Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Pigre gris
Als Països Catalans és un migrador regular, però en un petit nombre, a la costa, i manquen les observacions per a tot el rerepaís A l’hivern és molt escàs i irregular, fora del delta de l’Ebre Els ocells d’aquesta espècie s’observen durant tot l’any al territori estudiat, car els ocells immaturs no reproductors no viatgen a les zones àrtiques on nien, sinó que romanen als quarters hivernals, per la qual cosa, almenys al delta de l’Ebre, s’observa regularment cada any un petit nombre d’ocells estiuejants Els primers ocells en migració postnupcial comencen a arribar a les nostres…
Catharinus Elling
Música
Compositor i etnomusicòleg noruec.
Es formà en les disciplines de piano i composició a Leipzig i el 1886 anà a Berlín, on estudià a la Hochschule für Musik Installat en aquesta darrera ciutat, inicià la seva activitat compositiva amb l’òpera Kosakkene 'Els cosacs', 1894 i l’oratori Den forlorne søn 'El fill pròdig', 1896 De nou a Noruega, fou professor de composició i contrapunt a Kristiansand entre el 1896 i el 1908, fou director de la Societat Coral Drammen 1897-1901 i organista de l’església de Gamlebyen 1909-26 A partir del 1898, gràcies a una beca del govern, pogué dedicar-se a l’estudi i la recollida de cants folklòrics…
bernat ermità

bernat ermità
© Fototeca.cat
Carcinologia
Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs, crustacis marins que solen protegir-se l’abdomen tou i sacciforme introduint-lo en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja i es fixen a l’interior pels uropodis.
Sobre la conquilla se sol collocar després una actínia, amb la qual viuen en règim de simbiosi mutualista, puix que el bernat ermità és defensat per l’actínia mitjançant les seves cèllules urticants, i aquesta és traslladada fàcilment i pot nodrir-se dels residus alimentaris del crustaci passa semblantment quan el bernat ermità habita una esponja Tots els bernats ermitans arrosseguen pertot arreu la conquilla o l’esponja, que abandonen solament per ocupar-ne una altra de més gran, a mesura que creixen Les espècies més comunes a la Mediterrània són Pagurus arrosor , el bernat ermità més gros…
Marsopa comuna
La marsopa comuna Phocoena phocoena és una espècie gregària, que forma grups de deu a tretze individus Viu a prop de la costa i sovint penetra a les ríes i badies per tal de buscar arengades, lluços o verats, que són les seves preses preferides Eduardo Saiz Es tracta del més petit dels cetacis que habita a les nostres costes Es caracteritza per la seva forma robusta, l’absència de morro i l’aleta de forma triangular o lleugerament falciforme Només la trobem a les aigües costaneres de l’hemisferi N, tant a les aigües temperades, com en les aigües fredes A l’Atlàntic…
Amitābha Amida [Amitābha]
Uns dels principals bodhisattva del budisme mahāyāna.
Una altra interpretació el considera un dels dhyāni-buddha El seu nom significa en sànscrit ‘llum infinita’ Segons la tradició, Amitābha ha promès de no accedir a la beatitud final fins la salvació de tots els éssers D’origen probablement iranià, regna a l’Occident en un paradís o país pur sànscrit sukhāvatī xinès quingtu japonès jōdō per entrar al qual cal solament la fe i el lliurament a Amitābha Aquesta fe és suficient per als pitjors pecadors que recorden i repeteixen el seu nom abans de morir no són, per tant, necessàries les bones obres Aquesta doctrina, que és exposada en una famosa…
Sant Andreu de la Vola (Sant Pere de Torelló)
Art romànic
Situació Planta de l’església, a escala 1200 L’edifici original, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular, fou tan modificat, que ara cal endevinar-lo enmig de tanta construcció posterior, d’època barroca J Sarri L’església parroquial de Sant Andreu de la Vola es troba situada ben arrecerada al peu d’un turó amb bona vista sobre la vall alta del riu Fornés, passat el mas de la Sala, al costat de la casa de pagès de Cullell, a 767 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,2 —…
Els carcariniformes: taurons vers, gats i afins
Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció de les aletes pectorals, que els separa dels lamniformes Juan A…
Editorial Barcino
Editorial
Empresa editorial fundada a Barcelona el 1924 per Josep M. de Casacuberta i Roger, que la dirigí fins el 1985.
Feu una feina essencial de substitució en períodes d’absència o de gran feblesa de les institucions culturals autòctones Dictadura de Primo de Rivera i franquisme La primera obra publicada fou Lo Somni de Bernat Metge, amb la qual fou iniciada la collecció Els Nostres Clàssics , dedicada a escriptors catalans antics, molt especialment els clàssics medievals En destaquen les quatre grans cròniques, la publicació de les quals, promoguda des de l’IEC, realitzà en gran part A banda, l’editorial edità altres textos clàssics de gran interès històric, com el Llibre del consolat de mar…
Els recursos geoenergètics
L’Antracita és una roca sedimentària carbonosa molt rica en carboni més del 75% que representa el més avançat estat evolutiu de la matèria orgànica de la sèrie dels carbons La illustrada procedeix de Guardo Palència, d’un jaciment del Carbonífer superior explotat industrialment s’hi aprecia la fractura irregular i el seu reflex quasi metàllic Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona Entenem com a recurs energètic tota aquella substància que s’extreu de la litosfera per l’energia potencial que conté Prescindim de la descomposició radioactiva, que si bé no es té en compte directament en l’…
Martí Domínguez i Barberà
Literatura catalana
Assagista, poeta i dramaturg.
Vida i obra Estudià dret a València i exercí de periodista, fou director del diari “Las Provincias” 1949-58 i, posteriorment, fundador i director de diverses publicacions sobre economia Com a assagista, publicà treballs de contingut polític, històric i cultural d’àmbit valencià, amb títols com Alma y tierra de Valencia 1941, Don Jaime el Conquistador, primer César hispánico 1945, El tradicionalismo de un republicano Vicente Blasco Ibáñez 1962 i Els nostres menjars 1978 El 1955 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de València amb el poema Arbres Quant a la producció teatral,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina