Les constàncies i la lògica de la polarització
La síntesi cartogràfica que proposem en aquest apartat dedicat a analitzar les tendències electorals és una simplificació del mapa de la ciutat a fi d’aconseguir imatges noves dels resultats electorals per les diferents candidatures al llarg de tot el període republicà. Per aproximar-nos a una visió de la distribució territorial del vot distinta dels quatre tipus de representació de l'article Les consultes. Resposta política de l'electorat urbà, tenim en compte únicament els percentatges obtinguts per les forces polítiques sobre el cens i no sobre la participació, i sempre considerem només la mitjana obtinguda en el conjunt de la ciutat. És una manera matemàtica de dividir territorialment Barcelona segons dos tipus de comportament: aquelles seccions els resultats electorals de les quals se situen per sobre de la mitjana i les que se situen per sota de la mitjana. Així és més fàcil captar alguns aspectes inèdits de la ciutat, com és la representació d’una participació fragmentada durant les últimes eleccions republicanes celebrades el febrer i l’abril de 1936. Aquesta imatge de la participació durant les eleccions del Front Popular és impossible d’aconseguir d’una altra manera, i la divisió que s’obté en zones que durant altres eleccions presenten resultats territorialment més compactes podria atribuir-se als sentiments difícils i oposats entre veïns molt pròxims que resideixen en les mateixes seccions o en seccions properes. Aquesta participació fragmentada podria explicar-se per la dramàtica situació d’enfrontament social previ a la Guerra Civil, i pels sentiments d’incertesa democràtica que també van deixar la seva empremta en els municipis més petits d’algunes circumscripcions provincials, tal com hem vist prèviament en aquest atles. A través de la cartografia d’aquest article contemplem amb major claredat la forta personalitat d’alguns barris com la Barceloneta, el Poble Sec o Gràcia, i fins i tot la personalitat d’alguns carrers com el passeig del Triomf al Poble Nou o el carrer de Sants; també percebem el comportament de seccions on predominava el barraquisme, com a les platges de Somorrostro, del Camp de la Bota, de Pequín o de la muntanya de Montjuïc.
Aquesta síntesi cartogràfica dels resultats de la Segona República a la ciutat de Barcelona utilitza l’escala 1: 65.000 quan es representen les seccions electorals, i l’escala 1: 200.000 per als districtes. Els mapes tenen en compte únicament dues tendències polítiques creades a partir de la mitjana de la participació o de les candidatures sobre el cens electoral. La gamma fosca indica les seccions o els districtes el resultat dels quals va ser més elevat que la mitjana de la ciutat, i la gamma pàl·lida es reserva per a les seccions o els districtes amb un percentatge inferior. En cada cas és una imatge que plasma les constàncies i la polarització territorial. De manera visual transmet la rotunditat abstracta que sintetitzen matemàticament els coeficients de correlació.
El cicle electoral de la Segona República. Candidatures guanyadores per districtes. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat.
Aquestes representacions esquemàtiques demostren que els espais poblats per un analfabetisme baix es van correspondre amb zones que votaren més i més fidelment les candidatures liderades per la Lliga, especialment al centre de l’Eixample, on vivia el nucli dur del conservadorisme barceloní, un espai compartit amb el tot just creat Partit Catalanista Republicà. ERC no va aconseguir mai guanyar al centre burgès de la ciutat, tot i que va ser el partit hegemònic de Catalunya i de Barcelona, perquè els seus vots procedien majoritàriament dels barris proletaritzats de la perifèria. Una altra evidència d’aquestes síntesis cartogràfiques és el canvi de zona, amb prou feines tres mesos, dels electors del Partit Republicà Radical: mentre que el 12 d’abril de 1931 el PRR va obtenir els seus vots bàsicament a la perifèria, el 28 de juny el seu electorat —amb algunes excepcions— va procedir del centre de la ciutat, el 4 d’octubre d’aquest mateix any el PRR va tornar a la perifèria i els seus resultats van dibuixar una tenalla amenaçadora sobre el cor de l’Eixample. El BOC, en l’única ocasió que es va presentar en solitari davant del PCR, va obtenir tot just un 5% sobre el cens electoral. Això és degut al fet que l’electorat republicà d’ERC no votava les candidatures conservadores, tampoc no ho feia a les dels partits de classe, i quan no presentava candidats propis optava decididament per l’abstenció. En tots els comicis és evident la força participativa de l’Eixample i d’algunes zones de Ciutat Vella o dels barris de la perifèria. Quan el centre de la ciutat participava menys era quan no presentava candidat propi i no li interessaven unes eleccions de les quals no n’obtindria res. La cartografia que aquest article aporta sobre la participació durant les vuit eleccions republicanes de les quals tenim dades detallades per secció ens mostra, des d’una altra perspectiva sens dubte més simplificada, els trets estructurals d’una ciutat, la personalitat política i social de la qual sorgeix en part de la distribució territorial de l’analfabetisme i de la divisió social entre els centres més ben urbanitzats i les perifèries. En les seccions electorals se solia participar a l’entorn de la mitjana de la ciutat, cosa per la qual la distribució dels seus percentatges descriu una corba en campana més o menys pronunciada. Aquesta estructura participativa també es va viure durant les eleccions amb participació molt baixa, com les complementàries i parcials del 4 i de l’11 d’octubre de 1931, i la dels compromissaris del 26 d’abril de 1936. El fet que, malgrat el poc interès polític d’aquestes consultes, es participés en totes les seccions, més o menys, de manera similar, demostra que en aquestes ocasions es va optar per participar o abstenir-se segons pautes col·lectives profundes, perquè l’electorat responia a una mateixa conjuntura política. D’altra banda, a Barcelona, l’elecció dels compromissaris ens introdueix en alguns aspectes definitoris de la participació dels analfabets, la significació dels quals només pot captar-se mitjançant l’anàlisi de les trajectòries electorals i de les fonts orals.La participació
Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931
La participació les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
La participació en la consulta municipal del 12 d’abril de 1931 (57,1%) va ser la més elevada fins a aquell moment a la ciutat, perquè es va entendre com una ocasió única per a procedir a un canvi institucional que permetés la reforma social. La distribució dels percentatges de participació territorial va dissenyar la pauta que la ciutat va seguir durant moltes eleccions, tot i que les dades es van publicar fragmentàriament al Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona i no disposem dels resultats de 96 seccions, és a dir, de gairebé el 20%. On més es va participar, com va ser habitual gairebé sempre, va ser al centre de la ciutat i a la zona d’expansió de Sarrià i Pedralbes, i a les perifèries més ben organitzades com ara el Poble Nou, Sants, la Barceloneta i Sant Andreu, llocs en què els nuclis més alfabetitzats van votar per sobre de la mitjana. L’electorat analfabet va ser el gran grup abstencionista. No obstant això, alguns casos puntuals proven el contrari, com, per exemple, una zona que inclou les barraques de Montjuïc, la qual, amb una taxa d’analfabetisme masculí de més del 42%, va tenir una participació del 86%, cosa que sembla indicar que hi havia zones molt degradades de la ciutat organitzades per cercles republicans o per la CNT, els quals influïen directament en el comportament de col·lectius amplis.Eleccions constituents del 28 de juny de 1931
La participació a les eleccions constituents del 28 de juny de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
En aquesta consulta, la participació va pujar quatre punts respecte a les eleccions municipals del mes d’abril, i amb un 61,42% va marcar un límit màxim a la ciutat. Malgrat la transcendència històrica d’aquestes eleccions, segurament la participació no va ser més elevada per la llarga tradició abstencionista dels barcelonins, l’absència de pràctiques democràtiques i les seqüeles de la dictadura instaurada per Primo de Rivera el 1923. No obstant això, Barcelona es va comportar com altres metròpolis europees del moment, i, atès el seu grau d’analfabetisme, aquesta participació relativament uniforme ha de considerar-se com elevada. Va tendir a dissenyar un enfrontament entre un nucli burgès amb la seva expansió cap a l’oest i les zones fortament participatives dels nuclis perifèrics com el Poble Nou, al voltant del Paral·lel, Sants, la Barceloneta, Horta i Sant Andreu. La població analfabeta va participar una mica més que en les eleccions del 12 d’abril, però va seguir com a col·lectiu abstencionista, encara que en les platges del Somorrostro i del Camp de la Bota va acudir massivament a les urnes. La participació va tendir a ser patrimoni de la Lliga Regionalista i del PCR, i per aquest motiu s’obtenen correlacions positives de .30 i .32 .Segones eleccions constituents del 12 de juliol de 1931
La participació a les segones eleccions constituents, el 12 de juliol de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
Durant aquesta segona volta constituent, la participació és molt baixa (26,83%); el seu interès rau en el fet que la distribució territorial a la ciutat és diferent que la de les altres eleccions republicanes i permet observar el comportament electoral d’una perifèria obrera molt activa quan els candidats que la representen poden ser escollits. Per això va haver-hi nuclis molt participatius a Horta, Sant Andreu, Sant Martí, Sants i al voltant del Paral·lel. A la part baixa de la ciutat va destacar una participació molt alta a la zona del carrer Nou de la Rambla i de l’Arc del Teatre i a les platges de Somorrostro la participació va ser molt superior a la mitjana. Cal subratllar la forta participació de les seccions amb majories analfabetes mobilitzades segurament per la CNT, les quals, per un sol cop, encara que lleugerament, es correlacionen positivament amb la participació .23. L’electorat conservador es va abstenir com a protesta pel 20% de vots exigit per la llei que els havia impedit aconseguir el quart escó el 28 de juny, i ni la Lliga Regionalista ni el PRR no van presentar candidatura. Per això, l’electorat de la dreta que va optar per donar suport al PCR es va correlacionar significativament i negativament amb la participació -.43.Eleccions parcials del 4 d'octubre de 1931
La participació les eleccions parcials, el 4 d’octubre de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
La participació durant aquestes eleccions parcials va ser baixa (32,23%), tot i que va ser cinc punts superior a la del 12 de juliol, perquè aquest cop els conservadors van presentar tres candidatures: la de la Lliga Regionalista, la del PCR i la del PRR. No disposem dels resultats de 65 seccions que representen més del 10% de l’electorat, però la imatge que s’obté és coherent amb les correlacions calculades. La distribució territorial de la participació va dissenyar amb rotunditat la ciutat conservadora, amb el seu nucli més dur bolcat a les urnes en les seccions de la dreta de l’Eixample, a l’entorn de la plaça d’Urquinaona i els carrers Trafalgar, Casp, Diputació, Rambla de Catalunya i passeig de Gràcia i la seva expansió cap a Sarrià i Pedralbes. També va destacar algun nucli aïllat al Poble Nou, Sants i el Paral·lel. Les correlacions sintetitzen amb força el que va passar: mentre que els electors del PCR i sobretot els de la Lliga es van bolcar a les urnes i van obtenir correlacions positives i elevades amb la participació, l’electorat analfabet va ser un col·lectiu molt abstencionista, fins al punt de donar la correlació negativa més elevada de tota la República -.71. Això no obstant, quan els analfabets van anar a les urnes van donar suport a l’Extrema Esquerra Federal amb força, i, per aquest motiu, es correlacionaren positivament amb aquesta candidatura.Eleccions complementàries de l'11 d'octubre de 1931
La participació a les eleccions complementàries, el 11 d’octubre de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
Tot i que la participació és la més baixa de tot el període republicà (21,46%), la seva distribució és molt semblant a la de la consulta immediatament anterior del 4 d’octubre. Ni el PRR ni la Lliga Regionalista van presentar candidatura, però la Lliga va donar suport públicament a Martí Esteve del PCR, i, per això, la participació d’aquestes eleccions relacionada amb la de la setmana anterior és positiva i molt significativa .74. Una vegada més l’electorat del centre de la ciutat va votar amb més intensitat que la perifèria, mentre que els analfabets van ser novament els grans abstencionistes -.60 i van continuar donant suport a les candidatures de classe com el BOC i el PCE. No disposem dels resultats de 55 seccions que representen més del 10% de l’electorat, però, així i tot, la imatge de la distribució territorial és coherent amb els percentatges de participació en l’àmbit de les seccions i dels districtes, i amb el comportament anterior o posterior de la ciutat.Eleccions de 1932 i 1934
La participació a les eleccions de 1932 i 1934. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat. (*) Mitjana estimada per al conjunt de 57 seccions contígües del districte IV. (**) Per a les eleccions del Parlament català no hem trobat els resultats per seccions. La participació per districtes va dissenyar la imatge ja coneguda: baixa als districtes II, V, VII i X; alta als districtes IV, VI i VIII, i intermèdia als districtes I, III i IX
La participació durant les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 va ser similar a la de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, tot i que, a causa de la concessió del sufragi a les dones i al fet d’haver rebaixat l’edat per a votar a vint-i-tres anys, s’havia ampliat el cens fins a gairebé 600.000 electors. De nou la participació es va distribuir des del centre de la ciutat cap a l’oest i fou el patrimoni de l’electorat de la Lliga Catalana, que va ser l’única candidatura amb la qual es va correlacionar positivament .48, tot i que nuclis del Poble Nou, Sants, Sant Antoni, Sant Martí i Horta també hi van participar amb força. Van destacar dues zones molt participatives a Gràcia, a l’entorn de l’antic carrer Salmerón (Major de Gràcia) i a la zona propera al final del passeig de Gràcia. Malgrat que, novament, falten els resultats de 61 seccions, aquesta llacuna representa únicament un 6% de l’electorat per la gairebé duplicació de seccions, amb la particularitat que en aquesta ocasió no hem trobat les actes de 57 seccions contigües del districte IV, els resultats del qual hem estimat i en el mapa apareixen en un requadre.Eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936
La participació a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
Aquesta consulta va tenir una gran transcendència històrica i sens dubte l’electorat la va viure així, perquè la participació va ser la més alta de la Segona República. Es va participar uns quatre punts més que durant les legislatives de 1933. Potser per la tensió enorme del moment, per primera vegada el disseny de la participació territorial a la ciutat apareix fragmentat, tot i que va ser més concentrat a les zones del centre i de l’oest i als diversos nuclis perifèrics electoralment més actius, com si hi hagués hagut un pols en la participació de seccions contigües, o potser perquè en la seva zona de predomini, la dreta va acudir alguns punts menys a les urnes a causa de la duresa dels plantejaments del Front d’Ordre (carlins, cedistes i personalitats de prestigi dubtós com Alejandro Lerroux) i va preferir l’abstenció a donar suport al Front d’Esquerres. Amb tot, la participació es va correlacionar lleugerament però positivament amb la dreta .24. Hem ressenyat com a dada molt rellevant que les dues candidatures no es van relacionar amb la força negativa d’altres vegades, segurament perquè els electors es van dividir més que en altres consultes en l’interior de cada secció i els uns i els altres van ser votats de manera diferent que altres vegades, com si la divisió de la ciutat per la participació dibuixés una frontera menys nítida que en altres ocasions. Per exemple, tres de les quatre seccions amb major participació foren les que més es van decantar pel Front d’Esquerres; estaven situades en nuclis de població antiga, com ara Gràcia, al voltant del carrer de Sant Lluís i al cor del Poble Nou.Eleccions de compromissaris del 26 d'abril de 1936
La participació a les eleccions de compromissaris, el 26 d’abril de 1936. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
La participació va ser superior a les eleccions complementàries i parcials celebrades el 4 i l’11 de juny de 1931. A les cinc circumscripcions de Catalunya, la Lliga Catalana es va presentar sola, sense aliats, i va subratllar d’aquesta manera el tarannà més democràtic del conservadorisme català. Una prova del fet que les seccions on predominava la dreta van anar a votar és que la correlació entre una candidatura i una altra va ser negativa i perfecta -1, perquè on es va tendir a votar la Lliga no es va votar el Front d’Esquerres, contràriament al que havia passat durant les eleccions legislatives del 16 de febrer. La ciutat va oferir l’aspecte sorprenent d’un electorat fragmentat per la distribució territorial de la seva participació. No obstant això, com que l’electorat de la dreta no va acudir a les urnes amb la força d’altres vegades, la participació es va correlacionar lleugerament, per una única vegada però de manera positiva, amb l’esquerra .26.Vot a les candidatures del Partit Catalanista Republicà
Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931
Vot a les candidatures del Partit Catalanista Republicà a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
El PCR es va constituir poc abans de les eleccions municipals, a les quals es va presentar amb un ampli programa de política municipal. A Barcelona no va voler pactar amb ERC, convençut que ocuparia el centre polític de la ciutat. Era un partit de quadres intel·lectuals i de professions liberals, gent jove relacionada ideològicament i fins i tot familiarment amb la Lliga Regionalista (rebien el nom de «la Lligueta», o, de vegades, «cadells de la Lliga»). En aquestes eleccions es va presentar com una alternativa republicana i no accidentalista, catalanista, liberal i moderna, que rebia el suport de dos diaris de prestigi a la ciutat, La Publicitat i La Nau, però només el van votar un 7,4% d’electors, amb la qual cosa es va situar en quart lloc i, encara que va continuar presentant-se a les consultes següents, va deixar de ser una alternativa electoral vàlida, per la qual cosa molts dels seus líders van ingressar a ERC o a la Lliga. La seva implantació a la ciutat va coincidir gairebé exactament amb l’electorat de la Lliga, fins i tot a les zones perifèriques, fet pel qual la correlació entre aquestes dues candidatures va ser positiva i significativa .56. El PCR fou votat en alguns llocs emblemàtics de la perifèria, com el passeig del Triomf al Poble Nou, el carrer de Sants o el Clot, on segurament li va donar suport la burgesia comercial i liberal.Eleccions constituents del 28 de juny de 1931
Vot a les candidatures del Partit Catalanista Republicà a les eleccions constituents del 28 de juny de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
El PCR es presentà amb l’esperança d’esdevenir l’alternativa d’ERC amb un programa republicà, liberal i catalanista, però només fou escollit el seu cap de llista, Nicolau d’Olwer, i només perquè el Partit Republicà Radical el va incloure a la seva candidatura. Va aconseguir un 7% de vots, però menys d’un 2% d’electors li van donar suport. La seva zona d’implantació va ser el centre històric, l’esquerra i la dreta de l’Eixample, i la seva expansió, cap a l’oest, especialment Sarrià, i va continuar obtenint vots de les burgesies comercials i liberals que residien a les perifèries del Poble Nou, Sants, el Clot, el Passeig Nacional a la Barceloneta, i al districte II, com ara Parlament, Mercat, Tamarit, i Gasòmetre. La seva implantació territorial va ser la mateixa que la de les eleccions municipals del 12 d’abril i coincidí amb l’espai del conservadorisme barceloní, per la qual cosa la seva correlació amb la Lliga va ser positiva i més elevada que en la consulta municipal anterior .75; la seva correlació amb ERC és encara més significativa, però negativa -.81.Segones eleccions constituents del 12 de juliol de 1931
Vot a les candidatures del Partit Catalanista Republicà a les segones eleccions constituents del 12 de juliol de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
En aquestes eleccions va estar en litigi només un escó. L’absència de candidatures d’ERC i de la Lliga Regionalista van deixar el PCR com l’única alternativa del conservadorisme, però el seu candidat, el prestigiós Pompeu Fabra, va ser àmpliament derrotat per l’eufòria esquerrana del moment (va aconseguir només un 26,68% dels vots, a l’entorn del 7% sobre els electors). Els resultats es van publicar de manera molt incompleta, però, amb tot, és possible apreciar pràcticament la mateixa distribució territorial del vot al PCR: la seva implantació va continuar essent la de la dreta tradicional del centre històric de la ciutat, l’esquerra i la dreta de l’Eixample, i l’expansió cap a l’oest i els nuclis de les burgesies perifèriques. Tanmateix, el seu electorat potencial va acudir poc a les urnes, per la qual cosa la participació es va correlacionar negativament amb el seu candidat, Pompeu Fabra -.43 .Eleccions parcials del 4 d'octubre de 1931
Vot a les candidatures del Partit Catalanista Republicà a les eleccions parcials del 4 d’octubre de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
En aquestes eleccions, el plantejament es va centrar a decidir quin partit assumiria l’alternativa a ERC, i a causa de la radicalitat de l’esquerra revolucionària, es va admetre, en general, que havia de ser una alternativa conservadora. El PCR confiava que podria augmentar considerablement els seus vots en relació amb el 12 de juliol, perquè creia que s’havia iniciat un reflux del seus electors que van votar ERC a les eleccions municipals del 12 d’abril i sobretot a les legislatives del 28 de juny. Per això va plantejar la campanya per erigir-se en el gran partit conservador de Catalunya. Davant l’absència de candidat d’ERC, el PCR va aconseguir ser la segona força després de la Lliga Regionalista, i amplià la seva zona d’influència als barris de Sant Antoni, Poble Sec i Poble Nou. En aquesta consulta, l’escenari de la participació va canviar i afavorí la candidatura del PCR representada per Esteve .40, però, en no aconseguir el 20% dels vots, no va obtenir l’escó i es van haver de celebrar eleccions novament el diumenge següent.Eleccions complementàries de l'11 d'octubre de 1931
Vot a les candidatures del Partit Catalanista Republicà a les eleccions complementàries de l'11 d’octubre de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
És l’última vegada que el PCR competeix en unes eleccions sense aliar-se amb cap altra força política situada a la seva esquerra o a la seva dreta. En aquesta ocasió no es van presentar ni la Lliga Regionalista ni el PRR o ERC, i el PCR, amb el suport de la Lliga, va aconseguir el seu millor percentatge durant la República, i el seu candidat, Martí Esteve, va obtenir l’únic escó que es dirimia. ERC, que temia una alternativa més a l’esquerra, va donar suport soterradament a aquesta candidatura i va afavorir la bipolaritat amb la Lliga. Per exemple, al voltant del carrer Taulat del Poble Nou (amb un 27% d’analfabets), on ERC en les constituents havia obtingut 85% de vots i l’EEF 10%, aquesta vegada va votar PCR un 70%, i en algunes seccions perifèriques al costat del Besòs, les platges del Bogatell i, fins i tot al centre del Poble Nou, el PCR va obtenir més del 60%, el 70% i fins i tot el 90% dels vots davant el BOC liderat per Maurín.Vot a les candidatures del Partit Republicà Radical
Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931
Vot a les candidatures del Partit Republicà Radical a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat (Vot a la Coalició Republicano-Socialista).
El Partit Republicà Radical va liderar la Candidatura Republicano-Socialista per la seva tradicional presència històrica en la política catalana. La candidatura era una aliança del PRR amb Radicals Socialistes, Federals, Dreta Liberal Republicana, Agrupació Socialista de Barcelona, Federació Local de Grups Socialistes i UGT. Se situava entre el conservadorisme regionalista de la Lliga i el catalanisme progressista republicà d’altres candidatures, preconitzava la República amb els postulats de començament de segle i reservava un lloc secundari per a l’autonomia, malgrat l’adhesió formal del seu líder, Lerroux, a les aspiracions autonòmiques del pacte de Sant Sebastià d’agost de 1930. Amb un 22% de vots, pràcticament va empatar amb la candidatura de la Lliga, i, com la Lliga, va obtenir 12 regidories. Va guanyar en 69 seccions i va ser la segona candidatura més votada en 141, però pel triomf d’ERC va deixar de ser l’alternativa de la Lliga. La seva implantació territorial es va donar principalment en les zones de predomini analfabet situades a Montjuïc, la Barceloneta, el Poble Nou i en alguns llocs de Ciutat Vella i de la Ribera.Eleccions constituents del 28 de juny de 1931
Vot a les candidatures del Partit Republicà Radical a les eleccions constituents del 28 de juny de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
El Partit Republicà Radical, a partir de les eleccions del 12 d’abril en què va quedar en segon lloc després d’ERC i seguint la línia general del partit a Espanya, es va presentar a aquestes eleccions des de la seva posició inequívoca a favor de la República com l’alternativa de dretes i conservadora. Va obtenir un 12% de vots, però, en incloure a la seva candidatura els caps de llista de la Lliga Regionalista i del PCR, va ajudar que aquestes opcions obtinguessin els escons reservats a la minoria, i el seu propi candidat, Alejandro Lerroux, no va ser escollit en no obtenir el 20% de vots. L’electorat del PRR va canviar de lloc i va passar a ser votat per sobre de la mitjana al centre de la ciutat. No guanyà en cap secció i va deixar de ser definitivament una alternativa electoral, encara que fou la força més votada després d’ERC en 153 seccions de la perifèria que coincidien amb la zona analfabeta tradicionalment republicana de la ciutat. A Montjuïc, per exemple, en una zona de barraques entorn del Torrent de l’Animeta amb un 42% d’analfabets, el 12 d’abril va votar més del 85% d’electors i la candidatura del PRR va obtenir un 53% de vots, però en aquesta ocasió van votar a l’Extrema Esquerra Federal més del 55%, encara que la participació va disminuir en 65 punts (probablement es tracta d’una zona organitzada per la CNT).Eleccions parcials del 4 d'octubre de 1931
Vot a les candidatures del Partit Republicà Radical a les eleccions parcials, el 4 d’octubre de 1931. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat.
El Partit Radical va ser el gran derrotat de la jornada, i, a partir d’aquest moment, els seus electors van disminuir dràsticament a cada nova consulta. En aquesta ocasió va tenir dificultats per a nomenar un candidat i finalment va triar Joan Giró i Prat, fabricant de mantons de Manila, possiblement per atreure la burgesia. Com el mateix Giró afirmà: «La meva actuació ha de servir de vincle entre la classe industrial de Catalunya i el Govern». Malgrat aquesta orientació, Solidaritat Obrera va publicar el dia de les eleccions un anunci de mitja pàgina de l’empresa de Giró fent campanya perquè els obrers el votessin. Va quedar en tercer lloc darrere de la Lliga i del PCR; segurament el seu conservadorisme i la seva ponderació van restar possibilitats als radicals, encara que Giró hagués inserit en el seu programa un caire d’espiritisme i anticlericalisme. No va aconseguir guanyar- se la dreta i es va aliniar a l’esquerra, sense tenir en compte que les divisions que la seva candidatura provocà van ferir més d’una personalitat local, i, de rebot, la seva clientela. La seva implantació territorial va tendir a continuar essent la perifèria, especialment les zones amb un fort analfabetisme masculí, per la qual cosa es va correlacionar positivament amb els analfabets .35, però negativament amb la participació -.42.Eleccions municipals del 14 de gener de 1934
Vot a les candidatures del Partit Republicà Radical a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934. Oscil·lacions a l'entorn de la mitjana de la ciutat (* Mitjana estimada per al conjunt de 57 seccions contígües del districte IV).
El vell PRR, frontalment oposat a ERC i molt desprestigiat per la política del seu líder Alejandro Lerroux des del govern, encara significava per a alguns sectors de la dreta una certa garantia per a l’estabilització del règim republicà. Amb un 6,46% de vots, però només un 3,66% sobre els electors, va quedar en un tercer lloc molt allunyat dels percentatges d’ERC o de la Lliga Catalana, però aconseguí els quatre regidors de la segona minoria de l’Ajuntament de Barcelona. Els seus plantejaments eren caducs per la seva crítica a la nova llei municipal i perquè seguia apel·lant al federalisme del segle XIX. Es va correlacionar negativament amb la participació -.41, i lleugerament però positivament amb ERC .27. La seva força estava implantada en les seccions dels districtes II, IX i X, i especialment a la zona de barraques de Montjuïc, Somorrostro i Pequín.Vot a les candidatures de la Lliga Regionalista
Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931
Vot a les candidatures de la Lliga Regionalista a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat.
La politització d’aquesta consulta municipal va ser una oportunitat única per a expressar alternatives de canvi institucional (monarquia o república). La Lliga Regionalista, aliada amb els mauristes, es va presentar com a garantia de l’ordre i en «contra d’aventures perilloses», fent una clara al·lusió als republicans. El seu programa pretenia convèncer de les possibilitats de canvi per a Catalunya dintre de la monarquia i buscava exercir la seva hegemonia a Espanya a través del Centre Constitucional. Vençuda per ERC, va obtenir únicament un 22% sobre els vots, i, no obstant això, en aquestes eleccions es va definir l’espai que la Lliga ocuparia a la ciutat, fins i tot es van matisar els seus suports en els barris perifèrics. La seva implantació va seguir gairebé exactament les fronteres de l’alfabetització i per aquest motiu es va correlacionar negativament amb l’electorat analfabet -.52; també es va correlacionar negativament amb ERC -.63, cosa que és una indicació clara que la Lliga representava l’alternativa conservadora electoralment vàlida davant del reformisme republicà. En aquesta ocasió, com durant tot el període republicà, el seu electorat va acudir més a les urnes que l’electorat reformista, i per això es va correlacionar positivament amb la participació .52 .Eleccions constituents del 28 de juny de 1931
Vot a les candidatures de la Lliga Regionalista a les eleccions constituents del 28 de juny de 1931. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat.
La Lliga Regionalista s’alià amb els tradicionalistes i es va centrar en la defensa de la religió i l’acceptació de l’autonomia catalana. El seu programa consistia a reconèixer la República com el règim establert, encara que no es va declarar republicana i es presentà com una alternativa conservadora davant el PRR i el PCR, sense ser partidària de la ruptura. Obtingué un resultat baix, però davant l’enfonsament del PRR que també s’havia presentat com una alternativa conservadora, la Lliga es va perfilar com l’única alternativa vàlida de la dreta i per això va augmentar la seva correlació negativa amb ERC a –.88. Va sortir escollit el seu cap de llista Ramon d’Abadal, gràcies al suport de l’electorat del PRR, que l’havia inclòs a la seva llista oficial. La distribució territorial del seu vot mostra que el seu electorat residia en una zona àmplia que anava des del barri de la Mercè al centre de l’Eixample i la seva expansió cap a Sarrià, Sant Gervasi i Pedralbes, amb presència aïllada en nuclis densament poblats i perifèrics com el passeig del Triomf al Poble Nou o el carrer de Sants. Es va correlacionar positivament amb el PCR .75, perquè ambdues candidatures obtingueren els seus vots en les mateixes seccions, i positivament amb la participació .30.Eleccions parcials del 4 d'octubre de 1931
Vot a les candidatures de la Lliga Regionalista a les eleccions parcials del 4 d’octubre de 1931. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat.
Duran i Ventosa, amb antics monàrquics autonomistes i l’adhesió de la Junta Regional Tradicionalista de Catalunya, va nomenar candidat Pere Rahola, davant la impossibilitat de presentar un candidat independent de consens amb el PCR capaç d’unir el catalanisme tradicional davant l’hegemonia d’ERC. Aquestes eleccions van donar el triomf, que ja era previsible, a la Lliga Regionalista, que va guanyar en 319 seccions; aquest triomf va ser històricament definitiu, ja que a partir d’aquest moment la Lliga s’erigeix sens dubte com a líder conservador. La candidatura es va centrar en la defensa de l’ordre i de la religió sense entrar a discutir la forma de govern i començà a perfilar-se el fenomen de polarització entre ERC i la Lliga. Enmig d’una gran abstenció (67,73%), l’electorat de la Lliga va votar amb intensitat, i per això la seva correlació amb la participació va ser alta .69. La seva relació amb l’electorat analfabet, com en les consultes precedents, fou negativa i elevada. La distribució territorial del seu vot mostra clarament el seu predomini en el centre i en les zones més alfabetitzades de la ciutat.Vot a les candidatures de la Lliga Catalana
Eleccions municipals del 14 de gener de 1934
Vot a les candidatures de la Lliga Catalana a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat. * Mitjana estimada per al conjunt de 57 seccions contígües del districte IV.
Amb dos carlins a la seva llista i després del triomf a les legislatives de novembre de 1933, la Lliga va obtenir el seu millor resultat del període republicà (40,92%), però únicament va aconseguir les deu regidories de la primera minoria. Es presentà com a salvaguarda de la consolidació de les institucions autonòmiques davant els extremismes identificats amb ERC i com a aliat amb totes les forces conservadores, des dels radicals als tradicionalistes. El seu programa en defensa de la llibertat religiosa i en contra de la municipalització de les escoles en mans dels jesuïtes va rebre indirectament el suport per part de l’Església. Els electors de la Lliga van acudir massivament a les urnes, van guanyar en 292 seccions, i es van correlacionar molt positivament amb la participació .48. La ciutat es va polaritzar amb una correlació negativa i molt elevada entre la candidatura liderada per ERC i la de Lliga Catalana -.96; aquesta polarització també s’evidencia en el repartiment territorial del vot, ja que, tot i que els resultats de què disposem són molt incomplets, hem estimat que és similar al que es va donar durant les legislatives del 16 de febrer, quan la candidatura que liderava la Lliga va obtenir gairebé exactament el mateix percentatge de vots sobre l’electorat. Els fets del 6 d’octubre de 1934 van trencar la normativa consistorial i l’alcalde i els regidors d’ERC van ser detinguts i substituïts per regidors de la Lliga fins a les eleccions del 16 de febrer de 1936.Eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936
Vot a les candidatures de la Lliga Catalana a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat.
La Lliga Catalana que liderava el Front Català d’Ordre, amb un 37% de vots sobre la participació i un 24% sobre el cens, va definir les possibilitats del conservadorisme barceloní i va ser àmpliament derrotada, encara que va guanyar en 264 seccions. En aquestes eleccions van pesar extraordinàriament les tensions i els conflictes socials aguditzats durant el Bienni Negre (1934-1936). A Catalunya, a més, van tenir un impacte molt fort els fets ocorreguts el 6 d’octubre de 1934, que van donar lloc a la suspensió de les atribucions de la Generalitat i de l’Ajuntament democràticament escollit el 14 de gener de 1934. Malgrat l’extraordinària moderació del programa reformista que van presentar les esquerres, la campanya de la dreta va ser duríssima i va radicalitzar la consulta a tot Espanya. Alejandro Lerroux, que formava part de la candidatura, fou el candidat amb menys nombre de vots. Les altres forces de la candidatura eren els tradicionalistes i Acció Popular Catalana, formada l’octubre de 1934 com a conseqüència de l’escissió d’alguns elements de Lliga Catalana relacionats amb els sectors agraris de la CEDA.Eleccions de compromissaris del 26 d'abril de 1936
Vot a les candidatures de la Lliga Catalana a les eleccions de compromissaris, el 26 d’abril de 1936. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat.
Durant aquestes eleccions de segon grau, la Lliga Catalana, davant la campanya abstencionista de la dreta espanyola, va demostrar el seu tarannà democràtic i es va presentar a les cinc circumscripcions catalanes sense formar bloc amb cap dels seus aliats durant les eleccions legislatives del 16 de febrer. A Barcelona va obtenir un 25% de vots sobre la participació, amb una majoria de vots en el seu feu tradicional i burgès, on es van apinyar unes 146 seccions en què la seva candidatura localment fou la més votada.Vot a les candidatures d'Esquerra Republicana de Catalunya
Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931
Vot a l’Esquerra Republicana de Catalunya-Unió Socialista de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931.
ERC obtingué un triomf rotund, i amb un 33% de vots va ser la candidatura més votada, tot i ser un partit molt recent i d’al·luvió, liderat per Francesc Macià. Fundat a la Conferència d’Esquerres Catalanes que tingué lloc a Sants el mes de març de 1931, representava diverses tendències republicanes i alguns nacionalistes independents. Plantejà aquesta consulta sense un programa de política municipal, com un plebiscit monarquia-república i buscant enfrontar-se directament amb la Lliga Regionalista. L’electorat va entendre aquesta estratègia, que fou l’eix fonamental de la política catalana durant tota la República, i per això la correlació més significativa va ser negativa i es va donar entre ERC i la Lliga -.63. Encara que les dades són molt fragmentàries, el seu vot territorial la va presentar com la candidatura que va guanyar en un major nombre de seccions (un 54%), situades entre les perifèries despoblades i analfabetes de Montjuïc, Barceloneta i Poble Nou que van votar la Candidatura Radical Socialista. L’encert de la candidatura d’ERC aliada amb la Unió Socialista de Catalunya fou atreure l’electorat dels nuclis perifèrics ben organitzats: Gràcia, Sants, el Poble Nou, Horta i Sant Martí, i, a partir d’aquest moment, s’erigí com el partit capdavanter del republicanisme català.Eleccions constituents del 28 de juny de 1931
Vot a les candidatures d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions constituents del 28 de juny de 1931. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat.
ERC, aliada amb USC, pretenia revalidar en aquestes eleccions la seva posició de partit hegemònic a Catalunya. Es van presentar enmig d’una gran eufòria popular i amb un programa que bàsicament consistia en el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya i l’estructuració definitiva de la República Federal. Aquest trípode -República, Catalunya i Federació- és el que havia de consolidar la revolució que propugnaven. El seu triomf va ser rotund, amb més del 60% de vots sobre la participació. Va ser la força majoritària en 469 seccions, és a dir, en més d’un 90%, amb una implantació territorial especialment forta a la perifèria oriental entorn del Poble Nou i Sant Martí, i també al Poble Sec i Sants. L’electorat analfabet va deixar de votar el Partit Republicà Radical i va optar per la candidatura d’ERC, amb la qual es va correlacionar elevadament i positivament .56. Malgrat el baixíssim percentatge que va aconseguir la Lliga Regionalista, aquestes eleccions proven una altra vegada que el conservadorisme dels regionalistes era l’enemic irreconciliable d’ERC, i, per aquest motiu, la correlació entre les dues candidatures és negativa i molt significativa -.88.Eleccions municipals del 14 de gener de 1934
Vot a les candidatures d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat. (*) Mitjana estimada per al conjunt de 57 seccions contígües del districte IV.
Victòria rotunda de la candidatura Coalició d’Esquerres liderada per ERC amb un 28,52% sobre l’electorat. La unió de les esquerres, ERC, ACR, PNRE i USC, va ser possible perquè la derrota del reformisme en tot l’Estat, i especialment a Barcelona durant les legislatives del 19 de novembre de 1933, va provocar una situació d’alerta en les organitzacions republicanes. Per aquesta raó l’aliança assajà el Front d’Esquerres de 1936. D’altra banda, a l’Ajuntament, elegit l’abril de 1931, ERC havia passat de 24 regidors a només 9, en concórrer una sèrie de circumstàncies: els successius nomenaments per a altres llocs, la separació de tres regidors socialistes de la majoria, l’expulsió d’uns altres cinc del partit i la mort de dos regidors. ERC es va quedar en minoria per a enfrontar-se als 13 regidors de la Lliga i als 10 del PRR. Amb una participació més baixa que durant les legislatives (56,63%), però molt semblant a les municipals del 12 d’abril de 1931, aquest enfrontament electoral municipal confirma la desaparició del centre com a alternativa independent i mostra un avanç de la bipolarització, per la qual cosa es dóna una correlació negativa i molt elevada entre les candidatures d’ERC i de la Lliga Catalana -.96, preludi dels dos blocs o fronts que s’enfrontaran el 1936. Tot i que la manca de dades fa difícil una interpretació, els llocs on la Coalició d’Esquerres va obtenir més vots solen coincidir amb les eleccions municipals del 12 d’abril i les legislatives del 28 de juny, però ERC perd posicions en l’electorat respecte de 1931 i només obté la majoria en un 63% de seccions.Eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936
Vot a les candidatures d‘Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat.
Aquestes eleccions van estar marcades pels fets del 6 d’octubre de 1934, la subsegüent proclamació de l’estat de guerra a tot Espanya i l’exigència de l’Aliança Obrera, que va forçar la dimissió d’Alejandro Lerroux i la dissolució de les Corts per Alcalá-Zamora. Malgrat que l’estat de guerra es va aixecar en algunes zones el 23 de gener de 1935, es va mantenir a Astúries, Catalunya i altres zones; a Catalunya, fins al final de maig de 1935. Com a gairebé tot Espanya, ERC va aconseguir formar una candidatura única amb les forces del reformisme moderat. En concret, amb Acció Catalana i el Partit Republicà d’Esquerres, amb els partits del nacionalisme radical i amb els partits socialistes i marxistes, Unió Socialista, el Partit Comunista i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), successor del BOC. Amb una participació elevada (64,50%), el Front d’Esquerres de Catalunya va arrasar i obtingué la victòria més àmplia del període republicà (62,66%), 25 punts més que el Front d’Ordre. Va ser la candidatura més votada en un 75% de seccions, però no va penetrar en 264 seccions situades al centre i a l’oest de la ciutat, feus tradicionals del conservadorisme barceloní. En aquesta última elecció legislativa la ciutat va demostrar una vegada més la implantació del vot conservador i del vot reformista, amb una divisió territorial que responia a característiques consolidades, fins al punt que la seva imatge, més de quaranta anys després, es pot projectar en les primeres eleccions de la democràcia monàrquica postfranquista.Eleccions de compromissaris del 26 d'abril de 1936
Vot a les candidatures d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions de compromissaris del 26 d’abril de 1936. Oscil·lacions a l’entorn de la mitjana de la ciutat.
En aquestes eleccions hi hagué una victòria rotunda del Front d’Esquerres (75%), tot i que només el va votar un 25% de l’electorat a causa de la baixa participació (33,37%). La distribució territorial del vot al Front d’Esquerres es va concentrar sobretot a la perifèria i va avançar cap al centre i l’oest de la ciutat. Malgrat l’absència de dades per a un 7% de seccions, el vot al Front d’Esquerres mostra la seva implantació en els nuclis perifèrics més significativament poblats. Per l’estudi de trajectòries electorals sabem que aquesta elecció va atreure un electorat en gran part analfabet o semialfabetitzat, format sobretot per homes analfabets joves, molts dels quals votaven per primera vegada.