Resultats de la cerca

La majoria de polvoritzadores són accionades per un tractor, suspeses o arrossegades, en funció de la capacitat del dipòsit, que pot oscillar entre els 300 litres i els 3 500 litres També n'hi ha de més petites per a carretons o per a motocultors entre 100 i 200 l, per a dur a l’esquena de l’operari entre 15 i 20 l, i de més grans, automotrius, amb dipòsits de més de 5 000 l Segons la forma de generació de les gotes hi ha polvoritzadores hidràuliques, en les quals la bomba comunica la pressió al líquid i aquest es polvoritza en passar per un broquet de forma i dimensions adients…

Presenten fulles oposades o verticillades, simples, enteres i sense estípules flors regulars, bisexuals, solitàries o agrupades en inflorescència cimosa i corolla de cinc sèpals amb apèndixs corona L’ovari és semiínfer, de dos carpels, que contenen diverses rengleres d’òvuls, i un llarg estigma Els estams, lliures o soldats a la base, tenen apèndixs sovint units al gineceu el pollen és agrupat en tètrades o pollinis El fruit té dos follicles i les llavors exhibeixen villà Es caracteritzen també per posseir tubs lactífers i secretar diversos glucòsids i alcaloides Les asclepiadàcies es…

El fruit és un esquizocarp Són plantes pròpies de les aigües dolces estancades o de corrent molt lent

No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les…

Presenten fulles linears, sovint submergides quan són joves i linears, ovals o sagitades, usualment emergides, quan són madures Les flors són actinomorfes, solitàries o més sovint agrupades en inflorescències, de color blanc, rosa o propra, freqüentment hermafrodites, amb tres estams o un múltiple de tres L’ovari és superior i cada carpel lliure conté un òvul anàtrop L’embrió és monocotiledoni Algunes alismatàcies són conreades a la Xina i al Japó com a aliment per exemple, de la Sagittaria sagittifolia sagitària o cua d’oreneta se n'aprofita el bulb i de la Sagittaria lattifolia , les arrels…

La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera

Són plantes arborescents semblants a palmeres o a falgueres arborescents, amb una roseta de grans fulles pinnades a l’àpex de la tija Són dioiques les flors masculines, molt grosses, tenen nombrosos microsporofilles i neixen també a l’àpex de la tija les femenines són constituïdes per macrosporofilles homòlegs de fulles vegetatives i d’àpex pinnat com aquestes, però mancats de clorofilla i amb els macrosporangis situats a la base, a banda i banda Es reprodueixen mitjançant la fecundació dels arquegonis, situats en els primordis seminals, per uns grossos espermatozoides els més grossos dels…

Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom vulgar…

Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…

Són plantes de difícil aclimatació al litoral mediterrani, sobretot on l’aigua conté carbonats, però viuen bé en jardins de llocs alts Les més estimades en jardineria són els híbrids procedents de l' azalea de l’Índia Aindica per les seves flors solitàries, simples o dobles, d’un sol color del blanc pur al rosa, vermell i violeta o estriades, i fulla petita sempre verda Les azalees necessiten bona claror i un ambient fresc i humit