Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
Santa Maria d’Hortoneda (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est d’aquest temple, inicialment d’estructura molt interessant, del qual actualment només queden vestigis emmascarats per estructures tardanes ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Hortoneda és situada als afores del poble, cap a ponent, al costat de la carretera que des de Claverol porta a Hortoneda JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG386790 Història El primer esment conegut de la vila d’Hortoneda data de l’any 958, en què l’abat Quint, com a marmessor i executor del testament del seu germà Radipert, donà al monestir de Lavaix diversos béns, entre ells, l’alou…
Sant Pere de Ferrerons (Moià)
Art romànic
Situació Vista de conjunt del temple des del costat de tramuntana El temple primitiu, molt reformat, ha pogut encara fer-nos arribar alguns elements de l’obra romànica F Junyent-A Mazcuñan La parròquia de Sant Pere de Ferrerons és situada prop del mas la Granoia i presideix un conjunt d’edificacions emplaçades a la banda nord-oriental del terme i no gaire allunyades de la carretera de Manresa a Vic Long 2°07’39” - Lat 41°49’40” Per a visitar aquesta església cal emprendre l’esmentada carretera, en la qual, entre els quilòmetres 29 i 30, es troba, a mà esquerra, una pista en molt bon estat que…
Vilatge i fortificació del Vilot d’Alberola (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Un dels sectors de muralla que cloïa aquest poble abandonat a la baixa edat mitjana ECSA - J Bolòs Poble clos rere una muralla, amb una església i un possible castell, situat al cim d’un turó, en un contrafort de la serra de Sant Miquel Resta damunt dels camps d’Alberola, davant del poble actual, a l’obaga Mapa 32-13327 Situació 31TCG067450 Des d’Os de Balaguer s’ha d’agafar la carretera que porta fins a Alberola Poc abans d’arribar-hi, de davant d’una bassa surt un camí que s’enfila cap al S, passa per entremig dels camps i, després, fent ziga-zagues arriba fins al collet que hi ha…
Sant Joan de Baussols (Bassegoda)
Art romànic
Situació L’església de Baussols Santa Maria de Baussols, Sant Joan de Bussols, Santa Maria de Bussols, Sant Joan de Mussols, Santa Maria de Mussols, Sant Joan dels Corbs o Santa Maria dels Corbs és situada en un lloc estratègic, a la serralada que del puig de Bassegoda davalla cap a llevant per finir a la fondalada del riu Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG734856 Una creu inscrita dins un cercle, dissenyat a manera de sanefa, un dels fragments de decoració mural que es guarda a l’església Arxiu Gavín Per arribar-hi cal sortir d’Albanyà per una pista forestal en direcció a tramuntana Cal…
Sant Cebrià de Cabanyes (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Situació Angle que forma la nau principal de Sant Cebrià de Cabanyes i la capella amb absis que hi ha adossada a la part nord de l’església M Anglada Vista del sector sud-est d’aquesta antiga parròquia restaurada fa pocs anys M D Filgueira L’antiga església parroquial de Sant Cebrià de Cabanyes es troba situada al sud-oest del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, a la falda de la serralada de Montalegre Mapa L37-15393 Situació 31TDF353953 Per anar-hi cal agafar la carretera de Santa Coloma de Gramenet a la Roca del Vallès CBV 5 001, en direcció a la Roca Poc abans d’arribar al…
Sant Fost de Campsentelles
Art romànic
Situació Dos aspectes de les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Fost, incendiada i destruïda el 1936, on és visible l’obertura d’un absis de l’extrem de tramuntana de la nau M D Filgueira Les restes del que fou l’antiga parròquia de Sant Fost, també anomenada “la Vella”, es troben situades al costat sud-oest de la població Més al mig de la vila hi ha la nova església parroquial, iniciada després del 1939 i acabada l’any 1978, que rebé el mateix nom Mapa L37-15393 Situació 31TDF359961 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Mollet del Vallès en direcció a Badalona Una vegada situats…
Seguiment d’ocells comuns de Barcelona
Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 =1 Es pot observar que el comportament de les poblacions de la…
La maledicció de Tutankamon
Màscara funerària de Tutankamon, que es troba al Museu Egipci del Caire Corel - B Burch George ESM Herbert, comte de Carnarvon, morí de manera inexplicable el 6 d’abril de 1923, al Caire Presentava un estrany quadre de fatiga, amb mal de cap, insuficiència respiratòria i adenopaties diverses d’ençà que una sobtada pneumònia bilateral l’obligà a abandonar l’excavació de la tomba de Tutankamon, pocs dies després d’aquell emocionant 17 de febrer de 1923, data en què fou desclosa la intacta cambra mortuòria del faraó Altres personatges que participaren en l’obertura de la tomba també moriren poc…
Olius

Restes del recinte fortificat de Castellvell de Solsona i de l’església de Sant Miquel de Castellvell, al terme d’Olius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la conca alta del Cardener.
Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina