Resultats de la cerca

Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX

Al principi era formada per tres obrers, representants dels braços eclesiàstic, militar i reial, ajudats aviat pels jurats, el racional i síndic de la ciutat, un sotsobrer o administrador anomenat majarrer des del 1652, un escrivà i tres sobreestants un, des del 1588, tots de nomenament anual Perdurà fins el 1836 El 1590, arran d’una riuada, fou creada la fàbrica nova del riu, i per això la institució primera prengué el nom de fàbrica vella de murs e valls Per al seu finançament fou creat un impost sobre el blat dret dels avenguts , obligatori als habitants de la ciutat i el terme

Incorporava els principis de l’escola activa, i es proposava formar els mestres d’acord amb les demandes d’una societat democràtica i moderna Hom hi aplicà el Pla Professional del Magisteri, primer intent rigorós de relacionar la formació dels mestres amb la Universitat i amb la pràctica docent a l’Escola Primària Organitzà també escoles d’estiu i cursets de perfeccionament per a mestres En fou el primer director Cassià Costal, i hi impartiren classes, entre d’altres, Margarida Comas, Pau Vila i Artur Martorell Clausurada el 1939, el seu esperit perdurà en les iniciatives de renovació…

Creat pel decret de Napoleó de 26 de gener de 1812, comportà la igualació del Principat amb els altres territoris de l’Estat francès i, per tant, l’adopció de divisions administratives departament , sotsprefectura, mereria i de càrrecs semblants prefecte , sotsprefecte, mere , bé que en molts punts restaren inefectius pel fet que els francesos no en controlaven el territori El nou règim implicà també la introducció del Codi Civil de Napoleó, que fou aplicat amb moderació, per tal que no topés massa amb els costums catalans El Règim Civil perdurà, més o menys alterat, fins a la fi de la…

Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al principi del s XIX

Els primers membres de la família que habitaren aquesta fortalesa són Pere de Vilamajor i el seu fill Guillem, casat amb Elissendis el 1239 va succeir-los Simó de Vilamajor casat amb Sança La família perdurà en el casal i malgrat l’entrada d’algun pubill el cognom es conservà A partir del principi del segle XV els Vilamajor actuaren més com a pagesos rics que com a senyors o cavallers Les ruïnes de l’edifici antic es troben al puig que hi ha sobre el mas actual, refet amb les pedres de l’antic casal

Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada

La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del segle XI, però la moneda fou encunyada des del segle IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la

En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…

Ermita de llarga tradició eremítica, fou donada el 1164 a Pere de Montsant perquè hi establís una comunitat monàstica aquesta, reclutada entre els eremites, no perdurà Poc després 1176 hi residí un petit nucli d’eremites procedents de Cérvoles, que tampoc no s’hi consolidà El 1210 l’arquebisbe de Tarragona la cedí al matrimoni lleidatà format per Pere Balb i Guilleuma, que hi establí un monestir de monges cistercenques, sota la presidència de Guilleuma i ben aviat d’Anglesola, filla seva, que en fou la primera abadessa En 1215 es traslladà a Bonrepòs L’ermita del Montsant continuà com a…