren…
Tendències electorals
Les constàncies i la lògica de la polarització La síntesi cartogràfica que proposem en aquest apartat dedicat a analitzar les tendències electorals és una simplificació del mapa de la ciutat a fi d’aconseguir imatges noves dels resultats electorals per les diferents candidatures al llarg de tot el període republicà Per aproximar-nos a una visió de la distribució territorial del vot distinta dels quatre tipus de representació de l'article Les consultes Resposta política de l'electorat urbà , tenim en compte únicament els percentatges obtinguts per les forces polítiques sobre el cens i no sobre…
Els qui manaven
Cartell del Servicio Nacional de Propaganda, Barcelona, 1939 CEHC-FJMF En els primers moments de la rebellió militar del juliol del 1936, les intencions polítiques de la facció revoltada havien aparegut públicament voltades d’una certa confusió Aparentment es tractava de derrocar un govern que reputaven illegítim i poca cosa més No obstant això, l’esquema de govern que l’exèrcit d’ocupació, ja franquista, s’encarregà d’anar posant en funcionament als Països Catalans des del final del 1938 formava part d’un règim polític nou Es tractava del resultat de l’evolució política que s’havia produït a…
Els estudis generals i les universitats
Mestre i estudiants, Lo somni de Joan Joan JGassull, València, 1497 BUV / GC A l’alta edat mitjana els centres de l’alta cultura estigueren vinculats als monestirs i a alguna catedral important, fins que el desenvolupament de la vida urbana, sobretot a partir del segle XI, tragué el protagonisme cultural que fins aleshores havien tingut els monestirs Les ciutats esdevingueren els grans centres difusors de cultura, especialment aquelles que comptaven amb una llarga tradició d’escoles catedralícies o episcopals, i, en alguns casos —sobretot en el nord d’Itàlia—, municipals Les noves necessitats…
Pesta, fam i guerra
En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni han poblat meravellosament cor nenguna ciutat ni vila que vui hajam nós, totes són així poblades que dins…
Sota el signe de la Mancomunitat
Un dels trets que va caracteritzar l’evolució dels països occidentals a la darreria del segle XIX i el començament del XX va ser l’esforç que van realitzar per tal d’adaptar la maquinària administrativa a la nova societat de masses i a la creixent competitivitat internacional que s’imposava En l’àmbit català es va deixar sentir la influència del model de la prestigiosa Alemanya Aviat es va contestar la tendència espanyola a centralitzar i a uniformitzar l’administració amb la tendència a la descentralització i al reforçament del municipalisme, en part gràcies a l’estímul exercit pel…
Literatura 2016
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Original i singular en els seus pensaments, després de 700 anys, Ramon Llull continua essent un dels màxims exponents de la cultura i el pensament d’Europa La seva obra, escrita principalment en català i llatí, ha tingut una gran influència entre grans pensadors, des del mateix segle XIV fins als nostres dies, fet que l’ha convertit en la figura més universal de la cultura catalana de tots els segles La commemoració del setè centenari de la seva mort va tenir lloc entre els mesos de novembre del 2015 i del 2016, amb la programació de tota mena d’actes divulgatius de la…
Dels “25 años de paz” a la crisi de la dictadura
Cartell a la façana del Banco Español de Crédito a Barcelona, C Pérez de Rozas, 11-12-1966 AF/AHC Els anys seixanta, la dictadura franquista entrà en la seva maduresa Un cop superada la crisi política provocada pel seu aïllament després dela Segona Guerra Mundial, i dominat, bé que malament, el fracàs de l’economia autàrquica, el règim havia assolit una posició internacional que satisfeia més o menys els seus afanys de perdurar, alhora que havia aconseguit …
Aspectes històrics dels estudis florístics als Països Catalans
Els orígens de la florística Les obres dels autors de l’antiguitat clàssica, com Dioscòrides o Plini, foren mereixedores durant l’etapa renaixentista de diversos comentaris botànics, sovint ricament illustrats, com aquesta edició de la traducció castellana de l’obra de Dioscòrides feta per Andrés de Laguna En aquesta etapa, la Universitat de València tingué un paper capdavanter i fou la primera, fora d’Itàlia, que creà una càtedra d’anatomia i herbes i un jardí botànic Imposà al titular de la càtedra d’herbes separada de la d’anatomia el 1560 l’obligació d’herboritzar per diferents punts del…
Els bisbes d’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Just 527-546 Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili segon de Toledo, de l’any 527, i al de Lleida del 546 Era germà d’altres tres bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara Terrassa i Elpidi d’Osca És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics PI, 67, cols 961-994, de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç Fou venerat públicament a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, en què tenia un altar dedicat a la catedral Simplici 589-599 Consta que assistí al concili tercer de…