Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
Narcís Camós
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor religiós.
Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Prengué l’hàbit dominicà al convent de Girona, però residí especialment al de Santa Caterina de Barcelona Entre el 1651 i el 1653 emprengué un viatge per tot el Principat i els comtats de Rosselló i Cerdanya, on aplegà materials per al Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña , acabat abans del 1655, i publicat per primera vegada el 1657 a Barcelona En una de les moltes edicions posteriors, la del 1949, hi ha una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou…
, ,
català | catalana
Gentilici
Història
Individu d’un poble, de llengua catalana, desenvolupat als Països Catalans.
Fins al segle XIII l’extensió d’aquest gentilici tingué una evolució parallela a la del corònim Catalunya Amb la constitució dels regnes de Mallorca i de València, hom perdé més fàcilment la noció que aquests eren parts constitutives de Catalunya que no pas la noció que llurs habitants, tot i la diversa ciutadania, eren catalans “són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món”, escrivia Ramon Muntaner vers el 1325 referint-se als habitants del sud del País Valencià el 1417 Anselm Turmeda afirmava ésser de nació catalana i nascut a Palma Mallorca els consellers de Barcelona, el 1456,…
22@
Districte tecnològic de Barcelona emplaçat en l’antiga zona industrial del Poblenou, dedicat a les indústries de les tecnologies de la informació i les comunicacions i al foment de la innovació, la recerca i la formació en aquest àmbit.
Fou creat a partir de la modificació el 27 de juliol de 2000 de les zones denominades 22a del Pla General Metropolità del 1976 que determinaven les antigues àrees industrials i manufactureres del barri del Poblenou de Barcelona per la nova qualificació urbanística 22@, que s’aplica a 198,26 ha, un total de 115 illes, corresponents al quadrant de llevant sud de la ciutat entre la Gran Via i la ronda litoral i entre la Vila Olímpica i la rambla de Prim Per tal d’impulsar el projecte, el 2001 l’ajuntament de Barcelona constituí la societat municipal 22@ BCN SA Limiten amb els extrems del…
Francesc Fontbona i de Vallescar

Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…
Bulgària 2010
Estat
El país, afectat per la crisi internacional, va entrar en recessió el 2009 després de dotze anys ininterromputs de creixement, especialment els tres darrers de forta expansió financera, consum intern i inversió estrangera Per sortir d’aquesta situació el Govern del primer ministre Boiko Borisov ha impulsat una política de profundes reformes al país, que han tingut una forta resposta social, política i sindical Entre aquestes, hi ha la reforma del sistema de pensions, que preveu augmentar l’edat de la jubilació per a les dones, dels 60 actuals als 63 anys i per als homes, dels 63 als 65 anys i…
Nepal 2015
Estat
Després del terratrèmol que va afectar el Nepal, a causa del qual hi va haver 9000 morts i es van destruir mig milió de llars, milers de persones es van veure obligades a viure a la intempèrie © International Federatiom of Red Cross / Palani Mohan Al mes d'abril, el país va patir un terratrèmol que va causar la mort de quasi 9000 persones i que va destruir mig milió de llars, fet que va agreujar les ja de per si dures condicions de vida d'un dels països més pobres del món, on, després de la catàstrofe, una de cada deu persones es va quedar sense llar Al maig, el primer ministre Suxil Koirala…
decoració
Art
Activitat artística que té com a finalitat d’adornar o complementar objectes i edificis.
El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi hitita, són l’exemple…
Gran Bretanya 2016
Estat
Theresa May en la seva primera entrada com a primera ministra de la Gran Bretanya al número 10 de Downing Street © Number 10 El Regne Unit es va convertir en epicentre dels focus d’atenció d’arreu del món amb el referèndum convocat pel primer ministre, David Cameron, sobre la permanència de la Gran Bretanya a la UE Malgrat els darrers intents de Cameron en campanya a favor de la permanència, el resultat del referèndum del 23 de juny va ser del 51,9% dels vots a favor del Brexit La principal raó per a abandonar la Unió Europea va ser la desconfiança en els reglaments europeus, que comprometen…
aprofitaments comunals
Dret
Benefici de què gaudeixen els membres d’una determinada comunitat local i que els permet d’aprofitar-se d’uns boscs, prats o terres de conreu, que són patrimoni de la comunitat, sota la qualificació de bé comunal
.
Els aprofitaments comunals tenen un origen històric remot, vinculat als precedents d’una propietat collectiva de la terra
Josep Peñuelas i Reixach

Josep Peñuelas i Reixach, premi Ramon Margalef (2016)
Arxiu J. Peñuelas
Ecologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del Consell Assessor per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina