Resultats de la cerca
Es mostren 1020 resultats
Partido Demócrata Cristiano
Història
Partit creat a Xile, el 1957, a base d’elements que havien format part del Partido Social Cristiano y de Falange Nacional, que dirigien Eduardo Frei, Manuel Garcetón Walker i Bernardo Leighton.
El 1964 Frei fou president de la República i el 1965 el PDC obtingué majoria a les cambres legislatives Inicià profundes reformes agràries i en l’ensenyament sota el lema de “revolución en la libertad” Els sectors més radicals s’escindiren el 1969 i crearen el Movimiento de Acción Popular Unificada MAPU, dirigit per Jacques Chonchol Tota la dreta reaccionària atacà també el PDC, que perdé les eleccions del 1970 amb el candidat R Tomic, guanyades pel socialista S Allende Amb la dictadura de Pinochet 1973, el PDC fou perseguit i, dirigit per Gabriel Valdés posteriorment substituït…
Els triquiúrids: sabres
Triquiúrids de la mar catalana 1 sabre cuafí Trichiurus lepturus , i 2 sabre ver T caudatus Tots dos són hàbils depredadors i viuen en aigües profundes, si bé no són gaire abundants Juan A Moreno i Román Montull Els peixos d’aquesta família tenen el cos extremament allargat i molt comprimit, amb aspecte de cinta, sense escates i amb la línia lateral simple El cap és llarg i acabat en un rostre més o menys punxegut, una boca gran i no protràctil però amb una mandíbula inferior molt prominent i generalment dotada d’un apèndix dèrmic a l’extrem anterior de cada maxillar Les dents…
Jaume Galobardes
Historiografia catalana
Dietarista, pagès i tractant de vins.
És autor d’un llibre de memòries que començà a escriure l’any 1817, tot i que fa referència a esdeveniments anteriors com els motins del pa del 1789, la Gran Guerra, la vinguda de Carles IV a Barcelona l’any 1802 o la guerra del Francès Home de profundes conviccions religioses i de tarannà conservador, es mostra, però, com un fervent partidari de la reina Isabel II i enemic dels carlins per llurs excessos Les seves anotacions, encara que intermitents cronològicament, relaten, d’una banda, esdeveniments generals com la crema de convents i l’exclaustració de la dècada del 1830, la…
astringència
Tecnologia
Força amb què els adobs, de qualsevol natura, reaccionen amb la pell.
L’astringència determina la velocitat de fixació dels adobs sobre les pells, així com la quantitat d’adob fixat Atès el caràcter iònic dels grups reactants del collagen, és lògic que un dels factors que més influeixen en la reactivitat del collagen amb els adobs sigui el pH L’astringència dels adobs aniònics, tals com els tanins vegetals, és més elevada a valors baixos de pH La major part dels adobs minerals, de natura catiònica, són més astringents a valors alts de pH La temperatura determina en tots els casos un augment d’astringència La influència de la concentració depèn de cada cas…
la Muga

Desembocadura de la Muga, a Empuriabrava
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània.
Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep el Llobregat…
caixa de fonamentació
Construcció i obres públiques
Caixa de fusta, formigó o acer, de formes i dimensions molt variables, que hom empra per a fonamentacions quan el terreny és esllavissadís, amb corrents d’aigua subterranis o bé en terreny submergit.
La seva funció és d’evitar els despreniments de terra i la inundació de l’obra, que impedirien els treballs d’excavació Fonamentalment són de dues menes la caixa oberta i la caixa d’aire comprimit La caixa oberta , o caixa índia , és formada per una cèllula o per diverses, sovint cilíndriques, obertes per dalt i per baix i que es claven en el terreny a causa de llur propi pes a mesura que hom n'excava el fons Quan les aigües són molt profundes o quan cal treballar en condicions molt difícils, hom empra la caixa d’aire comprimit , construïda amb acer o formigó, que té una cambra a…
aranya
Aranya de cap negre (a sota)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels traquínids, de cos allargat i comprimit, que presenten, a la primera aleta dorsal, de 4 a 7 radis espinosos proveïts de glàndules verinoses; també tenen alguns fiblons verinosos en els opercles.
Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums Els ulls són laterals i de posició molt alta La boca és obliqua Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya L’ aranya blanca T draco d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies l’ aranya fragata T lineatus , que s’assembla a l’anterior, però té una…
avantbraç
Anatomia animal
Part de l’extremitat superior o toràcica dels primats, i per tant de l’home, compresa entre el colze i el monyó o canell.
L’esquelet és constituït pel cúbit i el radi, unit pel lligament interossi s’articula amb l’húmer al colze, i amb el carp al canell Els músculs de la regió anterior pronador, rodó, palmars major i menor, cubital anterior, flexor comú superficial i profund dels dits, flexor llarg del polze i pronador quadrat tenen una acció de flexió i de pronació els de la regió externa supinador llarg, primer i segon radial extern, i supinador curt d’extensió i de supinació i els de la regió posterior extensior comú dels dits, extensor propi del menovell, cubital posterior, múscul anconal, abductor llarg del…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la…
corball
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic, propi dels fons de sorra i fang, que ateny els 70 cm de llargada i presenta dues dorsals, la primera, curta, i la segona, llarga, i una barba gruixuda i curta com una berruga.
La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o rogenques és de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina