Resultats de la cerca

Defensà la reforma de l’administració, la separació Església-Estat i la socialització de la medicina i considerà la persona com l’eix central de les relacions entre govern i governats Es definí a favor de la monarquia parlamentària, d’un Estat descentralitzat i de la reconciliació nacional Propugnà el vot en blanc en el referèndum constitucional de 1978, concorregué a les eleccions legislatives de 1979 a Barcelona 2410 vots i després desaparegué Dirigents José Rodríguez Carreras president, Aurelia de la Sierra y del Río secretària general, Lucienne Hernández i Pedro García

El Fuero del Trabajo 1938 creà una corporació de dret públic que reunia en un organisme unitari totes les branques de la producció o serveis en sindicats verticals sota la direcció de l’estat Posteriorment s’integraren en un únic sindicat empresaris i treballadors que depenien de la Delegación Nacional de Sindicatos dintre del ministeri Secretaría General del Movimiento posteriorment al ministeri de Relacions Sindicals El 8 d’octubre de 1976 un decret traspassava tots els béns de l’OSE a la presidència del govern i així s’iniciava un procés de llibertat sindical

Ordenat de sacerdot 1896, fou professor del seminari i canonge de Rieti Passà aviat a la secretaria d’estat del Vaticà, d’on Benet XV el nomenà secretari adjunt 1915 Nunci apostòlic a Madrid 1921-39, defensà els drets de l’Església enfront del govern de la Segona República i organitzà l’Acció Catòlica espanyola Cardenal in pectore 1933, no fou proclamat fins el 1935 Installat a Roma, fou arxiprest de Sant Pere del Vaticà i datari del papa Collaborador de Pius XII, en fou legat en el Congrés Eucarístic de Barcelona 1952

Fill del també polític Giovanni Amendola D’antuvi milità en els rengles antifeixistes 1924 i més tard ingressà al partit comunista italià 1929 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 tingué una destacada participació en les accions guerrilleres de la Resistència i impulsà la creació de comitès d’alliberació 1943-45 Fou elegit diputat 1946, membre de la direcció V Congrés, 1946 i de la secretaria del PCI A la mort de Palmiro Togliatti 1964, es convertí, ensems amb el nou secretari Luigi Longo, en un dels ideòlegs representants d’una postura moderada

Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”

Llicenciada a l’INEFC de Barcelona, formà part del laboratori d’investigació social i educativa d’aquest centre, fou professora de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat de Vic UVic i secretària general de l’Associació Espanyola d’Investigació Social Aplicada a l’Esport AEISAD Des del 2005 l’UVic organitza anualment el festival gimnàstic Memorial Mireia Tapiador També duu el seu nom el premi Dona i Esport, creat el 2007, amb la finalitat de reconèixer la trajectòria d’una dona esportista o promotora de l’esport

Formà part del grup que fundà la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, que presidí 1929-36 Ocupà la secretaria del Comitè Català de la Unió Velocipèdica Espanyola Fou àrbitre pioner de la Volta a Catalunya Fou membre de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana 1945-47 Com a representant espanyol a la Unió Ciclista Internacional UCI, ocupà el càrrec de vicepresident a partir del 1951 En 1957-58 fou president interí de la UCI En el seu record se celebrà el Trofeu Joan Baptista Soler

Especialista d’eslàlom en aigües braves en classe C-2 canoa doble, competeix a les files del Club Cadí Canoë-Kayak Guanyà el XXIII eslàlom internacional del Bidasoa 2002 i el Campionat d’Espanya en categoria C-2 2003, i quedà segon classificat l’any següent Es classificà en tercera posició al Campionat d’Espanya 2007, on també aconseguí el títol per equips Fou tercer en la Copa Catalana 2010 El 2007 rebé el premi de la Secretaria General de l’Esport pels resultats obtinguts en les competicions espanyoles i internacionals

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, dirigí la Secció de Muntanya i impulsà les seccions cartogràfica i d’escalada Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1963-77 Durant el seu mandat es consolidà la xarxa de refugis de muntanya a Catalunya, es creà la revista Vèrtex 1966 i s’organitzà la diada de la flama de la llengua catalana 1968 Retornà a la UEC, on desenvolupà tasques directives, i ocupà la secretaria de la Unió de Federacions Esportives Catalanes Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Socialdemòcrata, europeista i federalista, tingué per òrgans Unitat Socialista 1975-76 i Informació Socialista 1978, i l’ús de les sigles PSC l’encarà amb Convergència Socialista de Catalunya La mort de Pallach —substituït en la secretaria general per J Verde i Aldea— afectà durament el partit, el qual, després d’haver obtingut 3 diputats el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , sofrí una greu crisi d’identitat i nombroses pèrdues de sectors nacionalistes abans d’integrar-se 1978 en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE