Resultats de la cerca

L’església parroquial, originàriament dedicada a sant Hipòlit 941, ja era dedicada a sant Miquel al segle XIV Fou reconstruïda del tot al segle XIX El 1847 hi fou descoberta una columna milliar dedicada a l’emperador Constantí I Provinent segurament de la via Domitia , havia estat reutilitzada, juntament amb un capitell corinti, com a suport de la mesa d’altar En l’actualitat és dipositada amb el capitell al porxo de l’església

Bisbe d’Antioquia, fou conduït a Roma sota Trajà ~107 per tal de respondre-hi de l’acusació de cristianisme, i hi morí màrtir Durant el viatge adreçà set cartes a diverses esglésies i a Policarp d’Esmirna, testimoniatge singular d’una personalitat carismàtica de l’Església primitiva Aquestes cartes, segurament interpolades per algun autor posterior, han estat traduïdes al català per M Estradé La seva festa se celebra el 17 d’octubre

El seu període fou calculat en 6,62 anys El 1845 i el 1852 fou observat dividit en dues parts que s’allunyaven progressivament Des del 1865 deixà d’aparèixer, però, coincidint amb el pas de la Terra per la seva òrbita, hom pogué constatar 1872, 1885 una pluja de meteorits producte, segurament, de la successiva divisió del nucli del cometa i la dispersió dels fragments bièlides al llarg de la seva òrbita

Realitzat segurament vers 1080-90, és una obra de notable realisme i consta d’unes 70 escenes que representen la conquesta normanda d’Anglaterra Tot i que era destinat a guarnir la catedral, constitueix una de les rares peces medievals de tema profà Atribuït sense fonament a la reina Matilde, esposa de Guillem el Conqueridor, en realitat es desconeix si fou realitzat a Normandia o a Anglaterra Ha sofert diverses restauracions, no sempre respectuoses

Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector

Descendent segurament de Tefnakht, faraó de la dinastia XXIV 720-715 aC, fou el pare de Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI o saïta 664-525 aC Gaudí de la confiança d’Assarhaddon i, més tard, de la d’Assurbanipal Es revoltà, però, contra aquest i fou deportat a Nínive 667 aC A causa dels seus mèrits, el rei assiri li permeté de tornar a Egipte com a cap de Sais

Donat un mateix conjunt de dades, la decisió de quina estructura de dades s’usarà dependrà de la volatilitat i la funcionalitat de les dades Així, per exemple, un conjunt fix de dades es representarà amb una taula, mentre que si les mateixes dades són variables i de consulta freqüent segurament es representaran amb un arbre L’estudi i disseny de les estructures de dades usades és, per tant, un dels elements clau de tot sistema informàtic

De noble família, es feu dominicà Professà al convent de Sant Onofre de Museros 1476, del qual fou tres cops prior També residí un temps al convent de Tarragona Traduí La vida de la seràfica santa Caterina de Sena València 1511 de Ramon de Càpua, amb un pròleg on defensa una prosa d’estil senzill, allunyada de l’ornamentació retòrica Segurament fou l’impulsor del certamen literari dedicat a santa Caterina de Siena a València el 1511

Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat

Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle