Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia Reial Danesa d’Art a Copenhaguen Viu a Berlín i treballa elements naturals com l’aigua, el gel, el vapor, la llum o els núvols, protagonistes de les seves installacions, però també treballa amb fotografia La seva obra destilla una clara línia nòrdica Lligats a la natura i als fenòmens naturals, els resultats sedueixen el públic per la forma com aquests aconsegueixen abstreure’l del que l’envolta, transportant-lo a algun lloc remot i misteriós The weather project Tate Modern Gallery, Londres, 2003-04 transformà la sala de la turbina en una emboirada posta de…

Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…

La situació enmig d’una plana desèrtica el fa especialment visible des de grans distàncies, tot i l’altitud modesta 348 m De forma oval, ateny 3,6 km de longitud i 2,4 km d’amplària És el monòlit més gran del món i és conegut pel color vermell de la roca de gres del qual és format, que a la posta del sol s’intensifica de manera espectacular L’erosió hi ha produït cavitats i esquerdes que en època de pluges donen lloc a salts d’aigua i tolls, i balmes en les parets de les quals es conserven pintures i gravats rupestres Descobert el 1872, a la zona on es localitza el 1958 s’hi…

Una de les orenetes més mal conegudes a casa nostra és la cua-rogenca, espècie cantonada a Andalusia i a l’Europa oriental, que posteriorment el 1950 començà a expansionar-se i el 1959 j a niava a Catalunya, mentre el 1965 ho feia per primer cop a la Catalunya Nord, en concret a Banyuls de la Marenda S’estabilitzà ben aviat en el seu avenç, que en els casos de la Catalunya continental i la Catalunya Nord s’ha realitzat pel litoral, mentre que la situació a la regió de Castelló sembla que és diferent i penetra per les serralades més interiors La situació actual arreu dels Països Catalans és la…

L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo daurica , de mida…

Descripció Els falconiformes tenen els ulls situats en posició lateral i els dits acabats en una ungla forta, corbada i esmolada Són carnívors, solitaris i de costums nocturns Milà negre © Xevi Varela Nien en roques, en arbres o en el sòl, i tenen una posta reduïda, de la qual neixen cries nidícoles Inclou espècies repartides per tot el món, llevat de la zona antàrtica, agrupades en quatre famílies catàrtids , sagitàrids , falcònids i vultúrids Famílies i representants més importants de l’ordre dels falconiformes Família dels catàrtids Cathartes aura aura Cathartes burrovianus…

Iniciador de la pintura luminista a Catalunya Fou deixeble de Modest Urgell i estudià a París i a Roma En casar-se, el 1880, fixà la seva residència a Sitges i obrí i assenyalà el camí primer al seu amic Mas i Fontdevila i més tard a altres pintors Meifrèn, Rusiñol, Casas, etc Després d’uns anys abandonà Sitges i es dedicà a explorar incansablement els llocs més pintorescs de la Costa Brava, descobrint artísticament Blanes, Tossa i Cadaqués, i reproduint en les seves obres els efectes i contrasts de la llum solar Pintà també el paisatge de Mallorca i de les comarques del Ripollès i la…

Morfologia El llangardaix verd Lacerta viridis és més petit i esvelt que el llangardaix ocellat L lepida En els individus mascles, com el de la fotografia, hom aprecia un cap particularment alt i la part inferior del cap blava durant el període reproductor Javier Andrada El lluert o llangardaix verd és un saure mitjà, que mesura uns 13 cm de longitud màxima de cap i tronc i té la cua dues vegades més llarga El seu cap és curt i alt, especialment el dels mascles Presenta un collar ben marcat, constituït per 5-14 escates Entre l’escata mentoniana i el collar, hi ha de 15 a 29 escates gulars…

El cap presenta un típic apèndix en forma de bec El cicle vital, d’una durada d’uns quatre mesos, es desenvolupa en nombroses espècies de palmera , bé que pot pot desenvolupar-se en altres gèneres de plantes com ara les atzavares   La femella diposita als brots i teixits tous de la planta uns dos-cents ous Les larves constitueixen el principal agent parasitador en excavar túnels al tronc que afecten greument el sistema vascular de la planta, afeblint-la i sovint provocant-ne la mort En l’estadi pupal, la larva forma un capoll amb fibres de la palmera a la base del tronc Originari de l’Àsia…